HCUB és una xarxa temàtica constituïda pels investigadors de la Universitat de Barcelona que fan recerca en l'àmbit de la Història de la Ciència. Té per objectiu donar visibilitat a la recerca i la docència en Història de la Ciència que es fa a la UB i connectar els investigadors que s'hi dediquen des de grups i projectes de recerca de diverses facultats i disciplines.

El gener de 2012 es posa en xarxa el Diccionario de la Ciencia y de la Técnica del Renacimiento (DICTER), dirigit per María Jesús Mancho Duque (Univ. de Salamanca), una base de dades sobre el castellà tècnic del segle XVI i primer quart del XVII.

El desembre de 2011 es posa a la xarxa la base de dades Manuscrits Catalans de l'Edat Moderna (MCEM), dirigida per Eulàlia Duran i coordinada per Maria Toldrà, continuació del Repertori de manuscrits catalans (1474-1714), un valuós projecte de l'IEC que en anys anteriors havia originat cinc volums impresos.

El CSIC, a la col·lecció Anejos del Anuario de Estudios Medievales, ha publicat l'obra Tintorería y medicina en la Valencia del siglo XV: el manual de Joanot Valero, de Lluís Cifuentes i Ricardo Córdoba de la Llave (Barcelona, 2011).

El divendres 7 d'octubre de 2011, en paral·lel a la celebració de la III Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, es va inaugurar el Centre Internacional d'Estudis Arnau de Vilanova (CEAV), que reunirà el fons bibliogràfic i documental publicat al voltant del metge i teòleg Arnau de Vilanova (València, 1238/1240-Gènova, 1311), amb la voluntat d'esdevenir el referent i la casa comuna internacionals dels estudis arnaldians.

La III Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, patrocinada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Facultat de Teologia de Catalunya, ha reunit alguns dels principals especialistes en la vida i l'obra d'Arnau de Vilanova (València? c. 1240 - Gènova 1311), en la doble faceta de metge i reformador espiritual del personatge.

Joan Vernet i Ginés, catedràtic emèrit de Filologia Semítica (Àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics) de la Universitat de Barcelona, va morir el dia 23 de juliol de 2011. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universidad Central de Madrid amb una tesi sobre el matemàtic i astrònom marroquí Ibn al-Banna (1948), va ser professor adjunt d'Història de la ciència i, poc després, catedràtic de Llengua i Literatura Àrabs a la Universitat de Barcelona, des de 1954 fins a la seva jubilació, el 1987.

S'han publicat els resultats del Primer col·loqui internacional del Grup Narpan «Cultura i literatura a la baixa edat mitjana» (Barcelona, 22 i 23 novembre de 2007), del qual formen part alguns membres de SCIÈNCIA.CAT.

Avui, 10 d'octubre de 2010, es compleix el desè aniversari de la mort de Luis García Ballester. Pertanyent a una generació irrepetible de grans historiadors de la ciència de volada internacional, les sòlides aportacions que va fer al coneixement de les obres de Galè i d'Arnau de Vilanova, o de la configuració de la pràctica de la medicina als països catalans i a la resta de l'àmbit ibèric durant l'Edat Mitjana, per citar nomé