Lluís Cifuentes i Comamala

Universitat de Barcelona
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

Centre de Documentació Ramon Llull

Institut de Recerca en Cultures Medievals

Professor Agregat "Serra Húnter"
lluiscifuentes@ub.edu

 

Doctorat

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (Història), 1993

 

Perfil biogràfic

Lluís Cifuentes i Comamala és Professor Agregat “Serra Húnter” a la Universitat de Barcelona (UB) des de 2007, on imparteix docència de literatura catalana medieval i de metodologia de la recerca. Es va formar en història medieval a la Universitat de València (llicenciatura, 1987) i en història de la ciència a la Institució Milà i Fontanals (IMF) del CSIC (Barcelona, 1987-1993 i 1995-1998), a la Universitat Autònoma de Barcelona (màster, 1990; doctorat, 1993, director: Luis García Ballester) i a l’École Pratique des Hautes Études (EPHE, París, 1993-1995, supervisora: Danielle Jacquart). Anteriorment, ha tingut diversos contractes de recerca (I3P CSIC 1995-1998, a la IMF-CSIC; Marie Curie 1993-1994, a l’EPHE; Ramón y Cajal 2003-2006, a la UB-Filologia).

Des de 2004, ha dirigit i dirigeix projectes de recerca finançats en convocatòries competitives del govern espanyol, amb seu a la UB (HUM2004-05176/FILO, FFI2008-02163/FISO, FFI2011-29117-C02-01, FFI2014-53050-C5-3-P, PGC2018-095417-B-C64, PID2021-123419NB-I00, el darrer amb Carmel Ferragud, Univ. de València). Forma part del Grup de recerca interuniversitari “Narpan - Cultura i literatura a la Baixa Edat Mitjana”, consolidat i finançat per la Generalitat de Catalunya (IP: Lola Badia, UB, després Miriam Cabré, UdG) i de la Xarxa temàtica “Llengua i ciència”, finançada pel govern espanyol (IP: Cecilio Garriga, UAB). És membre (consell de direcció) del Centre de Documentació Ramon Llull i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la UB.

És especialista en l’estudi de la difusió de la medicina, la ciència i la tècnica en català a l’Edat Mitjana i a l’inici de l’Edat Moderna, i també en el de la difusió del model de medicina i de metge universitaris i la seva interrelació amb l’àmbit extrauniversitari (camps relacionats: estudi i edició de textos catalans antics; història de la medicina, de la ciència i de la tècnica; història dels oficis; història del llibre i de la cultura escrita; humanitats i filologia digitals).

Entre les seves publicacions destaquen la monografía La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (Barcelona, UB-UIB, 2002, 2a ed. 2006), dues contribucions a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, en col·laboració amb diversos especialistes nacionals i internacionals (X.2, Barcelona, UB-Fundació Noguera, 1998; XVII, Barcelona, UB-Fundació Noguera, 2004), i dos llibres, un dels quals signat amb Ricardo Córdoba de la Llave (Univ. de Córdoba), Tintorería y medicina en la Valencia del siglo XV (Barcelona, IMF-CSIC, 2011), i l’altre amb Antònia Carré (UOC), La traducció catalana medieval del Lilium medicine de Bernat de Gordon (Londres, Queen Mary-University of London, 2017). Dirigeix l’espai virtual Sciència.cat, en el qual es pot consultar en accés obert un corpus digital que sistematitza el material bàsic de la recerca de l’equip homònim (bases de dades Sciència.cat DB i MedCat) i també una gran quantitat de treballs de recerca i de divulgació de la recerca publicats pels seus membres i altres investigadors.

———

Lluís Cifuentes i Comamala is “Serra Húnter” Associate Professor at the University of Barcelona (UB) since 2007, where he lectures on Catalan medieval literature and research methodology. He was trained in Medieval History at the University of Valencia (licentiate, 1987) and in the History of Science at the Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC (Barcelona, 1987-1993 and 1995-1998), at the Autonomous University of Barcelona (MA, 1990; PhD, 1993, director: Luis García Ballester), and at the École Pratique des Hautes Études (EPHE, Paris, 1993-1995, supervisor: Danielle Jacquart). He has had several research contracts (I3P CSIC 1995-1998, at the IMF-CSIC; Marie Curie 1993-1994, at the EPHE; Ramón y Cajal 2003-2006, at the UB-Philology).

Since 2004, he is researcher in charge of several competitive research projects funded by the Spanish government, based at the UB (HUM2004-05176/FILO, FFI2008-02163/FISO, FFI2011-29117-C02-01, FFI2014-53050-C5-3-P, PGC2018-095417-B-C64, PID2021-123419NB-I00, the last with Carmel Ferragud, Univ. of Valencia). He is a member of the inter-university Research Group “Narpan - Culture and Literature in the Late Middle Ages”, recognized and funded by the Generalitat de Catalunya (PI: Lola Badia, UB; later Miriam Cabré, UdG) and of the Thematic Network “Language and Science”, funded by the Spanish government (PI: Cecilio Garriga, UAB). He is a member (direction board) of the Ramon Llull Documentation Centre, and of the Institute for Research on Medieval Cultures (IRCVM), both of the UB.

He is a specialist in the study of the spread of medicine, science and technology in Catalan in the Middle Ages and the Early Modern Period, and of the spread of the model of university medicine and doctors and their interrelation with non-university circles (related fields: study and publication of early Catalan texts; history of medicine, science and technology; history of professions; history of books and written culture; digital humanities and philology).

His publications include the monographic study La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (‘Science in Catalan in the Middle Ages and the Renaissance’) (Barcelona, UB-UIB, 2002, 2nd ed. 2006), two contributions to the series Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, in collaboration with different national and international specialists (X.2, Barcelona, UB-Fundació Noguera, 1998; XVII, Barcelona, UB-Fundació Noguera, 2004), and two books, one written with Ricardo Córdoba de la Llave (Univ. of Córdoba), Tintorería y medicina en la Valencia del siglo XV (‘Dyeing and Medicine in Fifteenth-century Valencia’) (Barcelona, IMF-CSIC, 2011), and another with Antònia Carré (UOC), La traducció catalana medieval del Lilium medicine de Bernat de Gordon (‘The Medieval Catalan Translation of Bernard of Gordon’s Lilium medicine’) (London, Queen Mary-University of London, 2017). He directs the virtual forum Sciència.cat in which can be consulted in open access a digital corpus that systematizes the basic material of the research by the team of the same name (databases Sciència.cat DB and MedCat), as well as a large amount of research and dissemination of the research works published by its members and other researchers.

 

Línies de recerca

  • La difusió del model de medicina i de metge universitaris a la Corona d'Aragó durant la Baixa Edat Mitjana i el primer Renaixement
  • Els extrauniversitaris i la medicina (practicants de la medicina, salut i medicina a l'àmbit domèstic, maneig de l'escriptura, transmissió oral i escrita del saber)
  • La vernacularització del saber mèdic, científic i tècnic en català durant la Baixa Edat Mitjana i el primer Renaixement (sistematització i estudi de les fonts, estudi i edició d'obres i traduccions, anàlisi sociocultural del procés)
  • El lèxic medicocientífic català medieval i la difusió social del saber
  • Literatura i promoció social a la Baixa Edat Mitjana

 

Publicacions

1. Llibres

  1. Lluís Cifuentes, Medicina i guerra a l'Europa baix-medieval: la sanitat i la participació dels seus professionals en les expedicions militars de la Corona d'Aragó (1309-1355), tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 1993 [ed. microfotogràfica: Bellaterra, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995, 3 mf. ISBN 84-4900-279-6].
  2. Michael R. McVaugh i Lluís Cifuentes (eds.), [Arnau de Vilanova], Regimen Almarie (Regimen castra sequentium).Edidit Michael R. McVaugh. Et praefatione et commentariis catalanis anglicisque et documentis instruxerunt L. Cifuentes et M.R. McVaugh. Dins Luis García Ballester, Juan A. Paniagua i Michael R. McVaugh (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. X-2, Barcelona, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 1998, 229 pp. ISBN 84-7935-338-4.
  3. Lluís Cifuentes, La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma de Mallorca, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 3), 2002, 410 pp.+12 làm. ISBN 84-8338-314-4 [2a ed. revisada i ampliada: 2006, 466 pp.+12 làm. ISBN 84-475-3120-2].
  4. Ana Labarta, José Martínez Gázquez, Michael R. McVaugh, Danielle Jacquart i Lluís Cifuentes (eds.), [Arnau de Vilanova], Translatio libri Albuzale de medicinis simplicibus, ediderunt J. Martínez Gázquez et M.R. McVaugh. Abu-l-Salt Umayya, Kitab al-adwiya al-mufrada, edidit A. Labarta. Llibre d'Albumesar de simples medecines, edidit L. Cifuentes. Et praefatione et commentariis instruxerunt A. Labarta, J. Martínez Gázquez, M.R. McVaugh, D. Jacquart et L. Cifuentes. Dins Michael R. McVaugh, Pedro Gil Sotres, Fernando Salmón i Jon Arrizabalaga (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. XVII, Barcelona, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera, 2004, 625 pp. ISBN 84-9779-240-0.
  5. Lluís Cifuentes Comamala i Ricardo Córdoba de la Llave, Tintorería y medicina en la Valencia del siglo XV: el manual de Joanot Valero, Barcelona, CSIC (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 70), 2011, 332 pp. ISBN 978-84-00-09384-6.
  6. Antònia Carré i Lluís Cifuentes, La traducció catalana medieval del Lilium medicine de Bernat de Gordon: estudi i edició del fragment conservat (llibre VII, Antidotari), Londres, Queen Mary, University of London: Medieval Hispanic Research Seminar (Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar, 76), 2017, 150 pp. ISBN 978-1-910195-19-2.
  7. Lluís Gimeno Betí; Lluís Cifuentes Comamala; i Vicent Garcia Edo, Llibre de menescalia de Morella (c. 1320/30-1340), Castelló de la Plana, Universitat Jaume I-Fundació Germà Colón (Lanval, 2), 2022, 242 pp. ISBN 978-84-18951-40-4.
  8. Elena Guardiola i Pereira; Lluís Cifuentes i Comamala; i Joan Sala i Pedrós (eds.), El receptari de Joan Martina (Sabadell, 1439): estudis i edició facsímil, Barcelona, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Publicacions del Seminari d'història de la medicina, 4), 2023, 174 pp., ISBN DL B 19674-2023.

2. Edicions d'obres col·lectives

  1. Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, 301 pp. ISBN 84-6063-141-9.
  2. Anna Alberni, Lola Badia, Lluís Cifuentes i Alexander Fidora (eds.), El saber i les llengües vernacles a l'època de Llull i Eiximenis: estudis ICREA sobre vernacularització = Knowledge and Vernacular Languages in the Age of Llull and Eiximenis: ICREA Studies on Vernacularization, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 170), 2012, 400 pp. ISBN 978-84-9883-430-7.
  3. Lluís Cifuentes i Comamala, Roser Salicrú i Lluch i Mercè Viladrich i Grau (eds.), Els catalans a la Mediterrània medieval: noves fonts, recerques i perspectives, Roma, Viella (IRCVM-Medieval Cultures, 3), 2015, 500 pp. ISBN 978-88-67280131.
  4. Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí, Josep Pujol (eds.), Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d'Aragó, 1250-1500, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 210), 2016, 272 pp. ISBN 978-84-9883-861-9.
  5. Lluís Cifuentes (dir.), Lèxic i edició de textos catalans antics de medicina, ciència i tècnica, dossier monogràfic de la revista Magnificat: Cultura i Literatura Medievals, 4 (2017), 43-129.
  6. Lola Badia, Lluís Cifuentes i Roser Salicrú i Lluch (eds.), La vida marítima a la Mediterrània medieval: fonts històriques i literàries, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Museu Marítim de Barcelona (Textos i estudis de cultura catalana, 232), 2019, 396 pp., ISBN 978-84-9191-057-2.
  7. Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler (eds.), «Qui fruit ne sap collir»: homenatge a Lola Badia, 2 vols., Barcelona, Universitat de Barcelona - Barcino, 2021. ISBN 978-84-9168-648-4.

3. Capítols de llibre

  1. [amb Luis García Ballester], «Medicina i professionals sanitaris en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355», dins XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona (Sassari-Alghero 19-24 Maggio 1990): La Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII). 1. Il «regnum Sardiniae et Corsicae» nell'espansione mediterranea della Corona d'Aragona, vol. 2.1 (Comunicazioni), Sàsser, Carlo Delfino Editore, 1995, pp. 305-328.
  2. [amb Carmel Ferragud i Luis García Ballester], «Els menescals i l'art de la menescalia a la Corona d'Aragó durant la Baixa Edat Mitjana», dins Història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans. IV Col·loqui d'història agrària (maig del 1997). Actes, Barcelona, Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Universitat de Barcelona, 1999, pp. 75-98.
  3. [amb Jon Arrizabalaga], «La medicina: institucions, sabers, pràctiques, protagonistes», dins Història de la cultura catalana, vol. 1 (L'esplendor medieval, ss. XI-XV), Barcelona, Edicions 62, 1999, pp. 247-270.
  4. [amb Carmel Ferragud], «De Nàpols a València: el Llibre de la menescalia de Manuel Dies, majordom d'Alfons el Magnànim», dins XVI Congresso internazionale di storia della Corona d'Aragona: la Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo... (Napoli-Caserta-Ischia, 18-24 settembre 1997), vol. 2, Nàpols, Paparo Edizioni, 2000, pp. 1321-133.
  5. «Las traducciones catalanas y castellanas de la Chirurgia magna de Lanfranco de Milán: un ejemplo de intercomunicación cultural y científica a finales de la Edad Media», dins Tomàs Martínez Romero i Roxana Recio (eds.), Essays on medieval translation in the Iberian Peninsula, Omaha-Castelló de la Plana, Creighton University-Universitat Jaume I, 2001, pp. 95-127.
  6. «Els banys de Caldes de Montbui, de l'època medieval a la Il·lustració», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Historia termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 47-96.
  7. [amb Isabel Lobo i Jerónimo Bouza], «Apèndix I: Documents», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 257-268.
  8. [amb Isabel Lobo], «Apèndix III: Glossari de termalisme, hidrologia i climatologia mèdiques, hidroteràpia i talassoteràpia», dins Mercè Tatjer, Lluís Cifuentes i Isabel Lobo (coord.), Història termal de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui, Ajuntament de Caldes de Montbui, 2002, pp. 277-292.
  9. [amb Carmel Ferragud], «El cuidado de los animales y sus enfermedades», dins Luis García Ballester (†), José Mª. Lopez Piñero i José Luis Peset (coord.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla , vol. 1 (Edad Media), dir. Luis García Ballester, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2002, pp. 915-926.
  10. «Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena): vida y obra del autor del Canon de la medicina / Abu ‘Ali ibn Sina (Avicenna): the life and works of the author of the Canon of medicine», dins Avicena, Canon medicinae: estudio y edición facsímil del ms. 2197 de la Biblioteca Universitaria de Bolonia, Madrid, AyN Ediciones, 2002, pp. 15-107.
  11. «La literatura quirúrgica baixmedieval en romanç a la Corona d'Aragó: escola, pont i mercat», dins Lola Badia, Míriam Cabré i Sadurní Martí (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV): Actes del III Col·loqui internacional Problemes i mètodes de literatura catalana antiga (Girona, 5-8 de juliol de 2000), Girona-Barcelona, Universitat de Girona-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pp. 319-334.
  12. «Cavalls, bous i vaques: sobre manescalia i agronomia a Catalunya entre l'Edat Mitjana i la Moderna», dins Josep Batlló Ortiz , Pasqual Bernat López i Roser Puig Aguilar (coord.), Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Vic, 27, 28 i 29 d'octubre de 2000), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'IEC, 2002, pp. 87-91.
  13. «La volgarizzazione della scienza alla fine del Medioevo: un modello interpretativo a partire dal caso del catalano», dins Nadia Bray i Loris Sturlese (eds.), Filosofia in volgare nel Medioevo: Atti del XII Convegno nazionale della Società italiana per lo studio del pensiero medievale (Lecce, 27-29 settembre 2002), Louvain-la-Neuve, Fédération Internationale des Instituts d'Études Médiévales, 2003, pp. 247-263.
  14. «La vernacularización de la ciencia a finales de la Edad Media: un modelo explicativo a partir del caso del catalán», dins Bertha M. Gutiérrez Rodilla (ed.), Aproximaciones al lenguaje de la ciencia, Burgos, Fundación Instituto Castellano y Leonés de la Lengua, 2003, pp. 265-300.
  15. «Fuentes para el estudio de la vernacularización de la ciencia a finales de la Edad Media», dins Bertha M. Gutiérrez Rodilla (ed.), Aproximaciones al lenguaje de la ciencia, Burgos, Fundación Instituto Castellano y Leonés de la Lengua, 2003, pp. 419-451.
  16. «L'ús del català en els textos científics durant la Baixa Edat Mitjana i el primer Renaixement», dins Joan Vernet i Ginés - Ramon Parés i Farràs (dirs.), La ciència en la història dels Països Catalans, vol. 1 (Dels àrabs al Renaixement), València, Institut d'Estudis Catalans-Universitat de València, 2004, pp. 327-361.
  17. «Université et vernacularisation au bas Moyen Âge: Montpellier et les traductions catalanes médiévales de traités de médecine», dins Daniel Le Blévec i Thomas Granier (dirs.), L'Université de Médecine de Montpellier et son rayonnement (XIIIe -XVe siècles): actes du colloque international de Montpelllier organisé par le Centre de recherches et d'études médiévales sur la Méditerranée occidentale (Université Paul Valéry-Montpellier III), 17-19 mai 2001, Turnhout, Brepols, 2004, pp. 273-290.
  18. «Les obres alquímiques ‘arnaldianes' en català a finals de l'Edat Mitjana», dins Josep Perarnau (ed.), Actes de la «II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova», Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Treballs de la Secció de filosofia i ciències socials, 30), 2005, pp. 129-150.
  19. «L'astronomia i l'astrologia en català a finals de l'Edat Mitjana», dins Antoni Amengual, Guillem X. Pons i Joan March (eds.),Conferències de les Jornades de commemoració i estudi de l'eclipsi total de Sol a la Mallorca de 1905, Palma, Societat d'Història Natural de les Balears (Monografies, 13), 2005, pp. 1-22.
  20. «L'ús del català en les obres científiques i pràctiques a finals de l'Edat Mitjana», dins Anna Alberni (ed.), Speculum al foder, Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la (Philologica: Sèrie Textos, 4), 2007, pp. 115-127.
  21. [amb Antònia Carré], «Los baños en la literatura catalana medieval durante los siglos XIV y XV», dins Actas del XI Congreso internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Leon, 20-24 de septiembre de 2005), León, Universidad de León, 2007, pp. 395-403.
  22. «La ciencia en vulgar y las élites laicas, de la Edad Media al Renacimiento», dins Fernando Serrano Larráyoz (ed.), Juan Vallés, Regalo de la Vida Humana, Pamplona, Gobierno de Navarra, 2008, pp. 123-148.
  23. «Estratègies de transició: pobres i versos en la transmissió extraacadèmica del saber a l'Europa llatina tardomedieval», dins Anna Alberni - Lola Badia - Lluís Cabré (eds.), Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum - Universitat Rovira i Virgili, 2010, pp. 241-263.
  24. «La cirurgia i la guerra en temps de Jaume I», dins Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I: Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, vol. 1, 2011, pp. 843-862.
  25. «Hacia un nuevo Vocabulario del catalán técnico medieval», dins Graça Rio-Torto (ed.), Léxico de la ciencia: tradición y modernidad, Munic, LINCOM GmbH (LINCOM Academic Reference Books, 3), 2012, pp. 33-56.
  26. «El manuscrit del receptari de misser Joan», dins Josefina Mutgé i Vives - Roser Salicrú i Lluch - Carles Vela i Aulesa (eds.), La Corona catalanoaragonesa, l’Islam i el món mediterrani: estudis d'història medieval en homenatge a la doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, CSIC: Institució Milà i Fontanals (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 71), 2013, pp. 155-167.
  27. «The digital corpus of Sciència.cat: a work in progress», diins Lourdes Soriano et al. (eds.), Humanitats a la xarxa: món medieval = Humanities on the web: the medieval world, Berna, Peter Lang, 2014, pp. 345-354.
  28. «La bibliografia mèdica catalana d’Arnau de Vilanova: estat de la qüestió i nous textos (amb una nota sobre la difusió a Catalunya d'una Vida d'Arnau)», diins Josep Perarnau i espelt (ed.), Actes de la III Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, Barcelona, IEC-Facultat de Teologia de Catalunya (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 46), 2014, pp. 191-238.
  29. "La traducció i la redacció d'obres científiques i tècniques", dins: Broch, Àlex (dir.), Història de la literatura catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, 2014, vol. 2 (Literatura medieval, II: Segles XIV-XV, dir. Lola Badia), pp. 118-131.
  30. «Sciència.cat: un corpus digital de la ciència i de la tècnica en català a l’Edat Mitjana i al Renaixement», dins Lluís Cifuentes, Roser Salicrú i Mercè Viladrich (eds.), Els catalans a la Mediterrània medieval: noves fonts, recerques i perspectives, Roma, Viella (IRCVM-Medieval Cultures, 3), 2015, pp. 41-55.
  31. [amb Antònia Carré], «Girolamo Manfredi, Quesits (Barcelona, Pere Posa, 1499)», dins Neus Verger (coord.), Els tresors de la Universitat de Barcelona: fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2016, pp. 154-157.
  32. «El receptari mèdic baixmedieval i renaixentista: un gènere vernacle», dins Lola Badia, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí i Josep Pujol (eds.), Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d'Aragó (1250-1500), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 210), 2016, pp. 103-160 [reimpr. dins: Joan Sala, Elena Guardiola, Lluís Cifuentes (eds.), El receptari de Joan Martina (Sabadell, 1439), Barcelona, Universitat de Barcelona: Seminari Pere Mata - Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 2023, en procés de publicació].
  33. «Le manuel de teinturerie de Joanot Valero (Valence, XVe s.): technique et médecine à l'usage du teinturier», dins Joël Chandelier, Catherine Verna i Nicolas Weill-Parot (eds.), Science et technique au Moyen Âge (XIIe-XVe siècle), París, Presses Universitaires de Vincennes, 2017, pp. 113-143.
  34. «Els tractats de cirurgia medievals en català: entre el manual especialitzat i l'autoajuda domèstica», dins Manel Bellmunt Serrano i Joan Mahiques Climent (eds.), Literature, Science & Religion: Textual Transmission and Translation in Medieval and Early Modern Europe, Kassel, Reichenberger (Problemata literaria, 88), 2020, pp. 121-148.
  35. «La scripta librària catalana primitiva als primers textos mèdics en català», dins Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler (eds.), «Qui fruit ne sap collir»: homenatge a Lola Badia, Barcelona, Universitat de Barcelona - Barcino, 2021, vol. 1, pp. 157-170.
  36. «Les miscel·lànies mèdiques medievals en català: una proposta de classificació», dins Isabel Müller i Frank Savelsberg (eds.), Sabers per als laics: vernacularització, formació, transmissió (Corona d'Aragó, 1250-1600), Berlín - Boston, De Gruyter (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 463), 2021, pp. 255-290.
  37. «Els recursos escrits de l'assistència mèdica extrauniversitària a la Barcelona medieval», dins Alfons Zarzoso i Josep Barceló-Prats (eds.), Barcelona hospitalària: la ciutat i els seus hospitals, segles XIV-XX, Barcelona, Ajuntament de Barcelona: MUHBA (Museu d'Història de Barcelona), 2023, pp. 147-167.
  38. «El receptari de Joan Martina, de Sabadell, en el context d'aquest gènere mèdic», dins Elena Guardiola i Pereira, Lluís Cifuentes i Comamala, i Joan Sala i Pedrós (eds.), El receptari de Joan Martina (Sabadell, 1439): estudis i edició facsímil, Barcelona, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Publicacions del Seminari d'història de la medicina, 4), 2023, pp. 19-51.

4. Articles

  1. [amb Pere Cano Ferri, José P. Galiana Chacon, Melitón Martinez Morales i Vicente Pons Alos], «Los archivos parroquiales de la Vall de Càrcer (Alcàntera, Beneixida, Càrcer y Cotes), Alcocer-Gavarda, Antella, Sellent y Sumacàrcer», Saitabi, 37 (1987), 33-93.
  2. [amb Luis García Ballester], «Els professionals sanitaris de la Corona d'Aragó en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355», Arxiu de Textos Catalans Antics, 9 (1990), 183-214.
  3. «Translatar sciència en romans catalanesch: la difusió de la medicina en català a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement», Llengua & Literatura, 8 (1997), 7-42.
  4. «Vernacularization as an intellectual and social bridge: The Catalan translations of Teodorico's Chirurgia and of Arnau de Vilanova's Regimen sanitatis», Early Science and Medicine, 4 (1999), 127-148.
  5. [amb Carmel Ferragud] , «El Libre de la menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares», Asclepio, 51 (1999), 93-127.
  6. [amb Gemma Escribà], «El monopoli de la paraula: cura d'ànimes, educació i fe pública a la parròquia de Santa Maria de Piera durant la Baixa Edat Mitjana», Anuario de Estudios Medievales, 28 (1999), 789-820.
  7. «Una confidència feta al notari Bartomeu de Miramat per fra Francesc, bisbe de Bisarcio: fembres, febres i desnaturament a la Sardenya de mitjan segle XIV», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 17 (1999), 7-24.
  8. «La promoció intel·lectual i social dels barbers-cirurgians a la Barcelona medieval: l'obrador, la biblioteca i els béns de Joan Vicenç (fl. 1421-1464)», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 429-479.
  9. «Fragments d'un ms. en català de la Chirurgia de Teodoric reaprofitats en relligadures del Cinc-cents», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 561-585.
  10. «Notícia d'una traducció catalana de la Chirurgia d'Henri de Mondeville», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 587-599.
  11. «Una traducció catalana desconeguda de la Chirurgia parva de Gui de Caulhiac», Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 601-509.
  12. «La medicina en las galeras de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media: la caja del barbero y sus libros», Medicina & Historia, 4ª época, 4 (2000), 1-15.
  13. [amb Antònia Carré], «Quesits (Barcelona, Pere Posa, 1499): una traducció catalana desconeguda de Il Perchè(Liber de homine) de Girolamo Manfredi amb filtre napolità», Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 543-560.
  14. «Nota sobre la traducció catalana del De medicinis simplicibus d'Abu-l-Salt de Dénia», Quaderns de Filologia: Estudis Literaris, 8 [=Traducció i pràctica literària a l'Edat Mitjana romànica, ed. Rosanna Cantavella, Marta Haro i Elena Real] (2003), 119-149.
  15. «La medicina medieval i els viatges per mar», Mot So Razo, 3 (2004), 35-44.
  16. «Les obres alquímiques ‘arnaldianes' en català a finals de l'Edat Mitjana», Arxiu de Textos Catalans Antics, 23/24 [=Actes de la II Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova] (2004-2005), 129-150.
  17. [amb Antònia Carré], «Éxito y difusión de la literatura de problemas en la Castilla del siglo XVI: la traducción castellana de Il Perché de Girolamo Manfredi (Zaragoza, 1567)», Asclepio, 58/1 (2006), 149-196.
  18. «Textes scientífiques en catalan (XIIIe -XVIe siècles) dans les bibliothèques de France», Médiévales: Langue, Textes, Histoire, 52 (2007), 89-118.
  19. [amb Antònia Carré], «Práctica social, saber médico y reflejo literario de la cultura del baño en el contexto catalán medieval», Anuario de Estudios Medievales, 39(1) (2009), 203-222.
  20. [amb Antònia Carré], «Girolamo Manfredi's Il Perché: I. The Problemata and its medieval tradition», Medicina & Storia, n.s. 10/19-20 (2010), 13-38.
  21. [amb Antònia Carré], «Girolamo Manfredi's Il Perché: II. The Secretum secretorum and the book's publishing success», Medicina & Storia, n.s., 10/19-20 (2010), 39-58.
  22. «Els sabers útils al món rural català medieval: agricultura, menescalia, medicina i conservació dels aliments», Études Roussillonnaises, 26 [=Savoirs des campagnes: Catalogne, Languedoc, Provence (XIIe-XVIIIe siècles), ed. Catherine Verna i Pere Benito] (2013-2014), 33-50.
  23. «La bibliografia mèdica catalana d’Arnau de Vilanova: estat de la qüestió i nous textos (amb una nota sobre la difusió a Catalunya d'una Vida d'Arnau)», Arxiu de Textos Catalans Antics, 30 (2011-2013), 191-238.
  24. «The four great Catalan chronicles, one of the best historiographic series in medieval Europe», Catalan Historical Review, 12 (2019), 27-41 [versió paral·lela en català al mateix número: «Les quatre grans cròniques catalanes: un dels millors conjunts historiogràfics de l'Europa medieval», 137-149].
  25. «Literatura i promoció social: lectura i creació literàries entre els menestrals catalans medievals», Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 8 (2021), 57-108.
  26. «Vernacular surgery in the medieval and early modern Latin West: works, individuals, and research methodologies», Medicina nei Secoli, 36/1 (2024), 103-132.
  27. «La réception du Livre de physique (ou Régime du corps) d'Aldebrandin de Sienne en catalan», Revue d'Histoire des Textes, n. s., 18 (2024), en procés de publicació.

5. Ressenyes

  1. [Ressenya de:] Juan A. Paniagua, Studia arnaldiana: trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, Fundación Uriach 1838, 1994. History and Philosophy of Life Sciences, 18 (1996), 79-80.
  2. [Ressenya de:] Juan A. Paniagua, Studia arnaldiana: trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, Fundación Uriach 1838, 1994. Anuario de Estudios Medievales, 27(1) (1997), 619-621.
  3. [Ressenya de:] María Estela González de Fauve (coord.), Medicina y sociedad: curar y sanar en la España de los siglos XIII al XVI, Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires, 1996. Anuario de Estudios Medievales, 26(1) (1996), 514-518.
  4. [Ressenya de:] Guillelmi de Conchis Dragmaticon Philosophiae, cura et studio I. Ronca. Summa de Philosophia in vulgari, cura et studio L. Badia et J. Pujol [= Guillelmi de Conchis Opera Omnia, tomus I, director of the project E. Jeauneau, in Corpus Chistianorum, Continuatio Medievalis, CLII]. Anuario de Estudios Medievales, 27(2) (1997), 1260-1262.
  5. [Ressenya de:] Guillelmi de Conchis Dragmaticon Philosophiae, cura et studio I. Ronca. Summa de Philosophia in vulgari, cura et studio L. Badia et J. Pujol [= Guillelmi de Conchis Opera Omnia, tomus I, director of the project E. Jeauneau, in Corpus Chistianorum, Continuatio Medievalis, CLII]. Dynamis, 19 (1999), 510-512.
  6. «L'astrologia a la Catalunya medieval: ressenya d'una edició recent» [ressenya de:] Susanna Vela Palomares (ed.), Tencar: una miscel·lània d'astrologia del s. XV, a Andorra, Andorra la Vella, Consell General d'Andorra, 1997. Anuario de Estudios Medievales, 31/1 (2001), 462-468.
  7. [Ressenya de:] Hipòcrates, Aforismes: traducció catalana medieval, ed. Antònia Carré, Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publ. de l'Abadia de Montserrat, 2000. Dynamis, 21 (2001), 493-497.
  8. [Ressenya de:] Hipòcrates, Aforismes: traducció catalana medieval, ed. Antònia Carré, Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publ. de l'Abadia de Montserrat, 2000. Estudis Romànics, 24 (2002), 342-344.
  9. [Ressenya de:] Josep Casulleras i Julio Samsó (eds.), From Baghdad to Barcelona: Studies in the Islamic exact sciences in honour of Prof. Juan Vernet / De Bagdad a Barcelona: Estudios sobre historia de las ciencias exactas en el mundo islámico en honor del Prof. Juan Vernet, 2 vols., Barcelona, Instituto Millàs Vallicrosa de Historia de la Ciencia Arabe, 1996. Anuario de Estudios Medievales, 31/2 (2001), 988-991.
  10. [Ressenya de:] Luis García Ballester, Medicine in a multicultural society: Christian, Jewish and Muslim practitioners in the Spanish kingdoms, 1222-1610, Aldershot-Burlington, Ashgate/Variorum (Variorum Collected Studies Series: CS702), 2001. Aljamía, 14 (2002), 379-383.
  11. [Ressenya de:] Luis García Ballester, La búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Ediciones Península (Historia, Ciencia, Sociedad, 321), 2001. Aljamía, 14 (2002), 373-379.
  12. [Ressenya de:] Betsabé Caunedo del Potro i Ricardo Córdoba de la Llave, El Arte del alguarismo: un libro castellano de aritmética comercial y de ensayo de moneda del siglo XIV (Ms. 46 de la Real Colegiata de San Isidoro de León). Estudio, edición, glosario e índices, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2000. Anuario de Estudios Medievales, 33/2 (2003), 934-937.
  13. [Ressenya de:] Harvey Hames, «The Language of Conversion: Ramon Llull's Art as a Vernacular», dins Fiona Somerset i Nicholas Watson (eds.), The Vulgar Tongue: Medieval and Postmedieval Vernacularity, University Park, The Pennsylvania State University Press, 2003, pp. 43-56. Studia Lulliana, 44 (2004), 180-182.
  14. [Ressenya de:] Groupe de recherches La civilisation de l'écrit au Moyen Âge, coord. per Olivier Guyotjeannin (École nationale des chartes), Conseils pour l'édition des textes médiévaux, 3 vols., París, Comité des travaux historiques et scientifiques-École nationale des chartes (Orientations et méthodes), 2001, 2001 i 2002 (amb Joana Álvarez i Xavier Bonillo). Studia Lulliana, 44 (2004), 179-180.
  15. [Ressenya de:] Llibre de Sent Soví / Llibre de totes maneres de potatges de menjar, a cura de Rudolf Grewe (†). Edició revisada per Amadeu J. Soberanas i Joan Santanach. Llibre de totes maneres de confits, edició crítica de Joan Santanach i Suñol. Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics, B 22), 2003. Estudis Romànics (Barcelona), 27 (2005), 461-464.
  16. [Ressenya de:] Chiara Crisciani, «Artefici sensati: experientia e sensi in alchimia e chirurgia», dins Chiara Crisciani i Agostino Paravicini Bagliani (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL-Ed. del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, pp. 135-160. Studia Lulliana, 45-46 (2005-2006), 165-166.
  17. [Ressenya de:] Chiara Crisciani, «Il farmaco d'oro: alcuni testi tra i secoli XIV e XV», dins Chiara Crisciani i Agostino Paravicini Bagliani (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL-Ed. del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, pp. 135-160. Studia Lulliana, 45-46 (2005-2006), 166-167.
  18. [Ressenya de:] Laurence Moulinier-Brogi, Guillaume l'Anglais, le frondeur de l'uroscopie médiévale (XIIIe siècle): édition commentée et traduction du De urina non visa, Ginebra, Droz (Hautes études médiévales et modernes, 101), 2011, 304 pp. Dynamis, 34/1 (2014), 211-216.
  19. [amb Antònia Carré] «Maria Teresa Ferrer i Mallol, una historiadora per a les quatre grans cròniques», Serra d'Or, 661 (2015), 77-78.
  20. [Ressenya de:] Sergio Pasalodos Requejo (ed.), Michele Savonarola: De balneis et termis Ytalię, edición crítica, traducción y estudio de —, Florència, SISMEL-Edizioni dell Galluzzo (Micrologus Library, 114), 2022, 766 pp. Dynamis, 43/2 (2023), 613-616.

6. Edicions digitals

  1. Edició del poema «En nom de Deu totpoderos / tramet saluts, Amor, a vos... », al Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (RIALC), Nàpols, Università di Napoli Federico II, 2000.

7. Difusió

  1. «Arnau segons Batllori: el tercer volum de l'obra completa de Miquel Batllori és un aplec d'estudis sobre Arnau de Vilanova i la seva influència mèdica i religiosa posterior» [ressenya de:] Miquel Batllori, Arnau de Vilanova i l'arnaldisme, dins Idem, Obra completa, vol. 3, València, Tres i Quatre, 1994. El Temps, 12(567) (1 de maig de 1995), p. 85.
  2. «Bernat Sarriera, metge de cirurgia de casa del senyor rei (Girona, fl. 1343-1375): els profits de la guerra», El Temps, 13(654) (30 de des. de 1996), supl. El Temps de la Salut, núm. 2 (des. de 1996), p. 9.
  3. Col·laborador de: Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus Presidents, 3 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, vol. 1 [articles Marc de Vilalba 1413-1416, Andreu Bertran 1416-1419, Dalmau de Cartellà 1422-1425, Felip de Malla 1425-1428, Domènec Ram 1428-1431, Marc de Vilalba 1431-1434, Pere de Palou 1434-1437, Pere de Darnius 1437-1440, Bertran Samasó 1449-1452, Bernat Guillem Samasó 1452-1455, Nicolau Pujades 1455-1458, Antoni Pere Ferrer 1458-1461].
  4. Col·laborador de: Medieval Science, Technology and Medicine: An Encyclopedia, dir. per Thomas F. Glick, Steven J. Livesey i Faith Wallis, Londres, Routledge, 2005 [article «Borgognoni, Teodorico», pp. 95-96].
  5. «La medicina en català, del manuscrit a la impremta: traduccions, obres originals i mercat de demanda a l'Edat Mitjana i el Renaixement», Temes de Sciència.cat (2007).
  6. «Manuel Díez i el seu manual de menescalia: la culminació de la veterinària en el marc ibèric tardomedieval i renaixentista», Temes de Sciència.cat (2007).
  7. Col·laborador de: El Llibre dels fets de Jaume I, dir. per Xavier Renedo, projecte de divulgació digital del portal Recerca en acció, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, 2008 [articles «L'assistència als ferits de guerra» i «L'assistència als ferits de guerra: el rei és nafrat per un ballester»].
  8. «La cirurgia i la guerra al temps de Jaume I» (versió divulgativa), dins Joan Sala Pedrós (ed.), Societat Catalana de Cirurgia: llibre commemoratiu [de la] inauguració del curs 2009-2010, Barcelona, Societat Catalana de Cirurgia, 2009, pp. 62-74.
  9. «Els malalts i els ferits en les guerres medievals», Lligams: una lectura interdisciplinària de la Història, 7 [Actes: Guerres, el sofriment humà al llarg de la història] (2009), 19-20 [resum d'Andrea Ferrer i Welsch].
  10. Col·laborador de: Diccionario Biográfico Español, dir. per Gonzalo Anes, Quintín Aldea i Jaime Olmedo, Madrid, Real Academia de la Historia, vol. 16, 2010 [article «Díez, Manuel»].
  11. «L'alquímia», La Talaia: El Butlletí de Ciències, 37 (abril de 2011), publ. digital.
  12. Col·laborador de: Translations médiévales: cinq siècles de traductions en français au Moyen Âge (XIe-XVe siècles). Étude et repertoire, dir. per Claudio Galderisi i Vladimir Agrigoraei, Turnhout, Brepols, 2011, vol. 2.2 [articles «Manuel Díez, Llibre de la menescalia» i «Pseudo-Ramon Llull, Epistola accurtationis»].
  13. «Lluís Faraudo de Saint-Germain (1867-1957)», Homenatges [de Sciència.cat], 2017.
  14. «Luis García Ballester (1936-2000)», Homenatges [de Sciència.cat], 2017.
  15. Col·laborador de: Diccionario de historia medieval ibérica, dir. per Georges Martin, Madrid, Akal, en procés de publicació [article «Baños»].

8. Altres

  1. Michael R. McVaugh (ed.), [Arnau de Vilanova], Tractatus de intentione medicorum. Edidit Michael R. McVaugh. Et praefatione et commentariis Catalanis Anglicisque instruxit Michael R. McVaugh. Dins Luis García Ballester, Juan A. Paniagua i Michael R. McVaugh (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, vol. V-1, Barcelona, Universitat de Barcelona- Fundació Noguera, 2000, 222 pp. ISBN 84-7935-698-7[traducció anglès-català de l'estudi introductori a cura de Lluís Cifuentes].
  2. «Vint-i-cinc anys d'un gran projecte internacional: Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia», Ictineu: Butlletí de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 14 (tardor 2000), 10-11.
  3. [amb Carmel Ferragud], «Lluís García Ballester: perfil d'urgència», El Temps, 17(857) (2000) (14 de nov. de 2000), supl. El Temps d'Història, núm. 1, p. XVI.
  4. J. N. Hillgarth, Diplomatari lul·lià: documents relatius a Ramon Llull i a la seva família, Barcelona, Universitat de Barcelona - Palma, Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 1), 2001, 105 pp. ISBN 84-8338-254-7 [traducció llatí-català dels documents a cura de Lluís Cifuentes].
  5. «In memoriam Lluís García Ballester: herència i record», Arxiu de Textos Catalans Antics, 20 (2001), 535-542.
  6. «Luis García Ballester (1936-2000). In memoriam», Estudis Romànics, 26 (2004), 467-472.
  7. «Bibliografia de Josep Perarnau i Espelt», Revista Catalana de Teologia, 38/2 [="'E l'Amic digué a l'Amat': miscel·lània d'homenatge al prof. Dr. Josep Perarnau i Espelt, II] (2013), 389-411.

9. Principals treballs en preparació

  1. Receptari de misser Joan (1466), nova ed. a cura de Lluís Cifuentes i Antònia Carré
  2. Hunayn ibn Ishaq (Johannitius), Llibre d'introduccions a l'Art de la Medicina de Galè (Isagoge ad Tegni Galieni): traduccions catalanes medievals, a cura d'Antònia Carré i Lluís Cifiuentes
  3. Teodoric Borgognoni, Cirurgia: traducció catalana medieval de Guillem Corretger.
  4. Manuel Díez, Llibre de la menescalia.
  5. La pràctica veterinària d'un menescal del Sis-cents: els comptes de Pere Forners, un menescal rossellonès a Piera, Montserrat i Esparreguera (1624-1633).

16/05/2024

Pàgina institucional
Grup de recerca Narpan
Academia
Humanities Commons
ORCID