Lluís Faraudo de Saint-Germain (1867-1957)

Lluís Faraudo de Sant-Germain (Barcelona 1867-1957) procedia, per part de pare, d’una família de diplomàtics (era fill d’Antoni Faraudo i Stagno, cònsol d’Espanya a Mèxic, França i Hong Kong i amic d’Eduard Toda i Güell) i, per part de mare, de la noblesa francesa (la mare era descendent del comte Claude-Louis de Saint-Germain, ministre de Lluís XVI).

Als vint anys ingressà a l’Academia Militar de Toledo per seguir la carrera de les armes. Va participar a la Guerra Hispano-nord-americana (1898), tant al front com en missions secretes a Jamaica i al Canadà. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va formar part de la comissió militar espanyola que va visitar els fronts i va redactar-ne una valorada memòria per a l’Estat major. El 1924 era tinent coronel de la Intendència general del Ministeri de l’Exèrcit, a Tarragona. El 1929 va ser destinat, amb el grau de coronel, a les illes Canàries. El 1933 va ser ascendit a general de brigada del mateix cos d’intendència, graduació que va ostentar fins al seu pas a la reserva. L'edat li estalvià de participar en la traumàtica guerra civil de 1936-1939.

En paral·lel a la seva carrera militar, “va ser també, per aquest ordre, un gran erudit, un apassionat bibliòfil, un entès col·leccionista de ceràmica i un refinat gastrònom” (Perucho 1988). Va reunir una important biblioteca especialitzada en història de Catalunya i de la Corona d’Aragó (actualment a la Biblioteca Balmesiana), una valuosa col·lecció de 329 peces de ceràmica catalana antiga, adquirida per la Diputació de Barcelona (que l'exhibeix a l'Enrajolada, Casa-Museu Santacana, de Martorell), i un voluminós fitxer del vocabulari català medieval, cedit a l'Institut d'Estudis Catalans, un dels seus hereus al morir (16/09/1957). En volem destacar i reivindicar aquí la seva faceta d’estudiós del patrimoni cultural català i, més en concret, dels textos de caràcter científic i tècnic.

Passió per la bibliofília: Lluís Deztany

A partir de 1906 va aparèixer a Barcelona la col·lecció Recull de textes catalans antichs, una de les primeres iniciatives d'edicions seriades de textos catalans medievals. La col·lecció cercava un públic de bibliòfils, llavors aplegats a la Societat Catalana de Bibliòfils, i era obra d'Ignasi de Janer, Ernest Moliné i Brasés i Lluís Faraudo, que hi signaven conjuntament amb les inicials "J. M. F.". Els tres amics bibliòfils, amb la intenció última de contribuir "a l'obra del despertament de l'antiga literatura" i que "les antiguitats de la terra" siguin "espill constant de les empreses actuals", es proposaven "dessoterrar textes catalans antics de real importancia literaria o historica, reproduint-los sencers i ab fidelitat escrupulosa", un designi de rigor amb les fonts que bevia en el mètode positivista. El ventall temàtic de les obres que, inicialment, es preveia editar era ben ampli i comprensiu: "noveles ... llibrets ascetics, poesies liriques i narratives, obres cavalleresques, satiriques i de costums, tractats de cuina, de menescalia, de navegació, d'arts màgiques etc. etc." (presentació de l'Aplech 1).

La mort de Janer i l'allunyament de Moliné del projecte no van impedir que Faraudo el continués en solitari des de 1908 (vol. 9) fins que en va decidir la clausura, l'any 1912 (vol. 18). Un altre bibliòfil, i amic de Faraudo, Ramon Miquel i Planas, l'intentaria ressucitar infructuosament el 1917 (vol. 19). Aquesta va ser la primera, i sens dubte la més important, de les iniciatives de Faraudo en el món de la bibliofília ―eren edicions amb acuradíssima tipografia gòtica, acompanyades d'una presentació― i en l’edició de textos catalans medievals. D'acord amb els propòsits inicials, entre les obres publicades a la col·lecció (més avall n'hi ha la llista completa) hi ha l'inventari de la biblioteca de la reina Maria de Castella (8, 1907), el Raonament d'Avinyó d’Arnau de Vilanova (11, 1909) i les traduccions catalanes de l'Epistola de avibus nobilibus (12, 1910) i de la Disputatio Hadriani et Epicteti (14, 1910), que ja prefiguren en ell l’atracció per uns textos i unes temàtiques no literaris que en els anys posteriors es consolidarà.

No van ser les úniques publicacions d'aquest caire que va fer. De fet, encaixen en aquesta orientació bibliofílica algunes altres de les obres llistades a la bibliografia de més avall. Molt destacadament, l’edició facsímil dels pronòstics astrològics de Gaspar Galceran Molera, publicada per celebrar el pas del cometa Halley el 1909, i l’assaig de reconstrucció del text català original de la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda (1922), obra només coneguda en la seva integritat a partir de la traducció francesa de 1544, però també les treballades traduccions que va produir, en particular les de Rabelais.

Si bé, com s'ha dit, al Recull de textes catalans antichs va emprar la inicial del seu cognom per a signar els treballs, aviat començà a servir-se del pseudònim Lluís Deztany en les edicions que poc o molt corresponien a aquest perfil i en les traduccions; pseudònim que, amb poques excepcions als primers anys, abandonà després de la guerra civil de 1936-1939 i ja no emprà en les edicions i estudis crítics de la darrera etapa.

El traductor de clàssics: Rabelais, Swift, Cervantes

En paral·lel a aquelles edicions de textos catalans antics orientades a un públic de bibliòfils, Faraudo va elaborar traduccions al català d'obres de significats autors literaris de França, Anglaterra i Espanya. Aquestes traduccions, sempre signades amb el pseudònim, estan, de fet, estretament relacionades amb aquelles edicions de bibliòfil tant pel model de llengua escollit i la forma de les mateixes publicacions com pel compromís que hi ha implícit de contribuir a aquell "despertament" del país, ara per la via de connectar-lo amb el patrimoni literari europeu.

L'obra de Rabelais, per una francofília d'arrels familiars i per la passió que sentia per aquelles creacions que, a més de punyents sàtires, celebren el goig de viure, va ser el primer objectiu i el que més ocupà el seu temps. Començà produint una traducció catalana de les Chroniques de Gargantua, el text anònim que va inspirar Rabelais (1909), i una altra de la Prognostication pantagrueline, la paròdia dels almanacs de l'escriptor francès (1909). En anys successius publicà la traducció dels capítols pedagògics del Gargantua (1918), però la traducció completa d'aquest segon llibre (llavors considerat el primer) del Gargantua et Pantagruel de Rabelais, ja enllestida el 1919, no va veure la llum fins anys més tard a causa del perfeccionisme de Faraudo (1929 [=1939]), amb un glossari i més de sis-centes notes crítiques, i la guerra civil estroncà definitivament la continuïtat del projecte (no sembla que arribés a fer o a acabar la traducció del Pantagruel, malgrat algunes al·lusions, o almenys es desconeix quin destí va tenir el manuscrit). La bona crítica rebuda per aquestes traduccions, ja les primeres, li va valdre l'ingrés a la Société des Études Rabelaisiennes de París. És molt probable que fos Rabelais el que el conduís a interessar-se per la Disputa de l'ase de Turmeda, en la qual veia un precedent del francès.

Els gegants de Rabelais i la sàtira política, social i de la condició humana el van conduir a l'obra de Jonathan Swift, i en va traduir de l'anglès al català la primera part dels Gulliver's Travels (1913) i, més tard, The Battle of the Books (1946), una sàtira contra la superficialitat en els autors i els lectors actuals. L'altre autor universal traduït al català per Faraudo va ser Cervantes, del qual va traslladar una de les novel·les exemplars (Las dos doncellas, 1947), potser per situar-se part de l'acció a Barcelona. Perucho (1988) afegeix que també va traduir Hoffmann, però no n’hem trobat la pista.

En tots aquests casos, les traduccions de Faraudo foren les primeres d'aquestes obres al català. El criteri que hi va seguir, sobretot a les de Rabelais, consistent a imitar el català de l'època de l'autor gràcies als seus coneixements de la llengua antiga, va satisfer els erudits i bibliòfils però en van impedir la vigència posterior.

L'editor de textos científics catalans antics

Però Faraudo destaca, sobretot, per les seves edicions i estudis crítics d'una bona quantitat d'obres científiques i utilitàries escrites o traduïdes al català durant l'època medieval i per recollir sistemàticament el lèxic especialitzat que hi trobava i planejar la publicació d'un vocabulari del català antic.

En una època en la qual tot era per fer, els historiadors centraven l'interès i l'esforç en traçar la història política del país i els filòlegs en fer el mateix amb la història literària, Certament, llavors eren tasques que calia prioritzar, però fent així es deixava de banda tot el patrimoni escrit de caràcter no literari i, al capdavall, se'l condemnava a la incomprensió. Aquesta situació contrastava molt amb el que coetàniament es feia a l'àmbit francès o italià, mentre que a l'àmbit català, llevat d'excepcions molt puntuals, aquests textos només havien atret un cert interès per part de la bibliofília. Fa molt l'efecte que van ser la condició de bibliòfil, l'atracció per certs temes i, en general, per l'utilitarisme vinculats a la carrera militar i, probablement també, el seu contacte amb la cultura francesa els factors que expliquen que Faraudo es llancés a editar i a estudiar unes obres que ningú no volia, ni comprenia, ni sabia per on agafar.

Les dues obres principals que va editar, pertanyents a l'àmbit de la medicina, són importants traduccions de l'àrab al català i van ocupar llargs anys de la seva dedicació, en paral·lel a la referida tasca de traductor. La primera és la traducció catalana del Kitāb al-ʿuyūn ('Llibre dels ulls') d'Alcoatí, que va editar amb el títol de Libre de la figura del uyl, amb unes formes que encara recorden molt les publicacions de bibliòfil i encara va signar amb el pseudònim, l'any 1933 ("segon aniversari de la proclamació de la República Catalana", diu el colofó), incorporant-hi, generosament, un capítol a càrrec d'un historiador de la medicina (Josep M. Simon de Guilleuma). La segona, amb l'estudi ja en castellà per la imposició de la dictadura, pràcticament sense aquelles formes bibliofíliques i en solitari, que ja anunciava el 1933, és la traducció catalana del repertori de medicaments simples Kitāb al-adwiya al-mufrada d'Ibn Wāfid (Llibre de les medicines particulars, 1943), un text molt difós entre els apotecaris medievals i de gran interès lexicogràfic. Aquestes edicions, com moltes altres que va fer (vegeu-ne la llista completa a continuació), s'acompanyaven d'acurats glossaris i índexs terminològics.

    Gairebé totes les altres publicacions d'aquestes temàtiques van aparèixer al Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Hi va publicar, sobre la cuina i la confiteria, el Llibre de totes maneres de confits, un testimoni singular del gènere a l'Occident europeu, conservat en un únic manuscrit barceloní del segle XV (1946), i l'avui cèlebre llibre de cuina conegut com Llibre de Sent Soví, que ell va situar en la recerca internacional editant el manuscrit quatre-centista conservat a València (1951-1952), però no va arribar a editar, com era el seu propòsit, el Llibre de totes maneres de potatges de menjar (que llavors es tenia com un altre testimoni del Llibre de Sent Soví).

    El manuscrit de Barcelona, com el de València de caràcter miscel·lani, i segurament també la carrera militar, el van conduir a l'obra inèdita de veterinària equina de Manuel Díez (Llibre de la menescalia), del qual va publicar el Tractat de les mules a partir de la versió d'aquest testimoni (1949), que continua sent l'única part editada de l'obra del gènere més important de l'àmbit catalanoaragonès, sens dubte la més destacada de les escrites en català i un monument molt notable de la prosa tècnica catalana.

    El manuscrit de València conté algunes obres d'astronomia i d'astrologia anònimes, uns gèneres sobre els quals, a l'època de Faraudo, no se sabia res de la seva circulació en català. En col·laboració amb el principal especialista del país en aquestes matèries, Josep M. Millàs i Vallicrosa, va editar-ne primer els textos menors (1948) i, més endavant. en solitari, el llunari calculat per a les coordenades de València (1950). Paral·lelament, va editar el lapidari (Virtuts de les dotze pedres) que també conté aquesta important miscel·lània domèstica (1945), la qual el va conduir fins al cèlebre herbari que a l'època medieval es coneixia amb el nom de Macer. De la traducció catalana del Macer va publicar la versió del manuscrit de París col·lacionant-la amb la del manuscrit valencià (1955-1956), publicació que va aparèixer pòstumament als Estudis Romànics fundats per un Ramon Aramon que, reconeixent el valor filològic de les aportacions de Faraudo, li va obrir les portes de l'IEC.

    Però l'activitat de Faraudo com a editor crític de textos catalans antics no es va limitar als de caràcter científic i utilitari. La miscel·lània de València conté també una còpia dels Mil proverbis de Ramon Llull, que ell va donar a conèixer i transcriure (1954). A l'inici de la seva activitat intel·lectual havia publicat, als Estudis Universitaris Catalans, un florilegi de les epístoles de Sèneca a Lucili (1910), al qual van seguir l'assaig de reconstrucció del text original perdut de la Disputa de l'ase de Turmeda, esmentat més amunt (1922, amb pseudònim), inventaris de béns (1928 i 1947), unes lletres de batalla del segle XV (1936) i una profecia sobre la guerra de Granada (1952). També va anotar l'edició de Pere Bohigas de la traducció castellana de Francesc de Montcada dels capítols de Muntaner sobre l'expedició dels almogàvers (1947).​

    El vocabulari (tècnic) del català antic

    En paral·lel a l'edició de textos catalans antics, Faraudo va anar elaborant un fitxer del vocabulari que hi trobava, molt en particular del vocabulari tècnic, que llavors era del tot desconegut. Era una iniciativa personal comparable a la d'altres savis de l'època, com Marian Aguiló, Josep Balari, Antoni Griera o Antoni M. Alcover, encara que, segons com, més modesta perquè s'originava com a complement pràctic de les edicions i només per a l'ús privat.

    Com a eina de treball personal que era, Faraudo no es va limitar a buidar el lèxic de les obres que editava, sinó que també ho va fer amb totes les que tenia a l'abast, publicades o inèdites, de totes les temàtiques, inclosos documents notarials o administratius dels arxius històrics catalans. La llista de les obres buidades és certament impressionant per ser un treball en solitari. Hi recollia el mot, una breu definició, l'etimologia, els testimonis antics transcrits i, si era el cas, la bibliografia. La consciència del valor d'aquesta feina el va portar a formar part, des de la seva fundació el 1951, de la Comissió patrocinadora del DCVB (DCVB, fasc. 55, 1951, p. 47), la més important de les iniciatives sobre lèxic català antic i actualment disponible a la xarxa.

    A mesura que el fitxer creixia (va arribar a ocupar 16 grans calaixos amb més de 30.000 fitxes), i veient la utilitat general que podia tenir, va concebir la idea de publicar-lo i va donar a conèixer la intenció el 1943, oferint-ne un petit tast. La idea, que va entusiasmar altres estudiosos dels textos catalans medievals, com Ramon Miquel i Planas, que li dedicà un sonet, no va arribar a fer-se realitat en vida de l'autor.

    Ha estat a partir de l'any 2007, gràcies a la iniciativa de Germà Colón, que l'Institut d'Estudis Catalans ha posat a la xarxa, convenientment editat, el material reunit per Faraudo, amb el títol de Vocabulari de la llengua catalana medieval. Colón, que ha destacat la importància de la tasca de Faraudo, el considera "un dels estudiosos catalans més importants i laboriosos en el camp de la nostra filologia". Si bé és possible que l'expurgació de les definicions originals pot comportar una pèrdua d'informació per als estudiosos d'un vocabulari encara ara mal conegut, és certament una iniciativa d'un valor extraordinari, sobretot, però no únicament, per a l'edició i l'estudi de les obres catalanes medievals de medicina, ciència i tècnica.

    Vidu des de 1953 i sense fills, Lluís Faraudo va llegar els seus béns a les institucions catalanes de l'època (testament el 25/11/1954). Mentre la Diputació de Barcelona es feia càrrec de la col·lecció de ceràmica, l'Institut d'Estudis Catalans ingressava el seu arxiu científic. A l'arxiu de l'IEC es conserven els documents personals més directament relacionats amb el llegat testamentari, els generats per la seva pertinença a la institució i alguns papers de recerca, en particular originals dels seus treballs i els fitxers del lèxic català medieval. Es desconeix, però, on ha anat a parar la resta del seu arxiu personal, si bé a la Biblioteca de Catalunya es conserva una petita part del seu epistolari, que hi va ingressar amb altres fons.

    Per saber-ne més
    Galeria d'imatges

    1. Lluís Faraudo de Saint-Germain, en uniforme militar (Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans)

    2. Portada de l'edició de la Disputa de l'ase d'Anselm Turmeda (1922). en la qual assajà de reconstituir el text català perdut a partir d'una tradució francesa de 1544. La portada imita les dels impresos del s. XVI

    3. Una pàgina il·lustrada de l'edició de la Disputa de l'ase d'Anselm Turmeda (1922)

    4. Portada de la traducció catalana de L’educació de Gargantua i la joventut de Pantagruel (1918)

    5. Ressenya de Just Cabot de la traducció de Rabelais, a Mirador (18/09/1930)

    6. Portada de la traducció catalana dels Viatges de Gulliver de Jonathan Swift (1913)

    7. Portada de la traducció catalana de La batalla entre llibres antics i moderns de Jonathan Swift (1947)

    8. Una pàgina il·lustrada de la traducció catalana de La batalla entre llibres antics i moderns de Jonathan Swift (1947)

    9. Portada de la traducció catalana de la novel·la exemplar de Cervantes Les dues donzelles (1947)

    10. Portada de l'aplec segon del Recull de textes catalans antichs (1907-1910), editat per 'J.M.F.', inicials d'Ignasi de Janer, Ernest Moliné i Lluís Faraudo. Aquest aplec segon conté, entre altres textos, l'inventari dels béns de Maria de Castella, el Raonament d'Avinyó d'Arnau de Vilanova i la traducció catalana de l'Epistola de avibus nobilibus

    11. Ignasi de Janer i Milà de la Roca (Barcelona, 1869-1919), advocat, editor i gran bibliòfil amb el qual Faraudo dirigí la col·lecció Recull de textes catalans antichs (Ramon Casas, MNAC)

    12. Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 1868-1940), advocat, historiador, escriptor, periodista i bibliòfil amb el qual Faraudo dirigí la col·lecció Recull de textes catalans antichs (Fototeca.cat)

    13. Ramon Miquel i Planas (Barcelona, 1874-1950), filòleg, gran bibliòfil i amic de Faraudo que continuà la col·lecció Recull de textes catalans antichs

    14. Sonet en honor de Faraudo, com a recopilador del vocabulari del català antic, escrit per Ramon Miquel i Planas (Sonata en tres tiempos: tanda de sonetos catalanes y traducción castellana en prosa, Barcelona, 1939)

    15. Invitació a l'homenatge a Ramon Miquel i Planas celebrat a la Biblioteca de Catalunya (llavors, per imposició de la dictadura, Biblioteca Central) el 8 de juny de 1951, amb un parlament de Faraudo

    16. Portada de l'edició crítica de la traducció catalana medieval del Llibre dels ulls (Llibre de la figura de l'ull) d'Alcoatí (1933)

    17. Portada de l'edició crítica de la traducció catalana medieval del Llibre de les medicines particulars d'Ibn Wafid (1943)

    18. Dedicatòria autògrafa a la Bibioteca de Catalunya (llavors, per imposició de la dictadura, Biblioteca Central) d'un exemplar de l'edició crítica del Llibre de les medicines particulars d'Ibn Wafid (1943)

    19. L'Enrajolada, Casa-Museu Santacana, de Martorell, a la qual Faraudo cedí la seva esplèndida col·lecció de ceràmica catalana antiga

    20. Lluís Faraudo de Saint-Germain, a l'ingressar el 1953 a l'Institut d'Estudis Catalans (Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans)

    Bibliografia de Lluís Faraudo de Saint-Germain

    Sumari

    I. Edicions de bbliòfil
    II. Traduccions
    III. Edicions i estudis crítics de textos catalans antics
    IV. Lexicografia
    V. Pròlegs, conferències i discursos
    VI. Fons manuscrit

     

    I. Edicions de bibliòfil

    1. [amb les inicials J. M. F.] Janer, Ignasi de - Moliné i Brasés, Ernest - Faraudo de Saint-Germain, Lluís (eds.), Recull de textes catalans antichs, 18 fasc. ('volums') en 3 vols. ('aplechs'), Barcelona, Tip. "La Acadèmica", de Serra germans y Russell - Tip. L’Avenç, 1906-1912 [conté: Aplech 1. (vol. 1. Proposició feta per lo Rey En Martí en les Corts de Perpinyà l'any 1406, 1906. Vol. 2. Lo fill del seneschal de Egipte, 1906. Vol. 3. Ponç de Menaguerra, Lo caualler, 1906. Vol. 4. La istoria de la filla de l'emperador Contastí, noveleta del XVèn segle, 1906. Vol. 5. Cançoner de Nadal, 1906. Vol. 6. Constitucions del pares antichs del Orde de la Verge Maria de la Mercè dels cautius cristians, ordenades en 1272, 1907). • Aplech 2. (vol. 7. Lo libre de tres, 1907. Vol. 8. Inventari dels libres de Dona María Reyna Daragó e de les Sicilies, 1907. Vol. 9. Lepistola que Sent Geronim trames a Sancta Eustoxi, filla de Sancta Paula, estudi de Jaume Bofarull, 1908. Vol. 10. Planys del cavaller Matero, 1908. Vol. 11. Arnau de Vilanova, Rahonament fet per Mestre Arnau de Vilanova en Avinyó denant lo papa e cardenals de les visions dels Reys Jaume d’Aragó e Ffrederich, Rey de Sicília, son frare, 1909. Vol. 12. Libre dell nudriment he de la cura dels ocels los quals sepertanyen ha cassa, 1910). • Aplech 3. (vol. 13. Sermó del Bisbetó, compost en lo XVèn segle, 1910. Vol. 14. Del Infant Epitus, 1910. Vol. 15. Pere March, L'arnès del cavaller, 1910. Vol. 16. Disputació d'en Buch ab son cavall, 1911. Vol. 17. Art d'l cant pla, estudi de Felip Pedrell, 1912. Vol. 18. Facet, ço es Libre de Corteria, 1912)] [a partir del vol. 9 l'edició només és a càrrec de Faraudo]
    2. [amb el pseudònim Lluís Deztany] Pronostich per l’any 1533 compost per lo Reverent mestre Gaspar G. Molera e estampat a Barcelona per Carles Amoros a .XX. Febrer del dit any, edicio fac-simil de l’exemplar pertanyent a Miçer Francesch Carreras e Candi, Advocat e Conceller de Barcelona, feta a despeses de Lluis Deztany, bibliofil, a la estampa dels germans Serra e d’en Russell quan lo Cometa de Halley qui fou motiu d’aquest Pronostich retorna al nostre cel astronomich a les derreries del any 1909, Barcelona, Estampa dels germans Serra e d’en Russell, 1909, 12 pp.
    3. Letra qui tracta de les armes ffogueres e dels ginys volatichs e del piroscafi, ço es vaixell vogant en mar per obra de foch e d’altres invencions diabolicals a ops de la guerra, endreçada a mossen Francès Martíneç, cavaller, en la noble ciutat de Valencia, València, Tip. Moderna, 1915, 2 ff.

     

    II. Traduccions

    1. [amb el pseudònim Lluís Deztany] Anònim, Les grans e inestimables Cròniq[ue]s d[e]l gra[n] e enorme gegant Gargantua, contenint sa genealogía, la granesa e força d[e] son cors, aximeteix los meravellosos fets d’armes q[ue] feu per lo Rey Artus, com per avant veureu, versió catalana de Lluís Deztany, Barcelona, Tip. "La Académica", 1909, 24 ff.
    2. [amb el pseudònim Lluís Deztany] F. Rabelais, Pronostich pantagruelí cert, veritable y infallible per l'a[n]y perpetual nouament co[m]post a profit y avisament d[e] gents aturdides y moxardes de natura, per Mestre Alcofribas, arquetricli del dit Pantagruel, etc., trelladat d[e] llenga francesa per cura d’un Pantagruelista Cathala [Lluis Deztany], Barcelona, Tip. "La Academica", dels germans Serra e Russell, 1909, [12] pp.
    3. [amb el pseudònim Lluís Deztany] F. Rabelais, "Gargantua, per Rabelais", traducció del francès de Lluis Deztany, ilustració de Robida, dins La rondalla del dijous, vol. 12, Barcelona, L’Avenç, 1909, pp. 190-191 [reimpr.: Barcelona, José J. de Olañeta, 1982]
    4. [amb el pseudònim Lluís Deztany] J. Swift, Viatges de Gulliver a diverses nacions del món: primera part, traducció: Lluís Deztany, Barcelona, L’Avenç - Ajuntament de Barcelona: Comissió municipal de cultura (Biblioteca popular de l’Avenç, 131), 1913, 108 pp. + [1] f. de làm. [única part publicada] [pròleg]
    5. [amb el pseudònim Lluís Deztany] F. Rabelais, L’educació de Gargantua i La joventut de Pantagruel, traducció catalana de Lluís Deztany, Barcelona, Consell de Pedagogia - Ricard Duràn i Alsina (Minerva, segona serie, 1), 1918, 32 pp.
    6. [amb el pseudònim Lluís Deztany] F. Rabelais, Lo primer llibre de Gargantua, versió de Lluís Deztany, Barcelona, Llibreria Verdaguer (Traducció catalana de les obres de Mestre Francesc Rabelais), 1929 [=1939], c + 434 pp. + 1 làm.
    7. [amb el pseudònim Lluís Deztany] J. Swift, La batalla entre llibres antics i moderns, traducció de l’anglès per Lluís Deztany, bibliòfil, Barcelona, Josep Porter (El bibliòfil curiós, 1), 1946, 100 pp.
    8. [amb el pseudònim Lluís Deztany] M. de Cervantes Saavedra, Les dues donzelles: novel·la exemplar, versió catalana ab un pròleg i algunes notes de Lluís Deztany, Barcelona, Josep Porter (Homenatge, 1), 1947, 96 pp.

     

    III. Edicions i estudis crítics de textos catalans antics

    1. "Flors o autoritats tretes de les Epístoles de Sèneca a Lucil: manuscrit conservat a la Biblioteca Provincial y Universitaria de Saragossa, are publicat per primera vegada, ab una nota preliminar", Estudis Universitaris Catalans, 4 (1910), 193-246 i 391-393
    2. [amb el pseudònim Lluís Deztany] Anselm Turmeda, Llibre de disputació de l’ase contra frare Encelm Turmeda: essaig de restauració del text català, per Lluís Deztany, bibliòfil, Barcelona, Impr. J. Horta, 1922, xxiii + 184 pp.
    3. [amb el pseudònim Lluís Deztany] "Dos inventaris pobletans del XVèn segle", Estudis Universitaris Catalans, 13 (1928), 403-419
    4. [amb el pseudònim Lluís Deztany] Alcoatí, Libre de la Figura del Uyl: text català traduït de l’àrab per mestre Joan Jacme i conservat en un manuscrit del XIVn segle a la Biblioteca Capitular de la Seu de Saragossa, ara exhumat i presentat per Lluís Deztany, bibliòfil, amb una notícia històrico-medical del Dr. Josep. M. Simon de Guilleuma, oculista, Barcelona, Impr. «La Renaixença», 1933, 38 pp. + xcviii ff. + 9 pp.
    5. "Les lletres de batalla canviades entre Lluís Cornell i Galceran de Besora (1472-73)", Estudis Universitaris Catalans, 22 [=Homenatge a Antoni Rubió i Lluch: miscel·lània d'estudis literaris, històrics i lingüístics, 3] (1936), 1-42
    6. Ibn Wafid, El Libre de les medicines particulars: versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI, transcripción, estudio proemial y glosario, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1943, xx + 198 + [2] pp. + [2] ff. de làm.
    7. "Noticia de un lapidario valenciano del siglo XV", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 18 (1945), 193-216
    8. "Libre de totes maneres de confits: un tratado manual cuatrocentista de arte de dulcería", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 19 (1946), 97-134
    9. F. de Moncada, Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, estudio preliminar y notas por el Exmo. Sr. D. Luis Faraudo de Saint-Germain; texto revisado por el Dr. D. Pedro Bohigas Balaguer; grabados en boj por Teodoro N. Miciano, Barcelona, Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1947, 365 pp. + [5] ff. + [7] pp. de làm.
    10. "Una casa catalana de llauradors vilatjans del segle XV", dins Miscel·lània Puig i Cadafalch: recull d’estudis d’arqueologia, d’història de l’art i d’història, oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, vol. 1, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1947-1951, pp. 127-137
    11. [amb J. M. Millàs i Vallicrosa (1)] "Textos astronòmics en un manuscrit català medieval", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 21 (1948), 143-162
    12. "El texto primitivo inédito del Tractat de les mules de Mossen Dieç", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 22 (1949), 23-62
    13. "Un lunario valenciano cuatrocentista", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 23 (1950), 9-48
    14. "El Llibre de Sent Soví: recetario de cocina catalana medieval", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 24 (1951-1952), 5-81
    15. "Una profecía valenciana y manifestaciones del espíritu popular en Cataluña y Valencia ante los sucesos de la guerra de Granada", Anales del Centro de Cultura Valenciana, 30 (1952), 217-238
    16. "El texto de los Mil proverbis de Ramon Llull atribuido a Salomón en un códice valenciano del siglo XIV", dins Homenaje a Millás-Vallicrosa, vol. 1, Barcelona, CSIC, 1954, pp. 551-586
    17. "Una versió catalana del Libre de les herbes de Macer", Estudis Romànics, 5 (1955-1956), 1-54

     

    IV. Lexicografia

    1. "Consideracions entorn d’un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval", dins Coromines, Joan (ed.), Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica, dedicats a Pompeu Fabra pels seus amics i deixebles amb motiu del 75è aniversari de la seva naixença, Buenos Aires, Impremta i Casa Editora Coni, 1943, pp. 143-174. [Reimpr. facs.: Barcelona, IEC (Biblioteca Filològica, 37), 1998]
    2. Vocabulari de la llengua catalana medieval, edició electrònica a cura de Germà Colón Domènech, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2007- <http://www.iec.cat/faraudo/>

     

    V. Pròlegs, conferències i discursos

    1. [amb el pseudònim Lluís Deztany] M. Jiménez Catalán, Apuntes para una bibliografía ilerdense de los siglos XV al XVIII, con una carta prologal de Luis Deztany, bibliófilo, Barcelona, L’Avenç, 1912, 303 pp. + 26 ff. de làm.
    2. Semblanza militar de Jaime el Conquistador: discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepción pública del Excmo. Señor D. Luis Faraudo de Saint-Germain el día 12 de junio de 1941... contestación de D. Ramón Miquel y Planas, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1941, 70 pp.
    3. R. Miquel i Planas, El incunable barcelonés de 1468 (Gramatica de B. Mates), prefacio del... Sr... Luis Faraudo de Saint-Germain, Barcelona, Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1951, 51 pp. [Nadala 1951 de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona]
    4. Recuerdos de mi amistad con Ramón Miquel y Planas, conferencia leída el 8 de junio de 1951 en la Biblioteca Central de Barcelona, Barcelona, s.l., 1951, 13 pp.
    5. "La historia literaria en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 25 (1953), 391-420 [reimpr.: Historia y labor de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, desde su fundación en el siglo XVIII, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1955, pp. 119-148]
    6. José María Castro y Calvo, El arte y la experiencia en la obra de Tirso de Molina: discurso leído el día 8 de marzo de 1953 en la recepción pública del Excmo. Sr. Dr. D. José María Castro y Calvo en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona y contestación del académico numerario Exmo. Sr. D. Luis Faraudo de Saint-Germain, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1953, 67 pp.
    7. "Rabelais i el Gargantua", Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 3-4 (1954-1955 [=1963]), 62-63 [resum d’una comunicació feta davant el ple de la Societat el 27 de febrer de 1954]
    8. "La guerra i els elements essencials del combat a la Catalunya medieval: discurs llegit el 1954 en la XXIV Festa Anual de l’Institut", dins A. Balcells (ed.), Discursos de les festes anuals i de les inauguracions de curs (1914-2006), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2009, pp. 333-349 [previst per a l'Anuari 1954 de l'IEC, que no es publicà]

     

    VI. Fons manuscrit

    1. Fitxer del vocabulari de la llengua catalana medieval, Barcelona, Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 8 calaixos dobles amb 16 fitxers
    2. Cartes de Lluís Faraudo de Saint-Germain a Ernest Moliné i Brasés, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 3300, vol. 2, núm. 198-213
    3. Cartes de Lluís Faraudo de Saint-Germain a Ramon Miquel i Planas, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. Correspondència de Ramon Miquel i Planas, docs. 2, 4-5, 12, 15-17, 19, 22-23, 25-26 (1910-1948)
    4. Cartes de Lluís Faraudo de Saint-Germain a Francesc Matheu, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 2209, núm. 562-563 (1930-1931)
    5. Cartes de Lluís Faraudo de Saint-Germain a Jaume Massó i Torrents, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. Fons Jaume Massó i Torrents, L. Faraudo (València, 1914)
    6. Documentació sobre l'activitat acadèmica, científica i personal, Barcelona, Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans
    7. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Arxiu administratiu, capsa 101/6 Varia F (1914-1938), i capsa 43/10 (1941-1957)
    8. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Arxiu literari Rubió, Arm.1/9, lligall 3

     

    Lluís Cifuentes 2017. Actualitzat: maig 2022.

    Agraïments: Antònia Carré, Anna Font, Anna Gudayol