Publicació del primer volum de l'Obra científica' de Pasqual Calbó i Caldés

Donem compte d’una important nova edició d’un text tècnic antic que, si bé s’allunya cronològicament del període que solem estudiar, no ho fa en la llengua emprada, el català —un viu català evidentment vist com una eina útil per a l’elaboració i traducció d’obres tècniques—, en un context tan advers per a aquests usos de la llengua com era l’inici del Vuit-cents. L’Institut Menorquí d’Estudis (IME), en col·laboració amb altres institucions culturals de les Illes Balears i amb l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat el primer volum (dels tres previstos) de l’‘Obra científica’ de Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817), que conté els ‘Tractats de matemàtiques pures’. El projecte és dirigit per Antoni Roca Rosell, Josefina Salord i Joan-Lluís Torres, i l’edició té la garantia d’haver estat feta per la filòloga Maria Toldrà.

Pasqual Calbó fou un pintor i professor de dibuix i pintura i de “matemàtiques” a la Menorca britànica del segle XVIII i als primers temps de l’ocupació espanyola (1802). Com a pintor, és autor d’obres de pintura religiosa, de paisatge i, sobretot, de retrats; se situa en la transició entre el Barroc i el Neoclassicisme i, a Menorca, hi inaugura la modernitat artística. Es va formar en pintura, escultura i arquitectura a les més prestigioses acadèmies de Venècia i de Roma i, entre 1778-1780, a Viena, becat per l’emperadriu Maria Teresa, per a la qual va treballar com a delineant a la Galeria Imperial d’Art del Belvedere. Arran d’un desengany amorós, va decidir tornar a Menorca, i ja no la va abandonar més que per a un viatge a Amèrica en els anys 1787-1790 (Cuba, Nova Orleans, Santo Domingo), la influència del qual és visible en la seva obra tardana, que prefigura la pintura de països exòtics que serà moda al segle XIX.

A causa d’una malaltia que li limitava l’activitat pictòrica, va decidir dedicar-se també a l’ensenyament privat de dibuix i pintura i de “matemàtiques”, si bé amb la vista posada en la formació dels joves menestrals de l’illa que havien de cobrir les necessitats urbanes i marítimes de la dinàmica burgesia comercial menorquina de l’època, suplint-hi la manca d’un projecte educatiu oficial tal com determinava la cultura de la Il·lustració. Amb aquest objectiu, va redactar un curs de “matemàtiques”, que es conserva manuscrit, extractant d’altres obres els coneixements aplicats més notables, i ho va fer en català. El curs té tres parts, relatives a les matemàtiques pures (la part ara editada), a la física experimental i a la construcció (disseny de rellotges de sol, perspectiva, arquitectura civil i militar, i construcció naval).

Els manuscrits d’aquest curs, conservats al Museu de Menorca i en una col·lecció privada, van ser elaborats en l’última etapa de la vida de Calbó (vers 1800-1817) i, encara que sembla que n’hi havia la intenció, no es van arribar a imprimir, probablement perquè l’ambient a la Menorca espanyola ja era tot un altre. No obstant això, Calbó hi ha estat un referent recordat i respectat fins a dia d’avui.

Més informació: