Record de Concepción Vázquez de Benito

En la nit del 7 al 8 de setembre d’aquest 2021 la parca es va endur l’estimada Concepción (Concha, per als amics) Vázquez de Benito, catedràtica jubilada de Filologia àrab de la Universitat de Salamanca. Gran especialista en l’estudi de la medicina i la lexicografia mèdica hispanoàrabs i en la seva interacció amb els àmbits llatí i vernacle medievals, era membre, com el seu amic Luis García Ballester, d’una generació d’investigadors ara per ara irrepetible, que havia estat possible gràcies a una altra valoració dels estudis humanístics.

Formada en Filologia semítica a la Universidad Complutense de Madrid (llicenciatura el 1967), es doctorà en Filologia àrab per la Universidad de Salamanca, amb premi extraordinari (1971). En un moment en què, en l’arabisme, l’estudi i l’edició dels textos mèdics era molt relegada, va dedicar la tesi doctoral a l’obra mèdica d’Ibn al-Ḫaṭīb (s. XIV), l’últim dels grans autors andalusins. A partir de llavors, les obres dels autors mèdics àrabs van constituir la seva especialitat, en la qual ha fet nombroses aportacions de gran pes, entre les que destaquen les dedicades a Ibn Rušd (Averrois), en part en col·laboració amb Camilo Álvarez de Morales (Granada).

Vázquez de Benito va obtenir la primera càtedra d’Estudis Àrabs i Islàmics a Salamanca (1987), després d’haver-hi desaparegut aquests estudis feia segles, i hi va continuar treballant fins a la jubilació. A Salamanca va trobar un entorn molt estimulant, amb col·legues d’Història de la medicina (Luis Sánchez Granjel i, més ençà, Bertha M.ª Gutiérrez Rodilla) i, en particular, de Filologia espanyola, dedicats a l’estudi de la medicina medieval castellana, però també helenistes i llatinistes. Col·laborà, com a arabista, en l’elaboració del valuós DETEMA, dirigit a Salamanca per M.ª Teresa Herrera i M.ª Nieves Sánchez González de Herrero, consagrades també a l’edició de textos mèdics castellans medievals.

Concha deixa una obra enorme, però també el saber estar d’una gran sàvia capaç d’una gran senzillesa, el tracte afable i el sentit de l’humor, que els membres de SCIÈNCIA.CAT, projecte que va voler impulsar amb el seu nom, sempre recordarem.

Facebook Sciència.cat