Publicació d''Herbes per a guarir: un receptari medieval valencià del segle XV'

Mercedes Gallent Marco, professora jubilada d'Història medieval de la Universitat de València, ha publicat el volum Herbes per a guarir: un receptari medieval valencià del segle XV, a la col·lecció Fonts històriques valencianes de la mateixa universitat. Es tracta de l'edició crítica d'un destacat text de terapèutica medicamentosa en català conservat en un manuscrit del segle XV de la Biblioteca General i Històrica de la Universitat de València, i que per això ha estat conegut amb el títol convencional de Receptari de la Universitat de València.

L'obra és un extens i ordenat recull de receptes mèdiques especialment pensat per a l'autoajuda sanitària dels sectors urbans profans en la medicina dels últims segles de l'Edat Mitjana. Un tipus d'eines, actualment desaparegudes a Occident, que almenys fins a la fi del segle XIX van ser de primera necessitat, com a conseqüència dels limitats nivells d'assistència mèdica disponibles.

El manuscrit, malauradament acèfal i amb altres mancances físiques, va ingressar a l'esmentada biblioteca amb la col·lecció particular d'un dels seus directors del segle XIX, especialment atret per la bibliofília. No va trigar a ser conegut pels historiadors de la ciència i de la medicina, el primer dels quals va ser Norbert Font i Sagué, que, a la seva venerable Historia de les ciències naturals á Catalunya del sigle IX al sigle XVIII (1908), va publicar-ne un comentari i alguns extractes. A partir de llavors, ha atret altres historiadors de la medicina i de la farmàcia, com ara Josep Rodrigo Pertegàs, que va optar per fer-se'n una còpia manuscrita privada per a la seva recerca, que també es conserva. La tasca d'aquests especialistes de seguida va arribar als lexicògrafs, que des de llavors hi han trobat una gran font de terminologia medicofarmacèutica catalana antiga. Entre d'altres, va ser una de les fonts del Diccionari de medicina de Manuel Corachan (1936), el primer gran esforç per a fixar la terminologia mèdica del català contemporani. També va ser una de les fonts emprades al Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Sant-Germain, i ha estat espigolat en diversos estudis filològics.

Malgrat l'interès que ha suscitat des de diverses bandes durant més d'un segle, no es disposava de cap edició completa de l'obra. Ara, la tasca de Mercedes Gallent omple aquest buit i permetrà un accés al text que en facilitarà l'ús en nous estudis històrics i filològics. L'edició del text s'acompanya d'una introducció, en la qual es presenta el manuscrit i es contextualitza i s'estudia el contingut de l'obra, i d'uns glossaris dels productes i de les malalties que s'hi esmenten.