Publicació de 'L'hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445)'
Carmel Ferragud, investigador de l'equip de SCIÈNCIA.CAT, ha publicat la monografia L'hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445), en la col·lecció "Recerca i pensament" de l'Editorial Afers (Catarroja, País Valencià), en coedició amb l'editorial mallorquina Lleonard Muntaner.
No és la primera vegada que Ferragud estudia els hospitals de l’antiga Corona d’Aragó, i, més en particular, el procés de medicalització d’aquestes intitucions caritatives. Sí, en canvi, és la primera ocasió que aborda una institució hospitalària de manera monogràfica. D’altra banda, si habitualment el seu marc d'anàlisi és el regne de València, ara presenta un estudi sobre la ciutat de Mallorca (l'actual Palma) en la baixa Edat Mitjana. Aquest estudi es fonamenta en la documentació conservada als rics arxius mallorquins, en particular a l’Arxiu del Regne de Mallorca, i en el fons de la Cancelleria reial, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona.
Poc després de la conquesta de Mallorca, en 1229, Nunó Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya, que hi havia tingut un protagonisme central i que va ser un dels més beneficiats per les donacions de Jaume I al nou regne, va fundar, a la capital illenca, un hospital sota l’advocació de santa Eulàlia, que poc després rebria el nom definitiu d’Hospital de sant Andreu. El comte va establir les bases per al seu funcionament i el va proveir de béns materials. Però tot canvià quan, a la mort del noble sense descendència, l’hospital passà a ser patronejat per la casa reial. A poc a poc, la institució s’hagué d’emmotllar a la voluntat dels monarques i a les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques d’una època tan convulsa com la baixmedieval, amb guerres, fams i pesta. De tot això dona compte aquest estudi, tot apropant el lector a l’estructura física de l’hospital, les seues fonts d’ingressos, els gestors i empleats en la institució, el protagonisme de les dones, i els pobres malalts que hi eren atesos. Fet i fet, es tracta de resseguir-ne la trajectòria, fins la seua desaparició en passar a formar part de l’Hospital General de Mallorca, a mitjan segle XV. L’Hospital de sant Andreu és un exemple més d’entre els milers d’hospitals que es bastiren a l’Occident europeu de l’època. Com totes aquestes institucions, per a Mallorca fou un element fonamental, simbòlic, amb una multifuncionalitat extraordinària, pròpia dels ideals del cristianisme, però també una mostra les particularitats de totes aquelles institucions caritatives.
Altres publicacions recents de Carmel Ferragud a la mateixa col·lecció d’Edtorial Afers: