Publicació de la traducció catalana de Ferrer Saiol del tractat d'agricultura de Pal·ladi
La col·lecció ‘Fonts històriques valencianes’ ha publicat l’obra Pal·ladi: Tractat d’agricultura. Traducció catalana medieval de Ferrer Saiol, de Raimon Sebastian (membre de SCIÈNCIA.CAT), Antoni Furió (Universitat de València) i Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València, actualment també membre de SCIÈNCIA.CAT).
Aquest volum ofereix l’edició i estudi de la traducció catalana medieval del Tractat d’agricultura de Pal·ladi duta a terme l’any 1385 per Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor de Sicília, tercera consort de Pere III el Cerimoniós, i padrastre de l’escriptor Bernat Metge. És la primera edició crítica completa d’aquesta traducció catalana, la més extensa de temàtica agrícola, de la qual s’havien donat a conèixer fragments des de finals del segle XIX, i que havia estat objecte d’una tesi de llicenciatura inèdita (Anna Giner, 1986) i, més recentment, de la tesi doctoral de Raimon Sebastian (2014).
L’obra uneix els esforços i coneixences d’un filòleg llatinista especialitzat en el tema (R. Sebastian, que també és autor de l’edició del text original llatí de Pal·ladi a la Col·lecció Bernat Metge, en curs) i de dos historiadors medievalistes que són reconeguts experts en l’estudi del camp i del context valencià. El context agrícola valencià és especialment important perquè la traducció de Ferrer Saiol només es conserva en una còpia feta al País Valencià a l’inici del segle XVI, probablement a l’Horta (i que deu ser descendent d’una versió que ja circulava i era valorada a l’entorn valencià des de molt abans).
La primera part del volum conté l’estudi introductori, que contextualitza l’obra i la producció bibliogràfica sobre agronomia a la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV. A continuació, es presenta la biografia del traductor i el seu pas per la Cancelleria reial. Tot seguit, es fa una anàlisi de la traducció i també dels dos únics testimonis manuscrits que se n’han conservat, l’esmentat en català (València, Biblioteca Serrano Morales, ms. 6437) i el d’una traducció al castellà (Madrid, Biblioteca Nacional de España, ms. 10211, de mitjan segle XV, editada per Thomas Capuano el 1990). L’estudi comparat dels manuscrits ajuda a conèixer millor la tasca de Saiol i complementa les mancances que hi ha en un i altre manuscrit.
La segona part del volum conté l’edició del text. S’inicia amb un pròleg del traductor i segueixen, a continuació, els tretze llibres de l’obra. En el llibre primer s’exposen les activitats generals que s’han de dur a terme al camp, que inclouen la ubicació de la finca agrícola, els materials per construir-la, els espais al voltant de la finca, la cria del bestiar tant major com menor, i la prevenció de plagues i de fenòmens atmosfèrics adversos. Els altres dotze llibres tracten de les activitats agrícoles de cada mes de l’any, que en determinen una extensió variable.
L’edició s’acompanya d’un índex toponímic, antroponímic i de temàtica agronòmica. Aquest últim inclou tot el vocabulari tècnic i específic emprat per Ferrer Saiol en català i la seva correspondència amb l’original llatí.
Aquesta aportació és de gran interès, principalment, per a l’estudi de la transmissió en vulgar de la bibliografia agronòmica llatina, tant des del punt de vista filològic com del de la història de la ciència; per a l’estudi del vocabulari especialitzat en català antic; i per a l’estudi del context històric i cultural de l’agricultura catalanoaragonesa medieval, en particular la del camp valencià.