Nicolau López Espinasa guanya el III Premi Antoni de Capmany

Nicolau López Espinasa ha guanyat el III Premi de Recerca Antoni de Capmany, atorgat pel Museu Marítim de Barcelona en el marc de l'Observatori Permanent de Cultura Marítima de la Mediterrània, pel seu treball final de màster (TFM) “El Llibre que explica lo que ha de ser un bon mercader i la formació mercantil al segle XV”. El premi, dotat amb 3.000 €,  té "l’objectiu d’estimular projectes d’investigació en el camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítimes, en l’àmbit dels treballs de màster presentats en la Universitat de Barcelona". En aquesta ocasió, ha estat atorgat per unanimitat del jurat.

El TFM de N. López Espinasa, pertanyent al Màster en Cultures Medievals, es va presentar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 17 de juliol de 2017, i va obtenir la màxima qualificació. L'enfocament interdisciplinari es va reflectir en la codirecció del treball per part de Roser Salicrú i Lluch (Dept. de Ciències Històriques, Institució Milà i Fontanals, CSIC) i Lluís Cifuentes i Comamala (Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de Barcelona), membre de SCIÈNCIA.CAT. A més. va tenir com a tutor Antoni Riera i Melis (Dept. d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona).

Al seu TFM, Nicolau López Espinasa reprèn l’anàlisi del recull miscel·lani de mercaderia del segle XV (conservat en una còpia de la primera meitat del segle XVI a l’Arxiu del Regne de Mallorca) que porta per títol Llibre que explica lo que ha de ser un bon mercader. Aquest manuscrit (Sciència.cat DB ms353) no s’estudiava des dels articles publicats per F. Sevillano Colom (1974-1979 i 1980) i A. Santamaría (1993), que en van fer breus presentacions des de l’àmbit de la història general, i des de la tesi doctoral de X. Docampo Rey (2004), que el va analitzar des de la història de les matemàtiques.

La nova anàlisi de conjunt conclou que la còpia conservada, sens dubte mallorquina, reprodueix un manuscrit precedent que ja devia tenir el mateix contingut i que molt probablement era d’origen barceloní. Igualment, partint de l'estudi de Docampo, es confirma que el còdex no conté un únic manual de mercaderia, com s’ha dit o donat a entendre sovint, sinó un recull miscel·lani de diverses obres. Conté dos manuals de mercaderia i un manual d’àbac (aritmètica comercial), entre d’altres textos, tots ells en català. N. López Espinasa en fa una descripció i una anàlisi que desfà definitivament les confusions acumulades sobre el seu contingut i naturalesa, que s’han derivat de la poca cura amb què s’ha emprat la terminologia sobre el contingut dels manuscrits, la còpia, la transmissió de les obres, els autors i els copistes a l’hora d’estudiar-lo. Així, el seu TFM ja és, d'entrada, una aportació clarificadora que obre definitivament el camí a una futura edició íntegra d'aquest important manuscrit tècnic.

Al treball, es complementa aquesta feina bàsica d’ordenació amb un estat de la qüestió sobre la formació del mercader i, més en concret, sobre el paper que els manuals de mercaderia hi tenien. En aquest sentit, se situa la miscel·lània catalanomallorquina en el context d’aquest gènere mercantil, desenvolupat al Mediterrani central i occidental, principalment a Itàlia. Se'n repassen, amb bibliografia actual, els testimonis coneguts i es comparen amb el manuscrit que s'estudia i amb l’altre testimoni català que va publicar M. Gual Camarena (1981). Com a conseqüència, es fa evident la gran importància d’aquest testimoni encara inèdit, que conté informació sobre els lligams de la destacada i documentada companyia del barceloní Gaspar Montmany, autor d’un dels manuals de mercaderia i que, com se suggereix a l’estudi, potser també, ell o algú del seu entorn, va ser autor del recull miscel·lani original. El manuscrit, a més, conté destacadíssims pròlegs i capítols sobre la deontologia mercantil i la formació moral i comercial del mercader, que N. López Espinasa edita en apèndix.

El TFM ara premiat fa aportacions de gran valor per a la història cultural catalana, i ho fa des d’un punt de vista interdisciplinari, combinant la història mercantil, la història dels textos catalans antics i l’anàlisi codicològica i paleogràfica.