Jornada d'homenatge a Pere Bohigas
El proper dia 12 de maig se celebrarà una jornada d'homenatge a Pere Bohigas organitzada per l'Ajuntament de la seva vila natal, Vilafranca del Penedès, amb el títol Pere Bohigas: saviesa, erudició i mestratge, en el marc del cicle d'activitats culturals local Paraules al Claustre.
Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1901 - Barcelona, 2003) va ser un destacat paleògraf, bibliotecari i filòleg català. Es formà a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans sota el mestratge d'Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer. Després d'obtenir el grau de doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal (1924), va fer una estada de recerca a París (1925-1926) i una altra a Londres, Cambridge i Oxford (1927), becat primer per la UB i, de seguida, per la Institució Patxot, fundada i presidida pel mecenes Rafael Patxot. El projecte que la UB i Patxot li van finançar, i que havia estat inspirat per Jordi Rubió i Balaguer, consistia en l'elaboració d'un gran Repertori de manuscrits catalans. Aquesta obra havia de localitzar, inventariar i descriure tots els manuscrits en llengua catalana o d'autors catalans i, per extensió, tots els que havien estat copiats a Catalunya i els que es conservaven en les biblioteques del país, des de l'origen de la llengua fins al segle XVIII. L'objectiu principal era fornir materials per a l'estudi de la cultura i de la literatura catalana antigues. Durant tota la seva vida activa, Bohigas va anar enriquint el projecte amb materials de diverses procedències que va recollir en un gran fitxer a la Biblioteca de Catalunya, si bé la fi del període d'una certa llibertat nacional, el 1939, va impossibilitar-ne el finançament i la continuïtat oficial (només se'n van publicar les 'missions' de París i Anglaterra, entre 1926 i 1932). D'entre les moltes obres de Pere Bohigas, aquest Repertori és, sens dubte, la que té un més gran interès per a SCIÈNCIA.CAT, perquè inclou la primera catalogació sistemàtica de manuscrits mèdics, científics i tècnics catalans. Ded 'aquest mateix punt de vista, cal esmentar la direcció de l'efímera col·lecció "Biblioteca Catalana d'Obres Antigues", impulsada per un grup de bibliòfils, en la qual veuria la llum l'edició del Llibre de nativitats de Bartomeu de Tresbens.
L'experiència adquirida i el suport de Rubió, llavors director de la Biblioteca de Catalunya, van fer que, l'any 1931, fos escollit per dirigir la Secció de Manuscrits i Reserva impresa de la biblioteca nacional catalana. Des d'aquest càrrec, participà amb Jordi Rubió i amb Agustí Duran i Sanpere, cap d'Arxius de la Generalitat, en la gran operació de salvament del patrimoni documental i bibliotecari públic i privat en perill durant la revolució i la guerra de 1936-1939. Acabada la guerra, com tots els funcionaris, va ser depurat del càrrec i del de professor de Literatura i de Paleografia a la UB i a la UAB i del corresponent a l'Escola de Bibliotecàries, que també exercia, però al guanyar per oposició una plaça al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (1941), va poder reprendre la direcció de les col·leccions especials de la Biblioteca de Catalunya (1942), que exerciria fins a la jubilació (1971). També va tornar a ser professor de l'Escola de Bibliotecàries i dels llavors clandestins Estudis Universitaris Catalans, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (1962-1989) i membre d'altres organitzacions acadèmiques i culturals.
Bohigas va participar en l'aplec de materials per a l'Obra del cançoner popular de Catalunya d'Higini Anglès, un altre dels ambiciosos projectes culturals impulsats per Patxot. Publicà La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña (1960-1967), un extens catàleg en tres volums dels manuscrits catalans medievals i renaixentistes il·lustrats, edicions crítiques d'Ausiàs Marc (1952-1959) i d'altres autors medievals, catalans i castellans, i un gran nombre d'estudis sobre bibliologia i història de la cultura i de la literatura catalanes. Per commemorar el seu 80è aniversari, una selecció d'aquests darrers estudis va reunir-se al volum Aportació a l’estudi de la literatura catalana, amb una presentació biogràfica d'Amadeu-J. Soberanas (1982), i els relacionats amb el Repertori de manuscrits catalans, al volum Sobre manuscrits i bibloteques (1985), i arran del seu centenari encara se'n va reimprimir una altra selecció, a Mirall d'una llarga vida (2001).
La jornada vilafranquina comptarà amb diverses intervencions que glossaran el vincle de Bohigas amb la seva vila natal (Joan Solé Bordes), els aspectes familiars (Núria Fullà Bohigas), la faceta de folklorista (Jan Grau) i el seu mestratge bibliològic (Joana Escobedo) i filològic (Lola Badia).
Més informació sobre el Repertori de manuscrits catalans:
- Gudayol, Anna, "El Repertori de Manuscrits Catalans de la Institució Patxot: les missions a París i Anglaterra de Pere Bohigas", dins Rosa Alcoy (ed.), Art fugitiu: estudis d'art medieval desplaçat, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2015, pp. 339-357.