Ilil Baum defensa la seva tesi doctoral sobre la identitat lingüística dels jueus catalans medievals

El proppassat 11 de febrer Ilil Baum, membre de l'equip de SCIÊNCIA.CAT, ha defensat la seva tesi doctoral titulada "Judeo-Catalan, Jewish Multilingualism and Linguistic Contact in Late Medieval Catalonia" [Judeocatalà, multilingüisme jueu i contacte lingüístic a la Catalunya baixmedieval] a la Hebrew University of Jerusalem, dirigida per Cyril Aslanov.

L'estudi d'Ilil Baum examina la identitat lingüística dels jueus de Catalunya en la vigília de la seva expulsió, l’any 1492, un tema que no s’ha estudiat sistemàticament fins ara. La investigació es fonamenta principalment en l’anàlisi de textos aljamiats dels segles XIV i XV, escrits en català però en alfabet hebreu. També s’examinen textos escrits en altres idiomes utilitzats pels jueus catalans per descriure diversos aspectes del contacte lingüístic i el multilingüisme entre els jueus de Catalunya a la Baixa Edat Mitjana.

La imatge que emergeix de l’estudi d’aquest corpus és ben allunyada de la d’una minoria segregada. Els jueus catalans van constituir una comunitat vibrant, molt involucrada en la cultura de l’elit de la Catalunya medieval, com ho demostra la recepció entre ells d’obres filosòfiques i literàries d'origen cristià. Així mateix, els documents administratius de les comunitats jueves mostren una adaptació del contingut hebreu als models d’escriptura de la Corona d’Aragó.

Entre els textos estudiats destaca un receptari mèdic en català i en aragonès aljamiat en hebreu que conté 32 receptes mèdiques i algunes de tintoreria. En aquest gènere la línia entre la medicina acadèmica i la popular sovint desapareix, i la manifestació més visible d'axò són sempre els eixarms. Aquestes fórmules terapèutiques, a mig camí entre la religió i la màgia, solen servir-se dels salms en llatí, com es veu en exemples que hi ha en els quals apareixen en un llatí molt corromput (sempre aljamiat en hebreu). Com era habitual, també hi ha receptes sense finalitat terapèutica (en aquest cas, de tintoreria). El perfil de l’obra i el de les receptes són plenament comparables als dels altres receptaris medievals catalans.

Els resultats de la recerca mostren que el repertori lingüístic dels jueus de la Catalunya medieval era diferent del dels seus veïns cristians. En primer lloc, comportava una diglòssia hebreu-català, amb l’hebreu com a llengua més valorada. A més, la mobilitat geogràfica dels jueus va tenir un paper important en la seva obertura lingüística. El multilingüisme va caracteritzar aquesta comunitat jueva. El seu repertori lingüístic va abastar les diferents llengües romàniques de la zona (occità, castellà, aragonès i català), així com el coneixement de l’àrab i del llatí entre els sectors amb formació superior, principalment el dels metges.

Dinàmiques com l’observada en el cas català, aparentment generals en tot l’àmbit ibèric, sembla que van continuar després de l’expulsió. Els testimonis del corpus que corresponen als primers contactes entre català i castellà i a un possible bilingüisme entre els jueus podrien indicar un procés de canvi lingüístic en favor del castellà que tindria un paper fonamental en l’aparició del judeocastellà, amb el castellà com a llengua base. Així, doncs, els aspectes estudiats de l’horitzó cultural i lingüístic dels jueus de Catalunya són de gran importància per entendre el procés històric de cristal·lització d’una identitat sefardita després de l’expulsió.