Els menescals i la menescalia a la València medieval
L'editorial Afers ha publicat l'estudi de Carmel Ferragud, membre de l'equip de SCIÈNCIA.CAT, La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval. El 1364, un plet va enfrontar davant la cort del justícia civil de la ciutat de València un canvista i un menescal, aquest darrer acusat de negligència per una mala praxi. Els detalls sobre la naturalesa dels continguts i de la pràctica de l'art de la menescalia, com també el tipus d'individu que solia exercir-la, emergeixen de la veu dels testimonis del procés amb una riquesa de matisos inusitada. La qualitat de la informació que proporciona aquest magnífic document, i també altres fonts complementàries procedents de la Cancelleria reial i d'arxius de la ciutat, han permès analitzar a fons una de les ocupacions mèdiques menys conegudes a l'ambit catalanoaragonès i a l'Occident europeu medievals: l'atenció dels animals.
L'estudi remarca la gran transcendència que tingueren els equins a la societat baixmedieval, però també altres bèsties com ara les destinades al consum humà, o bé els gossos, els ocells de presa i, fins i tot, les feres salvatges custodiades als palaus. L'alt valor atorgat a determinats animals obligà a buscar solucions per criar-los i atendre'ls convenientment en les seues malalties, tot seguint els principis del galenisme, base doctrinal sobre la qual se sustentava la medicina humana. Per això, en aquest estudi s'han contrastat les bases teòriques de l'art de la menescalia, presents als manuscrits conservats, amb els testimonis aquí analitzats del seu exercici quotidià, el qual es duia a terme, com era habitual arreu, als obradors dels carrers de la ciutat de València.
Aquest llibre constitueix un pas endavant de gran rellevància en el coneixement de la menescalia i els menescals a l'època medieval, en particular de l'aspecte menys conegut, i més desatès fins ara, que és la plasmació del cos doctrinal en la pràctica quotidiana dels menescals. Així mateix, informa sobre l'elevat grau de coneixement que els individus que tractaven habitualment amb els cavalls, primordialment els nobles, tenien de l'art de la menescalia.