|
mànega
subst. f. s.Publicació de la fitxa: 2025-05-26
Darrera modificació: 2025-05-26
Bases de dades: Sciència.cat
med Instrument que s'emprava per a introduir líquids al recte i al còlon a través de l'anus, coneguts com clister, lavativa, ajuda o, en l'actualitat, ènema. Consisteix en una mena de bossa feta de cuiro, on es posa el clister, que va connectada a un tub rígid fabricat de diferents materials.
Els clisters eren administrats de dues maneres, a través d'una xeringa ja descrita per Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040), o bé a través del que en el territori de la Corona d'Aragó es conegué com mànega o manegueta, una mena d'embut o bossa connectada a un tub rígid. La popularitat en l'ús mèdic dels ènemes es dedueix, entre altres coses, de la seua presència en la literatura de l'època. Així, apareix els sermonaris i sermons i llibres d'índole religiosa, com en els casos de Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis, i la literatura catalana medieval. Ferrer va esmentar la manegueta en un sermó on la va comparar a la consciència, com el clister als pecats (Ferrer 1977: 119).
L'aplicació d'ènemes era habitual entre individus de totes les consideracions socials i per això disposaven de la mànega. Els camperols en podien posseir. En un inventari de béns d'Alcoi (l'Alcoià) en 1353, un notari el va recollir. El noble valencià Jofre de Tous tenia una mànega llogada a l'apotecari Macià Martí en 1446. Pere Galceran de Cartellà, senyor dels castells de Falgons i Granollers de Rocacorba, en la vegueria de Besalú, tenia una mànega entre els seus béns inventariats en 1523 (Alòs-Moner 1910: 163). Francesc Satorre (m. 1386), de Manresa, tenia tres maneguetes i un canó al seu inventari, segons consta al seu inventari de béns (Batlle i Costa, s.d., p. 11). El tenir-ne diverses pot indicar que pot ser l'apotecari també les llogava o venia.
Al tractat de falconeria, Libre de caça, s'hi esmenta la manegueta, també dita xeringa, amb canó de plata, per aplicar clisters als falcons (Garcia Sempere 2013, p. 309)
“.I. manegueta de dar crestiri”
Arxiu Municipal d'Alcoi, Cort de Justícia, 1352-53, f. 43rv (febrer)
[Alcoi, 1352]
“maneguetes de crestiri; canó de crestiri d'argent”
Arxiu Comarcal del Bages (ACBG), Fons districte notarial de Manresa, Inventariorum, 1384-1387 (25/06/1386)
[Manresa, 1386]
“primerament, preneu lo ocell destrament e dau-li un crestiri ab una manegueta petita que ha nom xeringa, lo canó de argent... e fets que sia claret e no molt solt que puxa colar bé per la dita manegueta”
Anònim, Llibre de caça, f. 66v, a Garcia Sempere (2013), El Libre de caça: estudi i ..., p. 309.
[s. XV-1]
“«La VIIª manera és per cristiri, car dien los metges que la medicina que pus tost guareix és lo cristiri, mas és vergonyosa. Susaxí fa Jesuchrist que dóna cristiri al peccador. Ara, cristiri ja sabeu en quiny sturment se done, e quiny és. Susaxí la manegueta és la tua consciència, e lo cristiri, que és ordenat de molts materials, són los peccats»”
Vicent Ferrer, Ipse vero apreensum sanavit eum (Lc 14, 4), a Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 4, p. 119
[València, 1413]
“una mànega de cuyro de ca nova ab lo canó d'argent, la qual tengués a tota la malaltia del noble en Pere de Thous e tornaren-la'm tota apedaçada... que no podia pus servir”
Arxiu del Regne de València, Justícia Civil, vol. 3746, mà 22, f. 3v
[València, 1446]
“una mànegue de cuyre de crestiri”
Inventari de béns de Pere Galceran de Cartellà, senyor dels castells de Falgons i Granollers de Rocacorba
[Besalú, 1523]
FORMES: Manegueta
Notes: Els cavalls també rebien lavatives. Tenim descripció de l'instrument que s'hi utilitzava al ms 5-4-46, f. 11v de la Biblioteca Colombina (Sevilla).
Bibl.: Carré (2014), Jaume Roig: Espill
Vela i Aulesa (2003), L'obrador d'un apotecari medieval ...
Batlle i Costa (s. d.), "Inventari post mortem de Francesc ..."
Garcia Sempere (2013), El Libre de caça: estudi i ...
Álvarez Márquez (1991), Manuel Díaz: Libro de ...
Alòs-Moner i de Dou (1910), "Inventaris de castells catalans ..."
Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Absent – Coromines: Absent – Corachan: Absent
Carmel Ferragud
|