Valero, Joanot (fl. 1497 – 1515). Receptari de Joanot Valero
| Publicació de la fitxa: 2013-11-24
Darrera modificació: 2016-07-17 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Valero, Joanot (fl. 1497 – 1515) |
| Títol regularitzat: | Receptari de Joanot Valero |
| Altres títols: | «Medecines» |
| Llengua: | Aragonès
Català
Llatí |
| Data: | expressa - 1497 |
| Lloc: | València |
| Notes sobre la datació: | Acaba amb un colofó datat al gener de 1497 «en lo tint de Sent Mori» (sant Maurici, Maur o Mori és el patró dels tintorers), molt probablement de la ciutat de València. El text del ms. conservat és una còpia que degué iniciar-se l'any 1496, i està feta a partir d'un antígraf datable en el mateix segle XV. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Receptari mèdic domèstic |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia
Medicina - Cirurgia i anatomia
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica
Màgia - Màgia mèdica i protectora |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «Medecines». |
| Íncipit text: | «[62] Per trencar fero. — Si vols trencar feros ho grilons de presó, pren sal armoniac e verdet mòlt...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... [127] Per fer aygua ardent sens vi molt maraveliosa e virtuosa. — [...] e a la fi, quant començarà a sesar lo destilar, met-i poliol». |
| Colofó: | «[128] Amén. — Aquest libre fon aquabat en lo tint de Sent Mori a .XXIII. dies del mes de gener, any .M.CCCC.LXXXXVII. Escrigué'l Juanot Vallero, de Sarión de Aragón». |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | [III.] «MEDECINES» [ff. 33v-54r]. — (62) «Per trencar fero»; (63) «Si vols fer dolre .Iª. bèsteya»; (64) «A mos de qua rabiós»; (65) «Per qui va molt per camí»; (66) «Remey per aquels que són trebaliats y cansats de anar camí»; (67) «Per aquel que és cansat de molt caminar»; (68) «Per no éser cansat de caminar»; (69) «Contra todas berugas e fichs»; (70) «Contra berugas o fics»; (71) «Contra beruges»; (72) «Contra berugas»; (73) «Contra berugas»; (74) «Recepta per a guarir e sanar colteliada per la cara, que no y paregua»; (75) «Exarm per tota nafra e mal de gola e de dens e tota dolor»; (76) «Exarm per traure hun pasador del cos de la persona ab dos dits»; (77) «Exarm per a bèstia que no se dexa ferar ni asegurar»; (78) «Erba per traure fero o cosa ffi cada de qualsevol loch de la persona»; (79) «Exarm per congurar vèrtoles»; (80) «Per tos de pits»; (81) «Per mal de tos de pits»; (82) «Contra tos seca»; (83) «Contra tos seca»; (84) «Per guarir tos»; (85) «A hom que ha perdut lo parlar»; (86) «Per a qui caen los cabels e fer-los nàxer e jenerar»; (87) «La virtut de la pinpanélia per nirvis ronçats e vèrtoles e nafres e porselianes»; (88) «A persona que per nafra o per fredor o per qualsevol mal aja nirvis aronçats, que molt hom ne resta contret, que no saben fer aquesta cura segent»; (89) «Per còlica pasió»; (90) «Per còlica pasió»; (91) «Per còlica pasió»; (92) «Pólvora per mal de cap»; (93) «Erba per a paralítich, molt virtuosa e de moltes propietats»; (94) «Rael del liri blau, per paralítics molt virtuosa e de moltes altres propietats»; (95) «Contra espasme o tramolament de la persona»; (96) «Per traure fero o espina o osos ronputs del cos de la persona»; (97) «Contra febra»; (98) «Per la sesió de la febra»; (99) «Per infant petit que és febrós»; (100) «Per febra terçana»; (101) «Per guarir febra cotidiana y terzana y quartana»; (102) «Per guarir febra contínua en menis de tres dies»; (103) «Altra recepta per guarir tota febra»; (104) «Contra tota febra, altra recepta»; (105) «A dolor de loms»; (106) «Per dolor de loms»; (107) «Per dolor de loms»; (108) «A dona que à perduda la let»; (109) «Altra recepta per fer venir la let»; (110) «Per mal e piment del cony e de la verga de l'home»; (111) «Altra recepta per lo mal matex»; (112) «Altra recepta per menbre hunflat»; (113) «Per crebases que·s fan en les mans e als peus»; (114) «Per les dens dels infans, que nascen sens dolor»; (115) «Per calsar les dents que són escarnades»; (116) «Per confortar les dens de la boca»; (117) «Pólvora per calsar los dents»; (118) «Per menguadura de dens»; (119) «Altra recepta per refermar les dens y genives»; (120) «Recepta per les dens e quexals de la boca»; (121) «Altra recepta per lo matex, dens e quexals»; (122) «Per so matex»; (123) «Per les dents que dolen, ho quexals»; (124) «Per traure sangonera qui·s té a la boca o al nas»; (125) «Per qui fa mal orinar»; (126) «Recepta per fer la sera vélia de Resís que sia bélia e nova»; (127) «Per fer aygua ardent sens vi molt maraveliosa e virtuosa»; (128) «Amén». |
| Altres persones relacionades |
| Autoritat citada: | Dioscòrides (c. 40 – c. 90)
Albert el Gran (c. 1200 – 1280)
Plateari, Mateu (fl. s. XII tercer quart)
Meung, Odó de
Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Fenollet, Grau de (fl. s. XV) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Receptari terapèutic (domèstic) copiat pel tintorer Joanot Valero, a partir d'una font anterior possiblement també elaborada per un tintorer, en un manual de tintoreria, per al seu ús. |
| Públic/intenció: | El tintorer Joanot Valero i la seva família. |
| Públic/intenció: | Profans
Usuari
Tintorers |
| Transmissió |
| Manuscrits: | València - BHUV - Manuscrits - 1084 - ff. 33v-54r |
| Bibliografia |
| Edicions: | Cifuentes i Comamala - Córdoba de la Llave (2011), Tintorería y medicina en la ..., pp. 202-231 - Amb trad. esp. en pàgines oposades. |
| Bibliografia: | Vegeu Joanot Valero, Manual de tintoreria
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..." |
| Observacions |
| Receptari de medicina centrat en els interessos personals, familiars i laborals de l'autor, un tintorer de draps de llana. Inclou seixanta-sis receptes (núm. 62-127 del manual extens), de les quals només tres són de caràcter pràctic sense relació amb la salut (62-63 i 77) i cinc són eixarms (64, 75-77 i 79). No hi ha receptes veterinàries, però dues de les receptes pràctiques fan referència a equins (63 i 77). Molt sovint, les receptes estan agrupades per temàtiques, segurament d'acord amb la font o fonts emprades. Conté: 1) receptes relacionables amb la medicina laboral. Estan destinades a combatre afeccions pròpies dels operaris d'oficis que es practiquen en llocs constantment humits, bruts i amb una temperatura elevada (80-85, 89-92, 96-104, etc.); afeccions dermatològiques, sovint derivades del contacte i les emanacions del lleixiu i les calderes (96-104, 113); i afeccions relacionades amb el fet de treballar dempeus, manipulant productes tòxics, que impregnen la roba, i un utillatge que pot ser perillós (65-68, 80-84, 96-107, 110-112, 114-123, 125-126). 2) Receptes relacionades amb les circumstàncies personals i familiars de l'autor (94, 99, 108-110, 114). I 3) receptes relacionades amb el viatge, molt present en la biografia i en l'activitat coneguda de l'autor (62-68, 74, 76-77). El text és majoritàriament en català, tot i que en un petit nombre de receptes aquesta llengua conviu amb un aragonès ja molt castellanitzat (69-73) i en altres hi ha alguns aragonesismes puntuals del mateix tipus (sea, dolerán, pueros, doncel, etc.). Com és habitual, alguns tecnicismes i les oracions dels eixarms són en llatí (75, 77, 79).
Autoritats citades: Dioscòrides (c. 40 – c. 90) i Albert el Gran (c. 1200 – 1280) («Diascòrides e Albert», 66; «Diascòrides, doctor», 67); Mateu Plateari, Liber de simplici medicina, personificat («Cirqua instans, doctor», 70); Odó de Meung, De viribus herbarum, també personificat («Maser, doctor», 96); Al-Rāzī (c. 864 – c. 925) («Recepta per fer la sera vélia de Resís...», 126); Grau de Fenollet (fl. s. XV) («asò és cosa serta e provada per mestre Grau de Fenoliet, leciensiat en medezina», 109); i un anònim «senyor» («Fon enterogat lo senior si guaria tersana e quartana; diu que no ho avia provat sinó a febra dita contín[u]a, que tots ne guarien sens dute», 102). Fonts: almenys 15 receptes provenen de l'obra atribuïda a Pere Hispà, Thesaurus pauperum (són les que inclouen les referències a les primeres autoritats citades).
Constitueix la 3a part (última del conjunt original de l'obra) de Joanot Valero, Manual de tintoreria. |
|