Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Tractat de les viandes i dels beures [versió M] [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299). Livre de physique [Francès]
| Publicació de la fitxa: 2013-12-12
Darrera modificació: 2023-10-22 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Aldobrandí de Siena (s. XIII in. – 1296/1299) |
| Títol regularitzat: | Tractat de les viandes i dels beures [versió M] |
| Altres títols: | «Tractat de les viandes e dels beures» |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV-2 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Regiment de sanitat
Tractat de dietètica |
| Matèries: | Medicina - Dietètica i higiene |
| Contingut |
| Consistència: | fragmentària |
| Especificacions: | Vegeu Observacions. |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «Comença lo Tractat de les viandes e dels beures». |
| Íncipit text: | «E primerament del forment. — Lo forment és trempadament calt, e és semensa molt profitosa a la natura humanal. Lo pa qui·s fa d'ell, e és ben llevat e ben cuyt, és molt sa e profitós, mas aquell qui no és llevat e mal cuyt és molt perillós. Lo pa qui·s fa del seu segó és de poch nodriment e pocha força dóna a qui l'uza. Lo pa qui no és molt trenchat e menejat com se pasta, e pa qui no és llevat, e pa qui no és pastat menys de sal, e pa qui és mal cuyt són tots vyscosos e grosos e posats mal profitosos e molt perilosos uzar-los...». |
| Font: | BNE 1474 |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... De les aygües. — [...] L'aygua en la qual hom se deu banyar no deu ésser masa calda ne masa freda sinó tèbea, e aquesta tal lleva l'enujament, lleva dolors, crex la bellesa del cos e scura les sobrefluytats del cos; de .XV. en .XV. dies sia lavat lo cap, en dejú totstemps e no ab lo ventrell ple, ne raure cap ne barba sinó en dejú». |
| Font: | BNE 1474 |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | [BNE 1474]: <DE LES SEMENCES:> (1) «E primerament del forment»; (2) «De l'ordi»; (3) «Del mill»; (4) «De la avena»; (5) «De l'arròs»; (6) «Dels fezols»; (7) «Dels lobins»; (8) «De les llenties»; (9) «De les faves»; (10) «Dels pèzols»; (11) «Dels ciurons»; — DE LES FRUYTES: (12) «Primo, de les figues»; (13) «Dels raÿms»; (14) «Dels raÿms penjats e de les panses»; (15) «De les móres»; (16) «De les prunes»; (17) «De les sireres»; (18) «De les pomes»; (19) «De les peres»; (20) «Dels présechs»; (21) «De les magranes»; (22) «De les holives»; (23) «De les nous e avellanes»; (24) «De les ametles»; (25) «Dels festuchs e dels pinyons»; (26) «Dels codonys»; (27) «Dels ponsirs»; — <DE LES VERDURES:> (28) «Dels cogombres»; (29) «De les carabases»; (30) «Dels naps»; (31) «De les pestenagues»; (32) «Des spàrechs»; (33) «De les gírgoles»; (34) «Dels ràvens»; (35) «Dels alls e de les sebes e porros»; (36) «De les lletugues»; (37) «De les verdolagues»; (38) «De les cols»; (39) «Dels spinachs»; (40) «De la borraja»; (41) «Del fenoll»; (42) «Del juyivert»; (43) «Dels blets e bledes»; — DEL MENJAR QUI ÉS PRES DELS ANIMALS: (44) «Primerament, de la carn del porch»; (45) «De la carn bovina»; (46) «De la carn de l'anyell, de la ovella e del moltó»; (47) «De la carn del cabrit, de la cabra e del boch»; (48) «De la cabra»; (49) <Del boch>; (50) «De la carn de la llebre»; (51) «De la carn del servo»; — DE LES PARTS DELS ANIMALS: (52) «Primerament, dels peus»; (53) «Del servell»; (54) «Del moll»; (55) «Del ventre e dels membres qui en ell són»; (56) «De la llet»; (57) «Del formatge»; (58) «De la sanch»; — DELS AUÇELLS: (59) <De la carn dels aucells>; (60) «De la gallina»; (61) «Dels pollastres»; (62) «Del gall»; (63) «De la perdiu»; (64) «De les guatles»; (65) «Del colom»; (66) «Dels todons e de les tortres»; (67) «Dels pardals e dels altres auçells pochs»; (68) «De les oques e ànedes»; (69) «Dels hous»; — <DELS BEURES:> (70) «De l'holi»; (71) «Dels vins»; (72) «Del vinagre»; i (73) «De les aygües». |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Tractat de dietètica, sobre les propietats i usos dels aliments i les begudes, que correspon a la tercera part del regiment de sanitat (Livre de physique) d'Aldobrandí de Siena. Vegeu Observacions i fitxa de l'original. |
| Públic/intenció: | Extrauniversitaris
Profans |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Fragmentària - Madrid - BNE - Manuscritos - 1474 - ff. 89r-104v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Indini (1991), "Un Tractat de les viandes e dels ..." - Versió del ms. BNE 1474, amb estudi lingüístic (sense identificar l'obra). |
| Catàlegs i repertoris: | Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 206 (versió M, que no identifica: «peut-être la fin du pseudo-Albert» present al mateix ms. BNE 1474)
Mettmann (1983), "La littérature didactique en ...", núm. 7277 (no l'identifica) |
| Bibliografia: | Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 49 i 183 (breus extrets de M, glossats des d'història natural)
Féry-Hue (1987), "Le Régime du corps ...", p. 127 (identificació de la versió M)
Günzberg i Moll (1996), "Tractat de les viandes e dels ..." (anàlisi parcial de la versió M, que no identifica)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 103 (estat de la qüestió)
Cifuentes i Comamala (2023), "La réception du Livre de ...", pp. *** |
| Observacions |
| Els textos dels dos testimonis catalans conservats del Livre de physique d'Aldobrandí (M = BNE 1474 i P = BnF Esp. 508) representen dues traduccions diferents d'una part del llibre tercer de l'obra original («Des simples coses qu'il convient a oume user»). Aquest llibre està àmpliament fonamentat en el De dietis universalibus et particularibus d'Isaac Israeli (i aquest en el De alimentorum facultatibus de Galè, d'on deu venir l'atribució a aquest autor en la versió P, i en Dioscòrides).
Les dues traduccions catalanes, anònimes als mss. respectius, han de provenir de textos francesos abreujats i que probablement contenien només aquesta part de l'obra. En aquestes dues traduccions catalanes, els capítols, molt curts i escrits en un estil molt directe, indiquen per a cada vianda o beguda les característiques, la manera de consumir-se i l'eficàcia o contraindicació segons les varietats, les estacions de l'any o les malalties més habituals. Mettmann 1983 proposà que totes dues podrien haver estat fetes en la segona meitat del segle XIV.
La versió M és l'única coneguda pels qui han estudiat la difusió de l'obra, i també pels qui l'han editat i estudiat en català (però fou identificada per Fery-Hue 1987). Comparada amb el text francès extens editat el 1911, omet alguns capítols, els que té els reordena de forma diferent i els abreuja. Comparada amb la versió P, M és menys abreujada, però omet seccions que no manquen en aquella (espècies, peixos, mel, mantega) i en conté que no hi apareixen (parts dels animals), i l'ordre d'alguns capítols hi és sensiblement diferent. La versió M presenta els capítols ordenats en set grups, la majoria dels quals tenen rúbriques específiques: els cereals i els llegums (I), les fruites (II), les verdures (III), les carns (IV), les parts dels animals i els productes derivats d'animals (V), la carn de volateria i els ous (VI), i les begudes i altres líquids, amb l'oli i el vinagre (VII). |
|