Anonimi aggiunti (RIALC). Vejats que diu nostre pare Adam
| Publicació de la fitxa: 2020-11-25
Darrera modificació: 2020-11-25 |
| Bases de dades: | Sciència.cat, Cançoners |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Anonimi aggiunti (RIALC) |
| Títol regularitzat: | Vejats que diu nostre pare Adam |
| Identificació de l'obra: | RAO 0bis.vejats_que_diu |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | vers |
| Gènere: | Compendi d'alquímia
Poema didàctic |
| Matèries: | Alquímia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «Vejats que diu nostre pare Adam | e Sech [i.e. Seth], son fill, qui u anech refermam [i.e. refermant]: | "Mesclats l'aygua ab lo foch suau [suaument corr.] | tro sien uns, alre no us hi conve [convent corr.]...» |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... si no sabets lur noximent [i.e. neximent] | ni conexets lur creament, | ni sabets com son engendrats, | ni qual es lur payre stat». |
| Altres persones relacionades |
| Autoritat citada: | Borg de Sant Sarnin, Jaume del (fl. s. XIV) |
| Recopilador: | Brussel·les, Arnau de (fl. 1472 – 1492) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Poema didàctic sobre l'alquímia (50 versos) en el qual l'autor exposa la genealogia dels "filòsofs" (alquimistes) des d'Adam, amb esment dels bíblics i antics, els araboislàmics i un únic personatge occidental, «lo prous en Jacme», a identificar probablement amb el tolosà Jaume del Borg de Sant Sarnin (s. XIV). Probable origen occità. |
| Públic/intenció: | Alquimistes |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Bethlehem - Lehigh - Special Collections - Lehigh Codex 10 - ff. 152vb-153ra |
| Observacions: | Forma part d'un conjunt de quatre poemes (299 versos en total) sobre l'alquímia copiats en una miscel·lània alquímica elaborada amb textos de diversa procedència pel cal·lígraf i impressor flamenc establert a Nàpols Arnau de Brussel·les entre 1473 i 1490. A la taula inicial del ms. (f. XIIIra) són consignats com a «Rigmi in ydeomate Cathalano circa compositionem lapidis ad rubeum et deinde ad album». |
| Bibliografia |
| Edicions: | Cabré, Miriam - Pereira, Michela (2001), RIALC § 0bis  |
| Bibliografia: | Wilson (1936), "An alchemical manuscript by ...", pp. 226, 347-348 (noms en aquest poema) i 369, núm. 23 (tots tres poemes sene distingir-los)
Pereira (1999), "Alchemy and the use of vernacular ...", pp. 351-353
Pereira - Spaggiari (1999), Il Testamentum alchemico ..., p. xxiii
Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...", p. 476-477
Cifuentes i Comamala (2004-2005), "Les obres alquímiques ...", pp. 146
Cifuentes i Comamala (2010), "Estratègies de transició ...", p. 255
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 253-254 i 445 |
| Text digital |
| Text complet: | Internet Archive (manuscrit)
RIALC |
| Observacions |
| Els personatges al·ludits al poema són: Adam, el seu fill Set, Noè, Aristòtil, Plató, Faraó, Alexandre, Aaron, Teòfil, Evax, Salomó, Sidrac, Lili (?), Rasis, Hermes, Battén (al-Battani?), Avicenna, Moriè (o Morienus), Geber el Sarraí, Maria, Josep, Mereris, Moisès, Saül, Adrià, Hipòcrates, Habacuc, Jaume, Mahoma, i Hermògenes. Lliçó original d'aquesta llista: «nostre pare Adam e Sech [i.e. Seth], son fill [...] Lo payre sant, Nohe, fon primer [...] Aristotil fon mestre natural, e Plato [...] e Faraho, Alexandri e Aron, Teophilus, Evax e Salamon; Sydrach, Lili e Rasis, ab plaser, Hermes, Batten, Avicenna, per ver; Morienus, Geber lo sarrasis, e Maria, Josep e Mereris; Moyses, gran, e lo bisbe Saul, Adrianus, Ypocras e Abacuch [...] E lo prous en Jacme, [...] Mafoma, sabidor, [e] Ermogenes, lo gran encantador». Excepte Set i Jaume, tots els noms estan subratllats en vermell al manuscrit. L'al·lusió a Jaume és l'última i definitiva, potser l'objectiu del poema, i es referma amb una invocació a sant Dionís («qui quatre vets lo magisteri dits, | e no y cal mays per sant Danis»).
Wilson 1936 transcriu aquesta llista amb errors derivats del fet de no reconèixer prou bé la llengua (347n). A més, llegeix Enoch on diu «anech» (passat del verb anar), proposa identificar Llull on diu «Lili» i oblida totalment Jaume; la identificació de Llull (l'apòcrif alquímic, és clar) no sembla correcta, atès que en una altra llista d'autoritats en llatí que apareix al mateix manuscrit (f. 163va), que el mateix Wilson compara (348), consten tant «Lilium» com «Raymundus Lullii», i un únic Jaume, «Jacobus de Sancto Saturnino». L'edició de RIALC altera la rima d'alguns versos perquè no té en compte les correccions que hi ha al manuscrit, i no n'aplica altres que s'hi haurien d'aplicar, al ser un text copiat per algú que no era catalanoparlant i va cometre alguns errors evidents. |
|