| Publicació de la fitxa: 2011-07-28
Darrera modificació: 2015-02-24 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Ciceró (106 aC – 43 aC) |
| Títol regularitzat: | Paradoxes |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 29.2.1 |
| Traductor: | Valentí, Ferran (m. 1476) |
| Llengua: | Català |
| Data: | s. XV m. |
| Notes sobre la datació: | Segons Morató i Thomàs (1959), Traducció de les Paradoxa de ..., p. 20, posterior a 1446, considerant que en aquesta data Valentí torna a Mallorca definitivament. En realitat, ja havia tornat el 1438 (Barceló Crespí (1996), Ferrando Valentí i la seva ..., p. 48). Per tant, Gómez (2013 [2014]), El Tractat de les penes ..., p. 30, n. 101, defensa la possibilitat de datar-la el 1444, immediatament després de la mort de Leonardo Bruni i abans de l'estada de Valentí a Càller (1445-1446). |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | Pròlech ordenat per Micer Ferrando Valentí, Doctor Egregi de la ciutat de Mallorques, en les Parodoxes de Tul·li que tornà de latí en romans (rúbrica pròleg) |
| Íncipit del pròleg: | Molts són estats dels passats doctíssims e sapientíssims, los quals veent alcunes doctrines estar amagades e secretes per ignorància de la lengua o idioma en lo qual éran estades posades per lo inventor ... |
| Íncipit text: | Íncipit pròleg Ciceró: O Bruto, yo he pensat – com sovín Cató, oncle teu, digués alcuna oració o sentència en lo Senat- ...
Íncipit text: Gran dubte he a alcú de vosaltres no sia vist tal disputació ésser exida de aquella sapiència dels stoychs e savis de la ciutat de Atenas ... |
| Font: | Morató i Thomàs (1959), Traducció de les Paradoxa de ... |
| Èxplicit |
| Èxplicit del pròleg: | ... e açò majorment per tu deu ésser fet e mès en obra, com en ton nom e per causa tua aquella sia estada tranferida e transpostada en aquest parlar a tu intel·ligible e conegut. |
| Èxplicit del text: | Èxplicit pròleg Ciceró: ... que és apareguda e és vista ésse exida e demostrada de una mateixa ofecina o doctrina en aquesta ta figura o parència, segons veus.
Èxplicit text: ... No solament són stimadors no copiosos, richs, mes encara freturants e pobres appel·ladors e anomenadors. |
| Font: | Morató i Thomàs (1959), Traducció de les Paradoxa de ... |
| Materials complementaris |
| Pròleg de l'autor,
traductor o adaptador: | Traductor |
| Altres persones relacionades |
| Dedicatari: | Gual, Ramon (fl. s. XV m.) |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 1029 - 1-24v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Morató i Thomàs (1959), Traducció de les Paradoxa de ... |
| Bibliografia: | Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ... pp. 120-122, 259-260
Barceló Crespí (1996), Ferrando Valentí i la seva ... pp. 35-62
Cappelli (1997), "Briciole poetiche tra Napoli e ..."
Badia (1994), "La legitimació del discurs ..." |
| Observacions |
| L'obra s'adreça a Ramon Gual (fl. s. XV m.) i altres deixebles de Mallorca.
El pròleg del traductor defensa la dignitat intel·lectual de la traducció i destaca diverses traduccions catalanes anteriors (en una concepció àmplia que inclou Lo somni de Bernat Metge). Destaquen els elogis de Leonardo Bruni, a qui havia conegut a Itàlia (Valentí hi va estudiar i s'hi va doctorar en tots dos drets els 1435), d'on va tornar el 1438 o abans (Barceló Crespí (1996), Ferrando Valentí i la seva ..., p. 35). Es difícil que llavors conegués totes les obres de Bruni esmentades al pròleg, perquè n'hi ha alguna de 1438 (Badia (1994), "La legitimació del discurs ...", pp. 165 i 167). Badia (1994), "La legitimació del discurs ..." comenta el pròleg de Valentí i el compara amb el de Ciceró, Paradoxes, Traductor: Anònim. |