Filaret (fl. s. IX). De pulsibus [Llatí]. Traductor: Alfan de Salern (c. 1015 – 1085)
Aquesta obra és:
Traducció de: Filaret (fl. s. IX). Περὶ πραγµατείας σφυγμῶν [Grec]
Aquesta obra té:
Traducció: Filaret (fl. s. IX). Llibre de l'art de la coneixença dels polsos [Català]. Traductor: Anònim
| Publicació de la fitxa: 2016-12-05
Darrera modificació: 2023-09-26 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Filaret (fl. s. IX) |
| Títol regularitzat: | De pulsibus |
| Altres títols: | Liber de pulsibus
De pulsuum scientia |
| Traductor: | Alfan de Salern (c. 1015 – 1085) |
| Llengua: | Llatí |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Tractat de semiologia |
| Matèries: | Medicina - Diagnòstic i pronòstic |
| Contingut |
| Íncipit |
| Íncipit text: | «Intentionem habemus in presenti conscriptione de pulsuum negotio compendiosam exponere traditionem et dicere primum quid est pulsus et que utilitas pulsus et quod est arteria et quare dicatur arteria et unde exoritur. — Incipiendum a primo quid est pulsus? Pulsus est motio cordis et arteriarum, qui secundum diastolem et systolem fit ad infrigidationem caloris innati et egestionem fumosarum superfluitatum. — Quod sunt efficientia pulsuum? Tria: virtus faciens motionem...» |
| Font: | Garofalo 2012 |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... Quid differt vermiculosus pulsus a formicante? [...] formicans vero, non contenta iam virtute sed dissoluta et deleta fit: et mortem significat. Et hec nobis sufficiant ad presentiam» |
| Font: | Garofalo 2012 |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Tractat de semiologia en el qual es reexposa la teoria galènica sobre el pols, un dels fonaments del diagnòstic i el pronòstic mèdics. La traducció llatina, al formar part de l'Articella, constitueix la base dels coneixements esfigmològics de l'Europa medieval. |
| Públic/intenció: | Metges universitaris |
| Públic/intenció: | Metges universitaris |
| Bibliografia |
| Edicions: | Pithis (1983), Die Schriften Peri Sphygmōn ... - Ed. provisional a partir del ms. més antic de l'Articella (Auxerre 240, mitjan s. XII)
Morpurgo (1987-1988), "Il commento al De pulsibus ...", pp. 317-323 - Ed. provisional a partir de 6 mss. (5 Bodleian, 1 Vaticana) i 2 ed. impreses de l'Articella (1483 i 1493).
Garofalo (2012), "Il De pulsibus di Philaretus e ...", pp. 81-94 - Ed. provisional que suma 7 mss. de l'Articella (3 Reims, 2 Laurenziana, 1 Bayerische, 1 Einsiedeln) als testimonis emprats per Pithis i Morpurgo
Garofalo (2016), "Le De pulsibus de Philaretus et ..." |
| Bibliografia: | Temkin (1932), "Geschichte des Hippokratismus im ..."
Palmieri (2023), La scienza del polso nel XII ... (ed. de comentaris) |
| Observacions |
| El text llatí De pulsibus Philareti formà part de l'Articella des dels seus inicis, al s. XII. Temkin 1932 constatà que no únicament circulà a nom d'aquest Filaret, suposat metge bizantí desconegut i temptativament situat al s. IX, sinó també a nom de Galè o com a anònim, i pensà que era una traducció del grec feta al cercle d'Alfan de Salern i Constantí l'Africà (s. XI). Pithis 1983, a l'editar els texts grec i llatí de l'obra, va arribar a la conclusió que aquest text llatí és una traducció del text grec, del qual va identificar tres manuscrits.
Garofalo (2012 i 2016) descarta dos dels mss. grecs emprats per Pithis, que no són testimonis de l'obra sinó del tractat pseudogalènic De pulsibus ad Antonium (ed. Kühn a Galenus (1821-1833), Claudii Galeni Opera Omnia = ..., vol. 19, pp. 629-642, text grec i llatí, ms. grec més antic del s. X), del qual el De pulsibus Philareti és una revisió que hauria estat feta a Bizanci al s. IX. De l'original grec, doncs, se'n conserva només un ms., copiat al s. XV, que conté contaminacions de l'extensa tradició llatina de l'obra. La terminologia tècnica de la traducció llatina situaria la traducció a l'entorn d'Alfan de Salern (s. XI).
En alguns mss. de l'Articella (Auxerre 240, el més antic, de mitjan s. XII, etc.), rere el De pulsibus Philareti hi ha un altre tractat molt breu sobre el tema (Alia edicio eiusdem, Summa quedam pulsuum, inc. «Pulsus dividitur in duas partes, id est, diastolen et sistolen...»), també editat per Pithis 1983 (Garofalo 2012: 57, nota), però no es correspon amb els altres textos breus catalans conservats sobre la matèria. |
|