| Publicació de la fitxa: 2016-03-12
Darrera modificació: 2020-07-09 |
| Bases de dades: | Sciència.cat, Arnau |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Anònim
Pseudo-Arnau de Vilanova |
| Títol regularitzat: | Propietats del romaní |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - s. XIV-1 |
| Lloc: | Barcelona? |
| Notes sobre la datació: | El ms. Escorial ç.III.18 és una còpia de mitjan s. XIV elaborada a la Cancelleria reial. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Herbari |
| Matèries: | Història natural - Vegetals
Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | [Rúbrica:] «Lo romaní ha .XXVI. proprietats davall escrites» |
| Íncipit text: | «I.- Prin flor de romaní e liga-la en .I. drap de li, e bulla en ayga fins que torn a la meytat, e qui·n beurà cura totes les malalties en langors [sic per lo cors]...» |
| Font: | Escorial ç.III.18 |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... XXVI.- A mal de pits devets usar en lo vi de la flor secca del romaní». |
| Font: | Escorial ç.III.18 |
| Materials complementaris |
| Altres: | La còpia BC Esp. 3-Fol s'acompanya dels dibuixos d'una ampolla i d'una mata de romaní. |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Breu tractadet sobre les propietats mèdiques i els usos casolans del romaní. |
| Públic/intenció: | Segons els mss. conservats, profans en medicina. |
| Públic/intenció: | Profans |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 311 - ff. 19v-20v
Barcelona - BC - Manuscrits - 86 - ff. 53r-54r
El Escorial - RBME - Manuscritos - ç.III.18 - ff. 11r-12r
València - BHUV - Manuscrits - 216 - ff. 16ra-16va [=XXIIII]
Vic - ABEV - Manuscrits - 191 - f. [157]rv
Barcelona - Biblioteca de Catalunya - Impresos - Esp. 3-Fol. - [Manuscrit en l'imprès: Barcelona, Joan Rosenbach, 30 maig 1494 – Anònim, Constitucions de Catalunya] |
| Observacions: | Els testimonis medievals són Escorial ç.III.18 i BHUV 216; aquest darrer és interpolat a l'obra atribuïda a Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim. Vic 191 n'és una còpia de l'inici del s. XVI, interpolada en un receptari mèdic. BC Esp. 3-Fol, BC 311 i BC 86 en són còpies o versions dels ss. XV-XVI, XVII i XVIII, respectivament. El primer d'aquests últims tres testimonis ha estat localitzat per Anna Gudayol (BC). |
| Bibliografia |
| Edicions: | Orriols i Monset (1993), "Receptari de prescripcions ...", p. 64 - Versió del ms. Vic 191
Vila (2011), "Un breu receptari vigatà de ...", pp. 425-426 - Versió del ms. Vic 191 |
| Bibliografia: | Beaujouan (1964), "Manuscrits scientifiques ...", p. 632
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", p. 208 (mss. Escorial i BC 86)
Avenoza (1994), "Anotacions lèxiques extretes de ...", p. 304
Urbano Flores - Martín Gallardo - Escudero Mendo (1992), "El romaní als manuscrits ..." (mss. de la BC)
Féry-Hue (1997), "Le romarin et ses propriétés ..." (anàlisi comparada de moltes de les versions conservades en llatí i en vulgar; ms. català Escorial ç.III.18 a la p. 158)
Féry-Hue (2005), "Le «romarin»: un traité ...", pp. 4-5 i 9
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 284-285 i 448-449 |
| Observacions |
| La traducció medieval correspon a la versió curta primitiva, en 26 articles, anomenada vulgata per Féry-Hue. L'obra va perviure en català fins al segle XVIII, però els textos catalans de l'època moderna potser pertanyen a alguna de les altres versions de l'obra. Manuel de Bofarull publicà (1892) una traducció al català, elaborada per ell, d'un testimoni llatí aquesta obra que sovint s'ha tingut com un altre testimoni antic en català (vegeu fitxa de l'original llatí). |