Serradell, Patllari (fl. 1403 – 1414/1417). Regimen de pestilentia
| Publicació de la fitxa: 2013-01-26
Darrera modificació: 2024-10-31 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Serradell, Patllari (fl. 1403 – 1414/1417) |
| Títol regularitzat: | Regimen de pestilentia |
| Altres títols: | «De pestilentia» |
| Llengua: | Català
Llatí |
| Data: | estimada - c. 1403-1406 |
| Lloc: | Girona |
| Notes sobre la datació: | Patllari Serradell s'instal·là a Girona el 1403. El seu text apareix consignat a l'inventari de la biblioteca del bisbe Berenguer d'Anglesola fet el 1406. |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Consilium
Dieta
Tractat de pesta |
| Matèries: | Medicina - Pesta i altres malalties |
| Contingut |
| Altres persones relacionades |
| Posseïdor: | Anglesola, Berenguer d' (m. 1408) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Regiment de pesta o potser, més aviat, dieta o consilium personalitzats sobre la pesta i altres qüestions de salut, prescrit pel metge de Girona Patllari Serradell al cardenal Berenguer d'Anglesola, bisbe de Girona. |
| Públic/intenció: | El bisbe de Girona |
| Públic/intenció: | Pacient |
| Transmissió |
| Atestacions documentals: | Girona - ADG - Processos – C-*** – 15 març 1406 – ítem 38 |
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ...", p. 246 (p. 81 de la reimpr.), núm. 38
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53 i 60
Batlle i Prats (1981), "Notícia sobre Pal·ladi ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 107 |
| Observacions |
| El cardenal Berenguer d'Anglesola, bisbe de Girona, posseïa, el 1406, un plec de sis folis, escrit en lletra cursiva pel metge Patllari Serradell, que tractava sobre la pesta i altres matèries (Batlle 1932: 246, núm. 38).
Cardoner (1973: 53) i Batlle (1981) van deduir que el text havia de ser un tractat de pesta desconegut i perdut, escrit en llatí per aquest metge de Girona. Del fet que en el núm. 11 del mateix inventari d'Anglesola (Compendi historial) fos l'únic cas en què el notari explicità que l'obra estava escrita «in romancio», Batlle (1932) en deduí que tots els altres llibres havien d'estar escrits en llatí (cosa que no sol ser necessàriament certa als inventaris). En el cas d'aquest suposat regiment de pestilència, Cardoner (1973) el seguí acríticament. Tanmateix, el fet que aquest gènere circulés sovint en vulgar i que s'hagi pogut documentar l'autor entre els dirigents del municipi de Girona (institucions que també encomanaren la redacció de textos d'aquest gènere), permet, almenys, posar en dubte la deducció inicial de Batlle.
Ara bé, l'escassa consistència i formalitat de la peça (un plec de sis folis, en lletra cursiva), el seu contingut miscel·lani (sobre pesta i altres matèries) i el fet que figuri a la biblioteca del bisbe suggereix que, més que un "tractat de pesta", podria haver estat una prescripció d'una dieta del metge, en llatí o en català, adreçada personalment al bisbe, similar a alguna de les conservades, com ara Anònim, Prescripció d'una dieta (AHAT 54), prescrita a una canonge de Tarragona, o bé un consilium personalitzat, molt centrats en la prevenció de la pesta. Anglesola era bisbe de Girona des de 1384, i, abans de la data de l'inventari, hi va haver epidèmies de pesta en els anys 1381 i 1396-1397. Serradell s'instal·là a Girona el 1403. |
|