| Publicació de la fitxa: 2012-05-18
Darrera modificació: 2016-07-17 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Receptari de Barcelona (BC 490) |
| Llengua: | Català
Llatí |
| Data: | estimada - s. XV-2 |
| Lloc: | Barcelona |
| Notes sobre la datació: | Datació i localització del ms. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Receptari mèdic domèstic |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia
Medicina - Pesta i altres malalties
Medicina - Oftalmologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Continguts |
| Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs): | (1) «Banys per mal de ronyons e de arenes e de la vexigua»; (2) «Recepta per confortar e adobar la mara de la fembra»; (3) «Per la melsa»; (4) «Pólvora per les dens»; (5) «Per foch» [=cremades]; (6) «Per infló de coll»; (7) «A hom qui no pot pixar»; (8) «De colp de cara»; (9) «Aygua de vida preciossa»; (10) «Açò de<j>ús scrit són les virtuts que ha»; (11) «Per cuchs»; (12) «A mal de ventrell»; (13) «A flux de sanch»; (14) «Cames inflades»; (15) «Recepta de porcellanes»; (16) «Engüent per porcellanes»; (17) «Empastre per les dites porcellanes com s'esdevendrà que sclataran e s'obriran»; (18) «Remedium per pestelencia»; (19) «Recepta per grandulis»; (20) «Oració per cuchs»; (21) «Recepta d'En Guillem Thomàs contra dolor de ronyons e de pedra e de còlica passió, e és provada en lo senyor rey En Johan d'Aragó»; (22) «A mals de ulls o desfeta o tells d'aquells»; (23) «Per puagra»”; (24) «Istud electuarium est experti juvamenti quod fecit Innocentius papa ad opus cuiusdam sui servitoris qui fere amisserat visum qui licet esset centanarius obtime recuperavit»; (25) «Per exir o largament de ventre»; (26) «Ítem, per còlica passió»; (27) «Idem»; (29) «Idem»; (30) «A mal de pedra»; (31) «Idem»; (32) «Idem»; (33) «Per puagra e mal de pedra o de ronyons o de cap»; (34) «[Prep]aració de les medicinis qui [són] mencionades damunt, en [...]9 cartes, en la recepta per obs [...]ara a qui qui n'ha perduda la vista»; (35) «Confits qui són bons per trencadura»; (36) «Bon engüent molt preciós a guarir plagues e dolor de puagre <e a> ablanir nirvis». |
| Altres persones relacionades |
| Autoritat citada: | Tomàs, Guillem (fl. 1376 – 1384) |
| Al·ludit: | Joan I el Caçador (1350 – 1396) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Receptari terapèutic (domèstic) compilat pel seu autor a partir de diverses fonts i copiat per ell mateix, en un volum miscel·lani de textos jurídics, profètics, etc., per al seu ús. |
| Públic/intenció: | Un jurista? (canonista?) anònim de Barcelona i la seva família. |
| Públic/intenció: | Juristes
Profans
Usuari |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Completa - Barcelona - BC - Manuscrits - 490 - A - 123r-125v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Bordas Casaprima - Martín Gallardo - Urbano Flores - Escudero Mendo (des. 1994), "Análisis del recetario contenido ..." - Sense distingir-les del conjunt de receptes copiat abans al ms. per una altra mà |
| Catàlegs i repertoris: | Corachan (1936), Diccionari de medicina, amb la ... (emprà el ms. com a font)
Beaujouan (1972), "Manuscrits médicaux du Moyen ...", pp. 179 («papa Climent»), 186 («recepta d'En Guielms [sic] Thomas... f. 127» = núm 21) i 211 («ff. 125v-128r»)
Escudero Mendo (1993), Manuscritos de la Biblioteca de ..., p. 27, § 17
Soriano - Sabaté - Beltran (2002-2003), "Textos mèdics inèdits medievals ...", pp. 336-337 (sense distingir-les del conjunt de receptes anterior [text 22 del ms.], copiat per una altra mà) |
| Bibliografia: | Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..." |
| Observacions |
| Receptari copiat per una mà de la segona meitat del s. XV, que també copià altres parts del mateix ms. Cal destacar-hi la recepta núm. 21, atribuïda a un cert «Guillem Thomàs», que la féu per al «rey En Johan d'Aragó», a identificar sens dubte amb Guillem Tomàs (fl. 1376 – 1384) i amb Joan I el Caçador (1350 – 1396), respectivament; vegeu-la també a Madrid - BNE - Manuscritos - 10162/6, núm. 112. La recepta núm. 24, en llatí, està atribuïda a un papa Innocenci. La recepta núm. 36 acaba amb aquesta indicació: «Aguí aquesta recepta de .I. hom qui l'avia del papa Climent». |