Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Cirurgia [Català]. Traductor: Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331)
Aquesta obra és:
Traducció de: Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040). Kitāb al-taṣrīf [Àrab]
| Publicació de la fitxa: 2013-09-02
Darrera modificació: 2021-12-19 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | completa |
| Identificació |
| Autor: | Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī (m. c. 1040) |
| Títol regularitzat: | Cirurgia |
| Traductor: | Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331) |
| Llengua: | Català |
| Data: | expressa - 1313 |
| Lloc: | Barcelona |
| Notes sobre la datació: | Data i lloc de l'atestació documental. |
| Estat de l'obra: | perduda |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Compendi de cirurgia |
| Matèries: | Medicina - Medicina pràctica
Medicina - Cirurgia i anatomia |
| Contingut |
| Altres persones relacionades |
| Comitent: | Jaume II el Just (1267 – 1327) |
| Posseïdor: | Serra, Bernat (s. XIII – 1338) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Vegeu Observacions. |
| Públic/intenció: | Jaume II i, probablement, els cirurgians del seu entorn. |
| Públic/intenció: | Metges pràctics
Reialesa |
| Transmissió |
| Atestacions documentals: | - Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 299, f. 52v – 18 novembre 1313
- Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 282, f. 38v – 1318
- Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v – 22 juny 1338 – ítem 9
|
| Bibliografia |
| Bibliografia: | Traducció catalana:
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. xxvii, xxix i 22, doc. 29 («Halçahahny»)
Cardoner i Planas (1944), "Nuevos datos acerca de Jafudà ...", pp. 287-288 i 291-293 («Halçahahuy»)
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., p. 57
Romano (1991-1992), "Hispanojudíos traductores del ...", p. 229
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 22n i 49-50
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 76, núm. 9 i 14
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 217
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 63, 94 i 127
Cifuentes i Comamala (2020), "Els tractats de cirurgia ...", pp. 125 i 130
Altres traduccions vernacles:
Grimaud - Lafont - Fabre (1985), La Chirurgie d'Albucasis ...
Elsheikh (1992), Abū 'l-Qāsim Ḫalaf ibn ...
Trotter (2004), "Fonction des gloses dans les ..."
Trotter (2005), Albucasis, Traitier de Cyrurgie ...
Green (2011), "Moving from philology to social ..."
Trotter (2012), "«La operacio am ma, so es ..." |
| Observacions |
| L'únic testimoni de l'existència d'aquesta traducció és l'orde de Jaume II al seu tresorer del 18/11/1313 perquè es paguessin 1.000 sous barcelonesos al seu alfaquí, metge i intèrpret d'àrab Jafudà Bonsenyor per la traducció de l'àrab al català d'un llibre mèdic anomenat «Halçahahuy» que havia efectuat per al rei («pro translatando et redigendo de arabico in romancio quodam libro scripto in arabico medicine vocato Halçahahuy»).
Cardoner (1944: 291-292) va esmenar la transcripció errònia «Halçahahny» de l'edició del document publicada per Rubió 1908-1921 (2, doc. 29) per la correcta «Halçahahuy», i la va interpretar com la transliteració de la nisba al-Zahrāwī. Igualment, va proposar (292) identificar la traducció amb una part del Kitāb al-taṣrīf, en concret amb la petita secció relativa a la flebotomia de la maqāla ('part') 30 de l'obra, dedicada a la cirurgia. McVaugh (1993: 50) va fer notar que la considerable quantitat retribuïda pel monarca no podia fer referència a una secció tan petita, sinó a una part més gran de l'obra, ideterminada, que Cifuentes (2006) va proposar identificar amb la 30a maqāla sencera. Aquesta part de l'enciclopèdia mèdica d'al-Zahrāwī ja tingué circulació independent en àrab i després en llatí (traducció de Gerard de Cremona, Toledo, s. XII), i l'Europa medieval hi va sentir un gran interès (Green 2011). Tot i no ser tan original com s'havia suposat, sinó molt fonamentada en la tradició grecollatina (en particular en Pau d'Egina), l'obra presenta notables innovacions i un abundant i valorat aparat d'il·lustracions d'instrumental quirúrgic («ferres», en català antic), i va tenir una gran recepció en llatí i també, tal com es descobreix darrerament, en alguns vulgars (occità, francès i segurament també català).
Els dos exemplars de la part quirúrgica del Taṣrīf que apareixen a l'inventari de Bernat Serra (s. XIII – 1338) (ed. Hernando 1995), que havia estat cirurgià major de Jaume II, demostren l'interès de l'entorn reial per aquesta obra i, precisament per això, la possibilitat que una d'elles fos en català («Alboquerim, Dels ferres») és oberta (Cifuentes 2006: 127), alhora que reforçaria la hipòtesi de Cardoner, acceptada per Millàs 1962, però dubtosa per a Samsó 1999 i defensada i contextualitzada a Cifuentes 2006 —a notar, igualment, que Serra també posseïa l'obra moral de Jafudà Bonsenyor, Paraules de savis i de filòsofs, a qui sens dubte conegué. Ara per ara, però, no se n'ha localitzat cap manuscrit ni se n'ha identificat cap altra atestació documental. En qualsevol cas, la relativització de les traduccions quirúrgiques catalanes que es fa a Samsó 1999 s'ha de confrontar amb el panorama ofert a Cifuentes 2006 i 2020 i en aquesta base de dades.
La traducció occitana (ed. Grimaud - Lafont 1985; i Elsheikh 1992) fou feta a partir d'un ms. llatí, segurament a Montpeller, durant la primera meitat del s. XIV més que no pas a l'entorn de Gastó (III) de Foix, Febus (1343 – 1391), i no conté catalanismes com indegudament s'ha dit. Es conserva en un ms. il·lustrat amb els habituals dibuixos d'instrumental quirúrgic. La francesa (ed. Trotter 2005) també parteix del llatí, i és una de les traduccions vernacles de cirurgia més antigues que es coneixen (Lorena, c. 1270). S'ha estudiat la funció de les glosses a les versions llatina, occitana i francesa (Trotter 2004) i el lèxic de l'occitana (Trotter 2012). |
|