Sciència.cat DB

Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Canon medicine [Llatí]. Traductor: Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)

Aquesta obra és:

Traducció de: Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Kitāb al-qānūn fī l-ṭibb [Àrab]

Aquesta obra té:

Traducció: Ibn Sīnā (c. 980 – 1037). Quart del Cànon [Català]. Traductor: Anònim

	Publicació de la fitxa: 2015-03-22 Darrera modificació: 2023-09-21
	Bases de dades:	Sciència.cat
	Descripció
	Autor:	Lluís Cifuentes, Sebastià Giralt
	Estat:	bàsica
	Identificació
	Autor:	Ibn Sīnā (c. 980 – 1037)
	Títol regularitzat:	Canon medicine
	Altres títols:	Canon
	Traductor:	Cremona, Gerard de (c. 1114 – 1187)
	Llengua:	Llatí
	Data:	estimada - c. 1170
	Lloc:	Toledo
	Notes sobre la datació:	Gerard de Cremona és documentat com a canonge de la catedral de Toledo entre 1157 i 1187.
	Estat de l'obra:	conservada
	Forma:	prosa
	Gènere:	Compendi de medicina
	Matèries:	Medicina - Medicina pràctica
	Contingut
	Consistència:	completa
	Sinopsi
	Sinopsi:	Per a l'estructura general de l'obra, vegeu la fitxa de l'original àrab.
	Públic/intenció:	Metges i, quan es creïn les universitats, tota la comunitat mèdica universitària.
	Públic/intenció:	Estudiants de medicina Metges Metges universitaris
	Transmissió
	Impresos:	Pàdua [Padova], Johannes Herbort, 1476 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Pàdua [Padova], Johannes Herbort, 1479 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Pavia, Antonio de Cardano; [s.l], Hieronymus de Durantibus, 1482 - 1483 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Venècia [Venezia], Petrus Maufer, 1483 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Venècia [Venezia], Petrus Maufer, 1486 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Venècia [Venezia], Dionysius Bertochus, 1489 - 1490 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Venècia [Venezia], Boneto Locatelli, 1490 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Venècia [Venezia], Baptista de Tortis, 1491 - 1495 – Venècia [Venezia], Simon Bevilaqua, 1500 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Venècia [Venezia], Bernardino Benali, 1501 - 1504 – Venècia [Venezia], Paganinus de Paganinis, 1507 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova Pavia, Giacomo Pocatela, 1512 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], Hereus d'Octavius Scotus, 1520 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Lió [Lyon], Jacques Myt, 1522 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], Bernardino Benali; Venècia [Venezia], Philippus Pintius de Caneto, 1523 – Venècia [Venezia], Lucantonio Giunta, 1527 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], (família) Giunta, 1544 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], (família) Giunta, 1555 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Basilea [Basel], Joannes Hervagios, 1556 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], (família) Giunta, 1562 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], Vincenzo Valgrisi, 1564 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], (família) Giunta, 1582 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], (família) Giunta, 1595 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi Venècia [Venezia], (família) Giunta, 1608 – Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona; Ibn Sīnā, De viribus cordis, Traductor: Arnau de Vilanova; Ibn Sīnā, Cantica, Traductor: Ermengau Blasi
	Atestacions documentals:	Montblanc - ACCB - Fons notarials: Santa Coloma de Queralt – vol. 3568, f. 22r – 24 gener 1362 València - ARV - Justícies de València: Justícia civil – vol. 300, s. f. – 19 febrer 1366 – ítem 7 Barcelona - BC - Arxiu històric – Manuals notarials, 1-fol. – 13 setembre 1475
	Bibliografia
	Edicions:	Avicenna (Ibn Sīnā) (1964), Liber canonis Avicenne revisus et ... - Facsímil de l'ed. Venècia 1507 Avicenna (Ibn Sīnā) (1971), Liber canonis medicine, cum ... - Facsímil de l'ed. Venècia 1527 Avicenna (Ibn Sīnā) (1975), Liber canonis primus [-quintus] ... - Mf de l'ed. Venècia 1486 Avicenna (Ibn Sīnā) (1995), Liber canonis, De medicinis ... - Facsímil de l'ed. Venècia 1555
	Bibliografia:	Hameed (1971), "Gerard's Latin translation of Ibn ..." Siraisi (1987), Avicenna in Renaissance Italy ... (difusió post 1500) Jacquart (1989), "Remarques préliminaires à une ..." Jacquart - Micheau (1990), La médecine arabe et l'Occident ..., pp. 147-163, pàssim (síntesi) Jacquart (1992), "Les traductions médicales de ..." Carré (1993), "La biblioteca del metge Jaume ...", p. 25 Alverny (1994), Avicenna Latinus: Codices Siraisi (2001), "Avicenna and the teaching of ..." Jacquart (2002), "Lectures universitaires du Canon ..." Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ...", pp. 74-99 Ferragud Domingo (2002), Els professionals de la medicina ..., p. 529 Veit (2006), "Avicenna's Canon in East and ..." (impremta) Veit (2011), "Greek roots, Arab authoring ..." McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ... Alcanyís (2008), Regiment preservatiu e curatiu de ..., pp. 115-116 Carpentieri - Fidora - Lampurlanés (2018), "Avicena y Gerardo de Cremona ..." (traducció) Jacquart (2018), "Des traductions au fil de la ..." (traducció) Chandelier (2019), "Les florilèges latins du Canon ..." (florilegis en llatí) Difusió en llengües vernacles i en hebreu: Pansier (1908-1909), "Catalogue des manuscrits ...", p. 388 (possible extret en francès) Vandewiele (1965), De Liber magistri Avicenne en ... (adaptació en neerlandès) Féry-Hue (1987), "Le Régime du corps ...", p. 127 (adaptació en neerlandès) Siraisi (1987), Avicenna in Renaissance Italy ..., pp. 47-48 (trad. hebrees; extrets en italià i en francès) Mensching (1994), La sinonima delos nonbres delas ..., pp. 13 i 39 (sinònims en castellà) López de Villalobos (1998), Sumario de la Medicina (1498) (resum en castellà) Jacquart (1998), La médecine médiévale dans le ..., p. 267 (nega possible extret en francès) García Ballester (2001), La búsqueda de la salud ..., pp. 189-190 (Villalobos) i 307-310 (sinònims en castellà) Cifuentes i Comamala (2003), "Abu ‘Ali ibn Sina (Avicena) ...", pp. 100-107 (síntesi) Avicena (2002), Canon medicinae: estudio y ... (facs. del ms. de 1440 de la trad. hebrea completa) Ferre (2003), "Avicena hebraico: la traducción ..." (difusió en hebreu) Bos (2013), "Medical terminology in the Hebrew ..." (lèxic en una trad. hebrea) Caballero Navas (2019), "Del árabe al hebreo: el ..." (adaptació en hebreu) Irish Script on Screen (trad. gaèlic irlandès)
	Text digital
	Text complet:	Pàdua, 1479 (lib. III i V) Venècia, 1489-1490
	Observacions
	El Canon va esdevenir, a partir del s. XIII, gràcies a aquesta traducció llatina (Hameed 1971; Jacquart 1989; Jacquart 1992), l'obra mèdica més valorada de les provinents del món àrab en els àmbits universitaris europeus fins al segle XVII (Siraisi 1987; Alverny 1994; Siraisi 2001; Jacquart 2002; Veit 2006). Tot i que la síntesi de les Qüestions sobre la medicina de Ḥunayn ibn Isḥāq, Isagoge ad Tegni Galieni, Adaptador: Constantí l'Africà, continuà gaudint del favor dels estudiants, el Canon fou el manual preferit pels mestres universitaris llatins dels segles XIV i XV com a introducció general a la medicina, sobretot l'aprofundida presentació que se'n fa al llibre I i l'exposició sistemàtica de les febres del llibre IV. Els cinc llibres que constitueixen l'obra van tenir circulació independent, tant en llatí com en hebreu, i, en el cas del llibre IV, també en català. En efecte, el llibre IV, que se centra en alguns dels aspectes fonamentals de la medicina practica (febres, pronòstic i diagnosi, abscessos i pústules, cirurgia, dislocacions i fractures, enverinaments, dermatologia i cosmètica), va atreure l'atenció tant dels metges universitaris (Carré 1993: 25; Ferragud 2002: 529; Alcanyís 2008: 116) com del sectors extrauniversitaris. Aquest llibre IV va generar importants comentaris escolàstics, com els de Dino del Garbo o Gentile da Foligno, entre d'altres (Siraisi 1987), i va inspirar obres pràctiques, com la de Pere d'Argellata, Chirurgia, que també va circular en català. Deixant de banda les traduccions completes a l'hebreu (posada al dia a Ferre 2003; Bos 2013), una traducció al gaèlic irlandès conservada en un fragment de còdex del s. XV recentment descobert (que conté les parts inicials del llibre I) i la traducció catalana del llibre IV, que també inclou una part del llibre I (vegeu-ne la fitxa), per ara únicament se'n coneixen breus extractes en italià (Siraisi 1987: 47-48) i una adaptació del llibre II (Liber magistri Avicenne) en neerlandès (Vandewiele 1965; Féry-Hue 1986: 127). També es conserven, en mss. del s. XIV, uns sinònims mèdics (Índice del Canon) en castellà fets a partir d'aquesta obra, que van ser una de les fonts de La sinónima de los nombres de las medecinas... (García Ballester 2001: 307-310; Mensching 1994: 13 i 39). Un text en francès titulat Avicenne selon physique (Pansier 1908-1909: 388) és, en realitat, un extret de Aldobrandí de Siena, Livre de physique (Jacquart 1998: 267). En castellà, el Sumario de la medicina de Francisco López de Villalobos (Salamanca 1498) és un resum en vers del Canon (López de Villalobos 1998; García Ballester 2001: 189-190). En hebreu va tenir una gran difusió, tant manuscrita com impresa, sobretot a les penínsules Ibèrica i Itàlica. Se'n coneixen diverses traduccions fetes a partir de l'àrab: una de completa, a càrrec del jueu nord-italià Natan ben Eliezer ha-Meati, acabada a Roma el 1279, conservada en un únic ms. complet (Avicena 2002) i en molts altres amb només una part del text; una altra de parcial (llib. I-II), obra de Zerahiah ben Isaac ben Shealtiel Gracian Ḥen, jueu català, de Barcelona, que s'instal·là a Roma durant els anys 1277-1290, on efectuà la traducció, conservada en dos mss. complets i altres de parcials; una revisió i comentari de la primera, feta pel jueu castellà Yosef ben Yehosua ben Vives ha-Lorqi abans de 1402, conservada en més de 30 mss. i impresa a Nàpols en els anys 1491-1492; i moltes altres d'anònimes, no ben estudiades, d'algun dels llibres de l'obra. En total sumen més de cent mss., xifra que dóna idea de l'interès per l'obra entre els jueus.