Sciència.cat DB

Clota, Francesc (fl. Barcelona, 1370 – 1430)

Categoria social i professional

cirurgià

Activitat professional

Privada

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona

Comentaris

Metge (cirurgià), ciutadà de Barcelona, fill i hereu del barber-cirurgià de la mateixa ciutat Francesc Clota (m. c. 1386), i d'Eulàlia. A l'enviudar, la mare es casà amb el també cirurgià de Barcelona Bernat Sacosta (fl. 1382 – 1387). La nova parella mantingué el jove Francesc i n'orientaren l'educació. El 1386, quan tenia 16 anys, aixi ho reconegué al seu padrastre. En medicina i cirurgia, el seu mestre fou el físic-cirurgià aragonès instal·lat a Barcelona Eximino Gavín (fl. 1370 – 1399). El 1387 constituí una societat per a l'exercici de l'ofici de barber i cirurgià a l'obrador familiar del carrer Ample amb els barbers Ramon Morlà (fl. 1387), de Condòm (Armanyac, França), i Juan Périz (fl. 1387), d'Estella (Navarra), i amb l'aprenent Alfonso de Campos (fl. 1387), de Toledo (Castella), en la qual els barbers es comprometeren a ensenyar-li l'ofici en tot el que convingués però ell es reservà el dret de consultar el seu mestre Gavín. El 1388 atorgà poders per cobrar censals. El 1390 constituí una altra societat per a l'exercici conjunt de la cirurgia durant tres anys amb el cirurgià de Barcelona Francesc Pont (fl. 1390). El 1399 invertí en el comerç marítim. L'any 1400 contractà Guillem Alcanyís (fl. 1400) com a aprenent durant un període de 4 anys. El 1408 es vengué unes terres que posseïa a Sant Martí de Provençals. Es casà amb Valençona, amb la qual tingué un fill anomenat Joan que el 1421, amb 15 anys, es contractà com a aprenent amb el botiguer Francesc Sagrau (fl. 1421). Comprà un censal sobre un casa del carrer de la Blanqueria el 1422 i encara vengué propietats el 1423. Feu testament el 5/05/1412, en el qual designà hereu universal el seu fill Joan i com a substitut l'Hospital de la Santa Creu, que n'ordenà una còpia el 8/03/1430, segurament perquè tant ell com el fill havien mort. Valençona, efectivament, consta com a vídua el 1431. — Formes antigues del nom: «Ffranciscus Clota», «Franciscus Clotes», «Ffranciscus Clotas» (llatí), «Ffrancesch Clota», «Ffrancesch Clotes» (català).

Bibliografia

Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", pp. 35-38 i (notes) 62-63
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Exymeno, mestre' (Addenda)
Hernando i Delgado (1993), "L'ensenyament a Barcelona, segle ...", pp. 213-214, doc. 58
Cifuentes i Comamala (2001), "Las traducciones catalanas y ...", pp. 115-116
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 73
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ..., p. 262
Torné Cubells - Capdevila i Soldevila (2014), "Catàleg dels pergamins de la ...", pp. 83-83 (doc. 168) i 85 (doc. 171)

Enllaços

Arxiu Històric de la BC, perg. 605 (testament de Francesc Clotes, cirurgià)
Arxiu Històric de la BC, perg. 583 ("corredor")

Variants del nom

Clotes, Francesc

Lluís Cifuentes; Andrea Martí