Cervelló i de Banyeres, Guillem de (fl. Setge de la vila d'Esglésies, 1323)
Creació de la fitxa: 2024-06-01
Darrera modificació: 2024-06-01
- Categoria social i professional
- noble
- Activitat professional
- Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III)
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat) - Sardenya (regne/illa)
Localitats: Setge d'Esglésies (Sardenya)
- Comentaris
- Fill de Guillem de Cervelló i de Cruïlles i de Blanca de Banyeres. Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya, on aquest morí (1323). Es distingí a la batalla de Lucocisterna. Fou un dels tres caps de l'exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa (1324). Nomenat governador de Sardenya i substituït dos mesos més tard per Bernat de Boixadors, fou fet lloctinent de l'infant Pere (futur Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387)) a la procuració de Catalunya (1328). Els consellers de Barcelona el feren capità de l'armada contra els genovesos (1330). Després fou enviat a l'Urgell per resistir a la invasió del comte de Foix (1333). El rei li féu deixar la procuració alhora que li concedia la celebració d'una fira anual al seu lloc de la Llacuna (1335). Més endavant fou lloctinent de procurador de València pel comte d'Urgell. El rei Pere el féu alcaid del castell de Xàtiva (1338), i el nomenà, més tard, governador de Sardenya (1339), però fou encara Boixadors, tot actuant com a reformador, el qui exercí el càrrec fins a la mort. Llavors Guillem obtingué el nomenament definitiu (1341), també com a reformador i amb una gran extensió de poders.
- Enllaços
- Enciclopèdia Catalana
Gemma Escribà Bonastre |