Zerahia ben Isaac ben Saltell (fl. Barcelona, 1270 - 1290)
Creació de la fitxa: 2023-12-14
Darrera modificació: 2023-12-16
- Categoria social i professional
- filòsof - físic - jueu - metge - traductor
- Activitat professional
- Privada
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
- Comentaris
- Metge (físic), filòsof i traductor jueu, nascut probablement a Barcelona. El 1277 va anar a Roma on va escriure totes les seves obres, abans del 1290. Es desconeixen les dates del seu naixement i mort; tanmateix, l'any 1290 es considerava un vell, l'hora del qual havia arribat de tornar al seu lloc de naixement i ser enterrat amb els seus avantpassats. No se sap res d'ell després de 1291. A Roma es va convertir en una autoritat reconeguda en filosofia i en exegesi filosòfica de la Bíblia, i durant alguns anys va impartir cursos per a joves jueus de la Guia dels perplexos de Maimònides (1138 – 1204). En contrast amb el lideratge rabínic de la comunitat barcelonina, que en aquell moment estava influït de manera decisiva pels ensenyaments de Mossé ben Nahman (1194 – c. 1270), el lideratge comunal jueu de Roma era partidari de l'enfocament racionalista-naturalista de Zerahiah. El pensament de Zerahiah es basa en gran part en la filosofia jueva i islàmica que va estudiar a Espanya, i els seus escrits només fan ressò dels conceptes escolàstics. L'únic pensador jueu, a més de Maimònides, el pensament del qual Zerahiah utilitza conscientment va ser Samuel ibn Tibbon. Zerahiah creia en la plena harmonia de la Torà i la ciència, o més precisament, entre el significat esotèric de la Torà i les doctrines exotèriques de la filosofia, una creença a la base del seu enfocament exegètic de la Bíblia. La seva visió filosòfica era essencialment aristotèlica, sovint d'acord amb els comentaris d'Averrois. Entre les seves obres personals destaquen el Comentari a Job, obra que demostra que la seva llengua materna era l'àrab, i el comentari a la Guia dels Perplexos de Maimònides. D'entre les seves traduccions cal agrupar les obres filosòfiques de l'àrab a l'hebreu, i les traduccions mèdiques. De Galè: "De Causis et Symptonatibus" i "Katagene", cap. 1–3. El Cànon d'Avicenna (inacabat). I de Maimònides: Els Aforismes; el Tractat sobre drogues tòxiques i el Tractat més breu sobre les relacions sexuals.
- Bibliografia
- Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 39 i 55
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Zacarias ibn Isaac'
- Enllaços
- https://www.jewishencyclopedia.com/articles/6848-gr ...
https://www.encyclopedia.com/religion/encyclopedias ...
Gemma Escribà Bonastre |