Estela, Guillem (fl. Barcelona, 1416 – 1436)
Creació de la fitxa: 2022-08-05
Darrera modificació: 2022-08-29
- Categoria social i professional
- convers - examinador - físic - mestre - metge - professor
- Activitat professional
- Ensenyament - Privada
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en arts i medicina
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
- Comentaris
- Metge (físic), de Barcelona, convers de jueu (Mañé 2021). El 1416, sent mestre en arts i en medicina i professor de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona, participà en l'examen d'Arnau de Matamala (fl. 1416 – 1429), dirigit per Antoni Ricard (fl. 1360 – 1422) (Madurell 1984). El 1428 l'apotecari Guillem Pujol (fl. 1378 – 1428), el seu padrí de conversió, li llegà 50 ss b. al seu testament i la mateixa quantitat al seu fill homònim, i perdonà al primer el que li devia (Vela 2007). El 1430 rebé una indemnització de 50 lliures per un esclau circassià fugitiu anomenat Bartomeu (Miret 1917). El 1436 («mestre Guillem Stela... de la ciutat de Barcelona») fou un dels metges que pronosticà la malaltia que patia la reina Maria de Castella (1406 – 1458), en un informe adreçat als consellers del rei (Manual; Comenge 1904; Bassegoda 1918; Garcia 1952). — Formes antigues del nom: «Guillem Stela» (català).
- Bibliografia
- Schwartz i Luna - Carreras i Candi - Voltes i Bou (1892-1975), Manual de novells ardits ..., vol. 1, pp. 356-357
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 19 i 55-56 (text del Manual, "Guillem Stela" i "Guillem Stella")
Miret i Sans (1917), "La esclavitud en Cataluña en los ...", pp. 42 i 101 ("Guillem Stela, metge")
Bassegoda (6/10/1918), "Un dictamen mèdich del sigle XV" (text del Manual)
Soldevila (1928), "La reina Maria, muller del ...", p. 288 (de Comenge, "Guillèm Stella")
García Llauradó (1952), "Nueva interpretación de la ..."
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Stella, Guillem' (errors de lectura i d'interpretació)
Madurell i Marimon (1984), "Antoni Ricart, professor en Arts ...", pp. 133-134
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, p. 353; vol. 2, p. 680
Mañé Mas (2021), "Proposta per a l'estudi dels ...", p. 31 (no cita la font)
Lluís Cifuentes |