Maimó Bonjuhà (fl. Vic - Girona - Manresa, 1326 – 1348)
Creació de la fitxa: 2021-10-16
Darrera modificació: 2023-11-02
- Categoria social i professional
- físic - jueu - mestre - metge
- Activitat professional
- Privada - Privada i municipi
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Girona - Manresa - Vic
- Comentaris
- Metge (físic) jueu. Format pel seu pare, Bonjuhà de Mallorca (fl. 1341), també metge, a Vic, en la dècada de 1320. El 1326, el pare li donà 200 ss b. i li cedí els llibres de medicina i la casa de Vic, a canvi de retenir l'usdefruit d'aquesta última (Corbella 1909; McVaugh 1993). El 1328 els Montcada l'eximiren d'alguns tributs en consideració de l'activitat mèdica a la seva jurisdicció de Vic, d'ell i del seu pare, que en aquesta data ja era mort. El 1333 ell i la seva esposa Priçosa (esposa de Maimó Bonjuhà) (fl. 1340 – 1342) es vengueren la casa de Vic i el 1334, esmentat com a cirurgià, s'havia traslladat de poc a Manresa. Emperò, l'any 1335 tornà a la ciutat de Vic on firmà un contracte per a ser el seu metge municipal durant quatre anys. Allí, gestionà diferents deutes entre els anys 1336 i 1339 i, el 1340, la tresoreria del rei li reclamà a ell i a altres jueus del lloc, una elevada suma de diners (Corbella 1909). L'any 1342 rebé 10 ll per haver atés a Elisenda (filla de Galceran) (fl. 1342) i Alamanda (filla de Galceran) (fl. 1341) que patiren de febra. El 1343 anà a viure a Girona, però el 1345 es traslladà a novament Manresa, a instància de les autoritats municipals, atret per la penúria de metges que llavors hi havia, i el 1347 hi fou protegit fiscalment pel rei a petició del municipi (Rubió 1909; McVaugh 1993). És un dels metges consignats al darrer receptari de l'apotecari Bernat Despujol (fl. 1341 – 1348), de 1347-1348, conegut com Receptari de Manresa, el que hi dictà més receptes, un total de set (Comenge 1899; Cornet - Torras 2005). El 1346, ell i la seva esposa Priçosa pagaren 4.000 ss b. pel dot de la seva filla Dolça, casada amb un jueu de Vic (Corbella 1909). — Formes antigues del nom: «Maymonus Bonjuha», «Maymonus Bonjua» (llatí), «Maymó», «Meymó» (català).
- Bibliografia
- Comenge (1899), Receptari de Manresa (siglo XIV)
Corbella (1909), La aljama de juheus de Vich ..., pp. 182-184 (doc. 23-25), 192-193 (doc. 37), 197-198 (doc. 44), 206-207 (doc. 58), 210 (doc. 63) i 214-215 (doc. 71) (a Vic)
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 495 (trasllat a Manresa)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 195 ("Maymo Bonjuha")
Llop (2001), "Les relacions entre les ...", p. 217 (a Girona i Manresa el 1347, sense ref.)
Cornet i Arboix - Torras i Serra (2005), El Receptari de Manresa (s. XIV), [vol. 1], p. 39 ("Meymó"), i [vol. 2], ff. 1r, 4rv, 5r i 6r
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Maymo Bonjua'
Lluís Cifuentes |