Sciència.cat DB

Bonafè, Honorat de (Perpinyà, c. 1345 – c. 1414)

Categoria social i professional

astrònom/astròleg - convers - examinador - exegeta - físic - gramàtic - mestre - metge municipal

Activitat professional

Patró: Municipi - Patró: Rei Carles III de Navarra - Patró: Rei Joan I el Caçador

Tipus de formació

Universitària

Graus universitaris

Mestre en arts i medicina

Àrea d'activitat

Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - Navarra (regne) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Barcelona - Girona - Perpinyà - Saragossa [Zaragoza] - Tudela

Comentaris

Metge (físic), astròleg, gramàtic i exegeta, convers de jueu, de Perpinyà. El seu nom hebreu fou Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, però fou conegut en llatí i en vulgar com Profiat Duran. Sembla que podria haver estat a Alemanya, dedicat a estudis teològics, però finalment es decantà cap a la medicina i la filosofia (Emery 1968 el documenta com a metge des de 1387). El 1381 era conseller de l'aljama de Perpinyà. El 1390 participà en l'examen de Samuel Alfaquí (fl. 1396 – 1423) per a exercir la medicina a Perpinyà. El document que s'hi refereix els qualifica tots de mestres en arts i en medicina, però en el seu cas no sembla segur que s'hagi d'entendre literalment que tenia aquest grau universitari. Fou mestre, entre d'altres, de David Bonet Bonjorn, també examinat de metge a Perpinyà el 1390. Com el seu deixeble, es convertí al cristianisme arran del pogrom de 1391 ("en 1391", HLF; "el 1392", GEC), amb el nom d'Honorat de Bonafè (Emery 1968). Sembla que planejà amb aquell la marxa a Terra Santa, però hi renuncià a causa del canvi d'opinió de Bonjorn (HLF). Practicà el prestamisme (almenys des de 1376, a Emery 1968) i féu estades a Barcelona i a Girona. Aquell mateix any 1392 Joan I el Caçador (1350 – 1396) el nomenà astròleg i metge reial i l'hauria intentat recomanar als cònsols de Perpinyà perquè l'aconductessin (López de Meneses 1954; GEC). El 1396 era, efectivament, metge aconductat per la vila. El 1398 el rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) el cridà a Saragossa, juntament amb el també metge aconductat de Perpinyà Llucià de Condomina (fl. 1390 – 1410) (Roca 1919). El 1403 era a Perpinyà (Emery 1968), però el 1406, instal·lat a Tudela, entrà al servei de Carles III de Navarra (1361 – 1425) i s'hi mantingué fins 1408, que tornà a la Corona d'Aragó (Leroy 1994; Serrano 2004). Durant aquest període, assistí Jaume (II) de Borbó, comte de La Marche (1407), que era a Navarra pel seu matrimoni amb la infanta Beatriu (Serrano 2004), i avalà Salomó Albala (fl. 1408 – 1409), de Tortosa, davant el rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) perquè li concedís una llicència per a exercir la medicina (1408). El 1409 era absent de Perpinyà (Emery 1968), però el 1412 tornava a exercir-hi, i des d'allà efectuà aquell any un informe pericial, juntament amb Jeroni de Santafé (s. XIV m. – 1419), sobre la suposada bogeria de Genís Rabassa, compromissari pel regne de València al Compromís de Casp, com a conseqüència del qual aquest fou incapacitat (Gómez Martí 1925; Ruiz Moreno 1952; Cardoner 1973; Coromines 2013). Durant tots aquests anys continuà emprant el seu nom cristià, cosa que posa en dubte un retorn a la religió jueva ("avant 1403", HLF), si més no públicament. Fou autor de diverses obres en hebreu, que signà amb el pseudònim Efod o Efodí (Ephodeus) (HLF; Feliu 1986): dos escrits anticristians (una carta satírica adreçada a David Bonet Bonjorn arran de la seva conversió sincera, Al tehí ka-avotekha, 'No siguis com els teus pares', 1396, trad. cat. a Feliu 1986; i el llibre Kelimat ha-goyim, ‘L'oprobi dels gentils', 1397, on diu que nasqué a Perpinyà), una gramàtica hebrea (Ma'asé Efod, 'L'obra d'Efod', 1403-1404), diverses cartes a amics, deixebles i altres metges, un comentari a la Guia dels perplexos de Maimònides, a diverses obres d'Abraham ibn Ezra (a. 1391), alguns opuscles sobre medicina (comentari al llibre I del Canon d'Avicenna), astronomia (Héshev ha-Efod, 'El llaç de l'efod', 1395), filosofia i la Bíblia, i un tractat perdut sobre les persecucions sofertes pels jueus. El poeta català Šelomó ben Reuben Bonafed (Astruc Bonafeu) li dedicà una poesia, una lectura de la qual el faria originari del comtat de Melguelh o Magalona, prop de Montpeller, i on l'esperonà a presentar-se a la Disputa de Tortosa de 1413-1414 (HLF; Feliu 1986; GEC; Filosofia catalana; La web de las biografías). — Formes antigues del nom: «Honoratus de Bonafide», «Honorat de Bonefide», «Honoratus Bonafidei», «Honoratus Bonefidey», «Honorat Bonefidey», «Honorat Bonafidey» (llatí), «Honrat de Bonafè» (català) [ms. «Bona Fide», «Bone Fide», «Bona Fidei», «Bone Fidey», «Bona Fidey», «Bona Fe»] | «Periphot», «Prifoth», «Periphet», «Parfet», «Purphet», «Prophiat» (Profiat, la majoria dels estudiosos), «Prophet» (Profet, HLF), «Propheta».

Bibliografia

Renan (1893), "Les écrivains juifs français du ...", pp. 741-753 (HLF)
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., p. 174
Gómez Martí (1925), "Sobre un síntoma mental de Giner ..."
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 9, 259 i 799
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Profet Duran [Efodi]' (desconeix la conversió)
Ruiz Moreno (1952), "El juicio por insania de Don ..."
López de Meneses (1954), "Crescas de Viviers, astrólogo de ...", p. 103
Emery (1968), "New light on Profayt Duran 'the ..."
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Honoré de Bonafe' (de Cardoner) i 'Profet Duran' (no els relaciona)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 104 i (notes) 121 (G. Rabassa, no el relaciona amb Profiat Duran)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Honorat de Bonafè' i 'Profiat Duran'
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Honorat de Bona Fe'
Feliu (1986), "Profiat Duran: Al tehí ..." (posa en dubte indegudament la identitat de Profiat Duran i Honorat de Bonafè)
Leroy (1994), "Le Grand Rabbin de Navarre Josef ...", p. 159 ("Honorat de Buena Fe", a Tudela el 1407)
Serrano Larráyoz (2004), Medicina y enfermedad en la corte ..., pp. 58-60, 94 i 134 ('Honorato Buenafé', "probablemente un converso")
Feliu (2009), El quadern de comptes dels bancs ..., p. 30
Coromines Balletbò (2013), "La incapacitació de Giner ..."
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Honorat de Bona Fe'
Gimeno Blay (2012), El Compromiso de Caspe (1412) ..., pp. 93-105 (tractament de la malaltia de Giner Rabasa); 289-290 crida d'Honorat i de Jeroni de Santafé ('Honoratum Bonefidei')

Enllaços

GEC , s. v. 'Profiat Duran' (de Jaume Riera)
Filosofía catalana , s. v. 'Profiat Durán' (amb bibliografia)
La web de las biografías , s. v. 'Profiat Duran' (d'Ángel Sáenz Badillos)

Variants del nom

Profiat Duran
Iṣḥaq ben Moše ha-Leví
Efodí

Lluís Cifuentes; Gemma Escribà Bonastre