Sciència.cat DB

Alazar Abenardut (fl. Osca, 1323 – 1348)

Categoria social i professional

físic - jueu franc - mestre - metge

Activitat professional

Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III) - Patró: Infanta Blanca d'Aragó - Patró: Infanta Teresa d'Entença - Patró: Rei Alfons III el Benigne - Patró: Rei Jaume II el Just - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Osca [Huesca]

Comentaris

Metge (físic), membre d'una destacada família de metges jueus d'Osca (Aragó), que es distingí en el servei a la família reial (Abenardut, Avenardut, Avinardut). Fill de Mosé Abenardut (fl. 1309 – 1323). Serví la infanta Blanca d'Aragó (1302 – 1348), filla de Jaume II el Just (1267 – 1327), el qual li concedí (1323) les rendes de l'escrivania de l'aljama d'Osca i altres favors, i tot seguit la infanta Teresa d'Entença (1300 – 1327), que li féu noves donacions i li aconseguí un violari del seu espòs, l'infant Alfons, lloctinent general, al qual també serví (Cardoner-Vendrell 1947). A la mort de Teresa, passà al servei d'aquest darrer, Alfons III el Benigne (1299 – 1336), i, més tard, de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Alfons III li manà (1326) tractar, juntament amb García de Loris i Ferrer Sabastida, el que havien de pagar les aljames d'Aragó en la coronació del rei. El 1328, el rei intervenia a favor del seu germà Salomón Abenardut (fl. 1328 – 1344), draper d'Osca, en relació amb un deute. El 1334, actuà com a missatger i ambaixador del prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem davant Alfons III (Rubió 1909). L'infant Pere d'Aragó (1305/1306 – 1381) li concedí (1335) 500 ss per les despeses en la curació de la pota trencada d'una mula (Rubió 1909). El rei Alfons li atorgà (1336) l'enfranquiment de tots els tributs reials, inclosa la seva família i descendents, que fou confirmat reiteradament (Comenge 1897; Cardoner-Vendrell 1947). Alfons III i Pere III el tingueren en gran estima. Acompanyà aquest darrer a les campanyes de la guerra contra Jaume III de Mallorca (1315 – 1349). El 1339 li concedia, a ell i a tota la seva família, un salconduit (Rubió 1909), i, al mateix any, el nomenà jutge d'apel·lacions dels jueus d'Aragó (Baer 1929-1936) i el comissionà per a diversos afers relacionats amb els tributs de les aljames d'Aragó. Com havia fet amb Alfons III, exercí de fet com a ministre del rei per als afers jueus. El 1340, Pere III ordenà que li fossin pagats els drets del segell reial que li havien estat concedits a la mort del rei Alfons, quan entrà al servei del nou monarca. El mateix any, el rei Pere el rescabalava amb 600 ss per una mula i per un cavall que havia perdut estant al servei del rei. El 1343, el monarca ordenà que li fos entregada una de les seves tendes, doncs Alazar l'acompanyava a l'expedició de Mallorca. El 1344, el rei Pere concedia el privilegi de franquesa al seu nebot, Mosé Abenardut, fill de Jucef Abenardut, i al seu gendre. El 1345, era ell mateix qui obtenia del rei Pere la confirmació del privilegi de franquesa que Alfons III havia atorgat al seu pare Mosé Abenardut, pels seus serveis durant l'expedició a Sardenya, on morí. El 1345 se li confirmaven de nou tots els seus privilegis (Rubió 1909). Participà en els exàmens d'altres físics jueus, com en el de Jafudà Abenvives (fl. 1346), de València, amb Pere Ros d'Ursins (fl. 1343 – 1367) (Torre-Rubió 1971; López de Meneses 1952). A mitjan agost de 1348 ja consta com a difunt. López de Meneses (1952: 683n) afirma que morí el juny de 1348, a Sogorb, de la pesta negra. Era germà de Jucef Abenardut (fl. 1333 – 1361) i pare de Jucef Abenardut (fl. 1352 – 1399) i de Vidal Abenardut (fl. 1348 – 1353), tots també metges. — Formes antigues del nom: «Eleatzar», «Alatzar», «Alazar» (llatí), «Alatzar» (català).

Bibliografia

Bofarull i de Sartorio (1866), Proceso contra el rey de Mallorca ..., vol. 3, pp. 163-164 (doc. 8)
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", pp. *** i 500-501 [pp. 52 i 61 de la reimpr.] ("maestro Alatzar", "Alatzar (Mossé)", "Alatzar Avenarduc")
Comenge i Ferrer (1903-1904), "Formas de munificencia real para ...", p. 6
Comenge i Ferrer (1908), La medicina en Cataluña ..., p. 75
Miret i Sans (1909), "Les médecins juifs de Pierre ...", pp. 275-277
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 489-490
Roca (s. d. [1927]), L'Estudi General de Lleyda ..., p. 76
Rius i Serra (1928), "Més documents sobre la cultura ...", p. 148 (doc. 27)
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 280-283 (doc. 206)
Cardoner i Planas - Vendrell Gallostra (1947), "Aportaciones al estudio de la ...", pp. 305-348
López de Meneses (1952), "Documentos culturales de Pedro el ...", pp. 671n i 682-684 (doc. 16)
Rius i Serra (1952), "Aportaciones sobre médicos ...", pp. 337-338
Martínez Loscos (1954), "Orígenes de la Medicina en ...", pp. 45-46 (amb confusions amb la família Alazar de Saragossa)
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., p. 41
Régné (1978), History of the Jews in Aragon ..., núm. 3250
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Alatzar Avenardut, mestre'
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 111-113*, 130-131, 176, 209, 211, 213, 220-221, 225, 233, 236-237, 246, 248, 262-263, 265, 267, 269, 274-276, 279-283, 286, 301-303, 305, 308, 312-313, 351, 404, 592-593, 710-711 (doc. 140), 714 (doc. 146), 716 (doc. 149), 732-733 (doc. 175), 740-742 (doc. 184-185), 754-755 (doc. 202), 764-765 (doc. 218) i 774 (doc. 229)
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 29-30, 32, 34, 51, 56-57*, 59, 101, 110 i 143
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Alatzar' i 'Mosse Alatzar'

Lluís Cifuentes