Sciència.cat DB

Scammacca, Blasco de (fl. Catània - Tolosa - Barcelona, 1362 – 1429)

Categoria social i professional

conseller reial - examinador - familiar/domèstic - físic - jutge - mestre - protometge

Activitat professional

Patró: Rei Martí I de Sicília, el Jove - Patró: Rei Martí I l'Humà

Tipus de formació

Universitària

Graus universitaris

Llicenciat en medicina
Mestre en arts i medicina

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne) - Montpeller (senyoria) - Sicília (regne/illa) - Val di Noto (Sicília)
Localitats: Barcelona - Catània - Montpeller [Montpellier] - Murgo [Murgu] (Siracusa) - Randazzo [Rannazzu] - Tolosa de Llenguadoc [Toulouse]

Comentaris

Metge (físic), de Catània (Sicília). Membre d'una notable família burgesa d'aquesta ciutat, potser en relació clientelar amb els Alagona, dels quals possiblement va prendre el nom Blasco. Mestre en arts i en medicina. Metge i conseller de Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409), que el nomenà protometge o examinador de metges el 1398. Fou el primer protometge de Sicília, càrrec en el qual fou succeït el 1403 per Ruggero Camma (fl. 1403 – 1407). En el cas dels aspirants jueus, actuava conjuntament amb Jucef Abenàfia (fl. 1366 – 1408). Com altres físics de Sicília, exercí també com a jutge i també formà part del consell municipal de Catània (Bresc 1986; Ferragud 2005; Santoro 2006, 2007, 2011, 2013, 2015). En els anys 1403-1405 era a Barcelona, com a metge del rei Martí I l'Humà (1356 – 1410). Rebé elevats pagaments del rei (200 fl d'or el 1404 i 275 fl més el 1405), al primer dels quals és designat amb el grau universitari de mestre en medicina (en documents anteriors apareix com a llicenciat). Al darrer pagament de 1405 fou retribuït juntament amb un altre metge sicilià, Niccola de Ussina (fl. 1377 – 1405), també metge de Martí el Jove i també a Barcelona, que rebé una quantitat menor, i sempre per conceptes que no s'expliciten. Martí l'Humà li encomanà, a ell i a alguns col·legues seus que llavors vivien a Barcelona (l'esmentat Niccola de Ussina?), la redacció d'un tractat de pesta, que es conserva a nom de Blasius, confegit a Barcelona, en llatí, i que es pot datar (a partir dels càlculs astrològics que conté) en l'any 1405. En aquesta obra (Blasco de Scammacca, Regimen de pestilentia Sciència.cat DB op2096) afirma haver-se format a Tolosa, on tingué per mestre Philip Elephan (fl. s. XIV m.) i amb ell hi visqué la segona epidèmia de pesta, que va durar dos anys (1362-1363) i que matà 200 estudiants i alguns ciutadans. També hi diu que va exercir a Tolosa, Montpeller i Sicília durant 40 anys (ed. Sudhoff 1925; Singer 1916; Cardoner 1973). El 1409 Martí el Jove li concedí la baronia del Murgo, a la terra de Lentini, circumscripció de Val di Noto (SE de Sicília), en agraïment pels seus serveis i fidelitat, en particular durant la revolta de Catània (1392-1394), donació confirmada per Martí l'Humà a la mort del seu fill (10/03/1410). Devia morir cap a 1429, any en què la baronia fou confirmada al seu fill i hereu Matteo de Scammacca (m. 1453), que fou doctor en arts i en medicina (Barberi 1879-1888; Bresc 1986; Ferragud 2005; Santoro 2006, 2013, 2015). — Formes antigues del nom: «Blascus Scammacca», «Blasius» (llatí), «Blasco de Scammaca», «Blasco Scammacha», «Blascho Scammacha», «Blasco Escamacha», «Blasco de Scamaça» (català). — Nota: les formes "Blascus of Barcelona" i "Blasius Brascinonensis (Barcelonensis)" són fruit de les deduccions de Singer (1916) i Sudhoff (1925), respectivament. Cardoner (1973) identificà l'autor del tractat amb el beneficiari del primer pagament reial de 1404, el nom del qual llegí erròniament com “Blasco de Camarasa”, un personatge definitivament inexistent. Se l'ha vinculat a la Universitat de Lleida (DBMC) i se li ha atribuït el Liber Fenicis (Phoenix) de Jaume Lustrac (CALMA; Mirabile) sense fonament.

Bibliografia

Barberi (1879-1888), I capibrevi di Giovanni Luca ..., vol. 1, pp. 359-361 ("Blasco Scammacca", baronia del Murgo)
Lagumina - Lagumina (1884-1888), Codice diplomatico dei giudei di ..., vol. 1.1 (1884), p. 71 ("Blasco Scamacca")
Singer (1916), "Some Plague Tractates ...", pp. 189-190, núm. XII ("Blascus", "Blascus of Barcelona, 1406")
Sudhoff (1910-1925), "Pestschriften aus den ersten 150 ...", 17/1-3 (1925), 103-119, núm. 273 (part XVIII de l'obra) ("Blasius Brascinonensis [Barcelonensis] 1406")
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Blaise de Barcelone [Brascinonensis]' (de Singer i Sudhoff)
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 53 i 60 ("Blasco", "Blasc", "1405", "Blasco de Camarasa"; de Singer i Sudhoff)
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Blaise de Barcelone' (de Cardoner)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Blasc de Camarasa' (de Cardoner)
Bresc (1986), Un monde méditerranéen ..., vol. 2, pp. 727, 748 i 870
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 484 i 519 ("Balasc de Scammacca")
Santoro (2006), "Lo speziale siciliano tra ...", pp. 466 i 468
Santoro (2007), "Il tesoro recuperato ...", p. 73
Santoro (2011), "La rete aperta: pratica medica ...", p. 144
Santoro (2013), "Medici del re nella Sicilia ...", p. 102
Santoro (2015), "Surgeons in late medieval Sicily ...", pp. 110-111
Sciascia (2015), "Maria di Sicilia e Bianca di ...", p. 710

Enllaços

Mirabile (també li atribueixen erròniament el tractat d'alquímia de Jaume Lustrac)
Blasco de Scammacca, Regimen de pestilentia (Sciència.cat DB op2096)

Variants del nom

Barcelona, Blasc de
Camarasa, Blasc de
Blasius Brascinonensis (Barcelonensis)

Lluís Cifuentes; Daniela Santoro