Jucef Abenàfia (fl. Calataiud, 1366 – Sicília, 1408)
Creació de la fitxa: 2020-11-28
Darrera modificació: 2024-04-30
- Categoria social i professional
- examinador - familiar/domèstic - físic - jueu - jutge - metge
- Activitat professional
- Patró: Infant Martí d'Aragó (Martí I) - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Martí I de Sicília, el Jove - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Reina Maria I de Sicília
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - Sicília (regne/illa)
Localitats: Barcelona - Calataiud [Calatayud] - Catània - Messina - Palerm [Palermo] - Siracusa
- Comentaris
- Metge (físic), jueu, de Calataiud. També anomenat Jucef Abencrabra. Participà en la defensa de la vila durant del setge que patí en la guerra amb Castella (1362). Inculpat de la mort d'un altre jueu de la vila per un cop al cap que li hauria donat ell, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) l'absolgué (1366). Més endavant entrà al servei del rei. El 1378 apareix vinculat a Montsó (López de Meneses 1954), on el 1384 la seva sogra tingué greus problemes amb un préstec, solventats gràcies a l'empara reial. No abandonà les seves possessions a Calataiud (López de Meneses 1954), però a causa del servei reial tingué casa a Barcelona, on el 1385 contractà un criat a sou (Madurell 1956-1957). Home cada vegada més prominent, s'integrà bé en la comunitat hebrea de la capital catalana, on el 1381 formava part del Consell dels Trenta que dirigia l'aljama (Ferragud 2005). Participà del prestamisme amb elevades quantitats (li prestaren 500 florins a Barcelona; ell prestà 6.000 ss jaq. al lloc de Longares, al Camp de Carinyena, Aragó). A finals de 1386 i primers de 1387 assistí Pere III en l'última malaltia (López de Meneses 1954). Després de la mort del rei Pere es retirà a Calataiud. Joan I el Caçador (1350 – 1396) l'incorporà a la seva casa. Després del pogrom de 1391 decidí liquidar els seus béns a Aragó i a Catalunya i emigrar a Sicília amb la seva família (1392), aprofitant l'anada de Martí I l'Humà (1356 – 1410), llavors duc de Montblanc, a la casa del qual s'incorporà i evità així convertir-se al cristianisme. A Sicília, serví també els reis Maria I de Sicília (1363 – 1401) i Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409), que li atorgaren diversos privilegis que probablement dificultaren la seva integració a les comunitats jueves de l'illa. Per concessió reial, exercí d'examinador dels metges jueus de Sicília ("examinador dels jueus que han de ser promoguts a l'exercici de l'art de física"), almenys entre 1396 i 1405 (Lagumina 1884: 71-72), i també de jutge de les causes dels jueus de l'illa a solventar segons la llei mosaica, des de 1396 (Lagumina 1884; Roth 1953, que qualifica aquest últim càrrec de rabí en cap o «dienchelele»). El 1393 també li havien donat una casa i altres béns a Siracusa, en la qual l'autoritzaren a tenir un oratori privat. Morí el 20/01/1408 i poc després Falcona, la seva esposa, cobrà la part que quedava per pagar del seu salari com a metge reial. — Homònims: El 1415 un «Don Yucé Abencabra», havent-se convertit al cristianisme amb el nom de Juan Martín de la Cabra, obtingué llicència de Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423) per transformar la sinagoga que havia fundat a Calataiud en església (Eubel 1899: 38). El 1419 un Jucé Abenafia és documentat a Aragó (Baer 1929-1936: I, 841). Probablement n'eren parents, i també Todros Abenafia (fl. 1397 – 1413).
- Bibliografia
- Lagumina - Lagumina (1884-1888), Codice diplomatico dei giudei di ..., vol. 1.1 (1884), pp. 71-72, 154, doc. 109, 158, doc. 116, 166-168, doc. 123-124, 175-176, doc. 130-131, 181-182, doc. 137, 201-203, doc. 151, 251-252, doc. 193, i 293, doc. 222
Eubel (1899), "Zu dem Verhalten der Päpste ...", p. 38 (homònim)
Girona i Llagostera (1919), Martí, rey de Sicília ..., p. 34
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 499-502, doc. 338, 580 ('mestre Jucef Abenafia') i 841 (homònim); 722-723 i 825 ('magister Jucef Abencabra, Abencapra')
Roth (1953), "The Qualification of Jewish ...", p. 841
López de Meneses (1954), "Crescas de Viviers, astrólogo de ...", p. 108
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 127, núm. 2 ("Juçef Abenafia")
Madurell i Marimon (1956-1957), "La contratación laboral judaica ...", pp. 65-66, doc. 20
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Jucef Abenafia'
Rich i Abad (1992), La comunitat jueva de Barcelona ..., pp. 172, 182 i 328
Utrilla Utrilla (1986), Libro del monedaje de 1397: zona ..., p. *** (préstec Longares)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Simonsohn (1997-2010), The Jews in Sicily, vol. 3 (2001), doc. 1464 [etc.]
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 497
Riera i Sans (2006), Els poders públics i les ..., p. 487, doc. 299
Jaspert (2013), "Mendicants, Jews and Muslims at ...", p. 129
Sciascia (2015), "Maria di Sicilia e Bianca di ...", p. 710
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 41n, 87, 107-108, 155 i 163
- Enllaços
- Historia de Longares
- Variants del nom
- Jucef Abencabra
Lluís Cifuentes |