Corçà, Miró de (fl. València - Girona, 1341 – 1352)
Creació de la fitxa: 2020-11-28
Darrera modificació: 2024-10-20
- Categoria social i professional
- ciutadà - familiar/domèstic - físic
- Activitat professional
- Patró: Eclesiàstic - Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I) - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Patró: Reina Elionor de Sicília
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: València (regne)
Localitats: València
- Comentaris
- Metge (físic). El 2 d'octubre de 1341 aparegué a una àpoca com a metge de la casa del bisbe de València, Ramon de Gastó (fl. 1312 – 1348). El 24 de setembre de 1349 aparegué esmentat en un document de tutoria com a físic de Elionor de Sicília (1325 – 1375). El 29 d'octubre de 1349 aparegué en un document de tutoria com a físic de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). El 1352 cobrava una pensió de la casa de l'infant Joan per valor de 5.000 ss b per ordre del rei. En abril del mateix any havia d'autoritzar el desplaçament de l'infant. El 19 de febrer de 1366 el justícia civil de la ciutat de València manà a Sança (esposa de Miró de Corçà) (fl. 1346 – 1366), vídua de Miró de Corçà, que se li donaren diferents quantitats i béns a Caterina (filla de Miró de Corçà) (fl. 1366), Beatriu (filla de Miró de Corçà) (fl. 1366) i Sançona (filla de Miró de Corçà) (fl. 1366), filles del matrimoni. — Formes antigues del nom: «Miró de Curçà» (català), «Mironus de Curçano», «Mironi de Curçano» (llatí).
- Bibliografia
- Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 12 ("Miró de Corça")
Girona i Llagostera (1923), Itinerari de l'infant En Joan ..., pp. 183, núm. 20 i 185, núm. 24 (cit. de l'edició original de l'Itinerari)
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", p. 495
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Mirono de Corça'
Lluís Cifuentes |