Llambrí, Nadal (fl. Lleida, 1376 – 1401)
Creació de la fitxa: 2020-11-04
Darrera modificació: 2024-04-25
- Categoria social i professional
- físic - mestre - professor
- Activitat professional
- Ensenyament - Privada i reina
- Tipus de formació
- Universitària
- Graus universitaris
- Mestre en medicina
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Lleida
- Comentaris
- Metge (físic), de Lleida. En 1376 estigué implicat en un atac a Pedro de Torrellas (fl. 1359 – 1405) durant la seua graduació, el qual es va saldar amb una víctima mortal. Aquest fet segurament explica l'agressió que patí posteriorment en la seua casa, quan un grup d'estudiants li provocaren greus ferides. Tot i que les ferides foren considerades mortals, sobrevisqué (Ferragud 2005). L'any 1379 establí un contracte amb el municipi de Tortosa per exercir el seu ofici durant 10 anys, emperò tan sols un any després el va rescindir. El 1385 participà amb Ramon Falgars (fl. 1386 – 1400), en una autòpsia pericial per suposat enverinament, a Lleida (Camps & Camps 1998). L'any 1389 realitzà diverses dessospitacions: junt amb Guillem Martí (fl. 1384 – 1399) i Pere (I) Roger (fl. 1368 – 1390), per les ferides que havia patit un individu anomenat Pasqual (fl. 1389); junt amb Guillem de Carcassona (fl. 1389) i Guillem Martí (fl. 1384 – 1399) en un altra dessospitació per la ferida que havia sofert Gonçal de Burgos (fl. 1389); junt amb Berenguer Banyeres (fl. 1389) i Eximino Gavín (fl. 1370 – 1399) a les ferides que havia patit Eximén (fl. 1389), clergue tonsurat a mans de Pere Coll, també clergue tonsurat; finalment fou requerit per fer una dessospitació junt amb Eximino Gavín (fl. 1370 – 1399), a un individu anomenat Pere (1389). Fou professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida almenys entre els anys 1390-1401. El 1391, sent mestre en medicina, percebé una generosa quantitat de la reina Violant de Bar (c. 1365 – 1431), segurament per haver-la assistit en una malaltia a Saragossa, i visità a Joan I el Caçador (1350 – 1396) a Aitona (Segrià). Aquest mateix any el municipi de Tortosa pagà a dos hòmens per tal que anaren a parlar amb ell al lloc de Gandesa (Terra Alta). L'any 1393 fou requerit, de nou, per fer dues dessospitacions juntament amb Ramon Pons (fl. 1382 – 1393) i Arnau Ferrer (fl. 1389 – 1399). També fou clergue. Segons Antoni Ricard (fl. 1360 – 1422), fou autor d'un tractat sobre la graduació dels medicaments, perdut (Dureau-Lapeyssonnie 1966). — Formes antigues del nom: «Nathalis Lambri» (llatí), «Nadal Lambrí», «Nadal Lembrí», «Nadal Lebrí» (català).
- Bibliografia
- Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., p. 113
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 78
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 17 ("Nadal Embrí")
Dureau-Lapeyssonnie (1966), "L'oeuvre d'Antoine Ricart ...", p. 219
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 52, 82 i 270
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., p. 429
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Nadal Embrí'
Camps Surroca - Camps Clemente (1998), "L'activitat forense dels antics ...", pp. 95 i 97-98 ("Nadal Lebri", "Nadal Lembri")
Camps Surroca - Camps Clemente (1998), "Nadal Lembri, mestre en Arts i ..."
Mutgé i Vives (2003-2004), "La immunitat d'un grup ...", pp. 283-284 ("Nadal Lebrí")
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 91, 204 i 232
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s.v. 'Nadal Embri'
Lluís Cifuentes |