Salomó Caravida (fl. Barcelona, 1381)
Creació de la fitxa: 2020-10-15
Darrera modificació: 2023-11-30
- Categoria social i professional
- familiar/domèstic - físic - jueu - mestre - metge
- Activitat professional
- Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada i rei
- Tipus de formació
- Oberta
- Àrea d'activitat
- Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Besalú
- Comentaris
- Metge (físic) jueu. Fill de Mossé Caravida (fl. s. XIV-1), metge de Barcelona (López de Meneses, 1954). Al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), entre 1378 i 1384. El rei Pere li concedí un guiatge el 1384 (Rubió, 1909). Examinat per Pere Gavet, el 1385 va rebre la llicència per exercir amb plena llibertat. Una ordre reial dirigida al batlle de Cervera, i en general a tots els oficials reials, encarregava que el Salomó Caravida pogués exercir sense cap impediment (Roca, 1927). El 1385 es trobava a Besalú, on signa una àpoca com a "phisicus domesticus domini regis" (Grau, 1972). El rei Pere, pels volts de 1385, escriu al comte d'Urgell comunicant-li que li enviarà a mestre Salomó Caravida sobre la consulta "del fet de generació de mascle e fembra" (Roca, 1929). Durant el regnat de Joan I el Caçador (1350 – 1396), tornà a ser esmentat com a metge de la casa reial (Roca, Sobrequés).
- Bibliografia
- Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [p. 65 de la reimpr.] ("Sullam Çaravida")
Sobrequés i Vidal (1947), "Contribución a la historia de ...", p. 96
Romano (1977), "Otros casamenteros judíos ..." (Vidal i Salomó Caravida)
Troncarelli (2000), "I Trobada Internacional d'Estudis ...", p. 109
Roca (s. d. [1927]), L'Estudi General de Lleyda ..., pp. 76-77
Grau Monserrat (1972), "Metges jueus a Besalú ...", p. 32
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 376
Sobrequés i Vidal (1975), Societat i estructura política ..., p. 170
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Lluís Cifuentes |