Sciència.cat DB

Astruc Bonsenyor (fl. Perpinyà - Barcelona, 1315 – 1342)

Categoria social i professional

físic - jueu - mestre - metge

Activitat professional

Privada

Tipus de formació

Oberta

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Barcelona - Perpinyà

Comentaris

Fill de Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331), a instància del qual el 1315 obtingué la protecció de Jaume II el Just (1267 – 1327) davant l'aljama de Perpinyà, on s'havia traslladat a viure per un temps encara no feia quatre anys (Rubió 1908-1921: II, 22n). Deu ser el "mestre Bonsenyor, físic, fill de Jafudà Bonsenyor, físic, difunt" al qual Alfons III el Benigne (1299 – 1336) confirmà el 1331 un salconduit que havia estat atorgat al seu pare i el 1334 una concessió que havia estat feta al seu oncle Bondavid Bonsenyor (fl. 1284 – 1293) i abans al seu avi Astruc Bonsenyor (fl. 1258 – 1278) per poder fer obertures a la casa familiar del call de Barcelona sobre la muralla que l'encerclava (Llabrés 1889: doc. E-F). Possiblement, és el mestre Astruc documentat a Barcelona l'any 1342, la muller del qual, Astruga (esposa d'Astruc [Bonsenyor]) (fl. 1342), era metgessa i obtingué llicència de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) per practicar la cirurgia en pacients jueus (McVaugh 1993: 107). Els metges germans Vidal Descortal (fl. 1381 – 1398) i Astruc Bonsenyor Descortal (fl. 1372 – 1383), documentats a Perpinyà i a Barcelona, i potser també Jafudà Bonsenyor Descortal (fl. 1365 – 1373), actiu a Cervera, de la segona meitat del segle XIV, probablement n'eren descendents. — Formes antigues del nom: «magister Bonsenyor, phisicus, natus Jahude Bonsenyor» (llatí).

Bibliografia

Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 22n
Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ..., pp. xvi i 130-132, doc. F
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 107 (mestre Astruc i la seva esposa Astruga)

Lluís Cifuentes