Sciència.cat DB

Figuerola (I), Pere (fl. València, 1364 – 1398)

Categoria social i professional

dessospitador - examinador - físic - mestre - mestre de gramàtica - mestre en arts - metge

Activitat professional

Privada i municipi

Tipus de formació

Universitària

Graus universitaris

Mestre en arts i medicina, c. 1380

Àrea d'activitat

Territoris: València (regne)
Localitats: València

Comentaris

Metge (físic) de València. Mestre en arts i en medicina. Un Pere Figuerola fou autor d'un Regimen medicum pro suis filiis que envià als seus fills que estudiaven a Tolosa i que es conserva a Londres [London] - BL - Manuscripts: Sloane - 3124, ff. 74r-77r (editat en llatí a Thorndike 1931a i traduït en anglès a Thorndike 1931b, «Peter Fagarola»). El manuscrit dona la data de 1315, encara que en la bibliografia es corregeix a 1415. McVaugh (1993: 79, «Fagarola») i García Ballester (1976: 25) van remarcar que no hi ha referències a cap Pere Figuerola en la documentació dels inicis del segle XIV, mentre que sí que n'hi ha, i abundant, a un altre metge homònim que va viure en la segona meitat d'aquell mateix segle. Consideraren així, a partir de l'observació de Thorndike que la data podria haver estat corregida pel copista de 1415 a 1315, i que la primera data era la correcta, malgrat que Thorndike donà per bona la de 1315. El perfil biogràfic del Figuerola documentat a València fa pensar que degué ser aquest l'autor del Regimen. Tanmateix, si fos així, hauria d'haver-hi alguna errada del copista en la data que figura al manuscrit, que no podria ser en cap cas ni 1315 ni 1415 (1365?). Efectivament, un Pere Figuerola, estudiat en diverses ocasions, fou un físic de València del qual es coneixen notícies datades entre 1364-1398. A ell s'han referit García Ballester (1988: 94) i Ferragud en alguns treballs, però oferint dades biogràfiques, algunes d'elles procedents de l'Arxiu Rodrigo Pertegàs (Ferragud 2011), que no concorden amb la data de 1315 en què Figuerola hauria enviat aquest regiment als seus fills (Ferragud 2005: 94-95 i índex onomàstic; Ferragud 2011: 73). Aquest Pere Figuerola apareix per primera vegada en 1359 com a regent de les escoles del capítol de València, fins 1364 (Cruselles Gómez 2012-2014: 280). En 1370 estudiava medicina a Montpeller. En 1380 i 1385 es diu que era «in artibus et medicina magister». En 1380 va actuar de procurador de Francesc Marrades, membre d'una important família valenciana. En 1389 va redactar els estatuts que devien regir l'ensenyament en la ciutat (Cruselles Gómez 2012-2014: 282-283, 286). Fou examinador de metges de la ciutat en 1392 i 1395. També fou un membre destacat del lul·lisme mèdic (Puig 1980: 356ss; García Ballester 1988: 66-67). S'han conservat alguns rastres de la seua labor com a expert mèdic. Així, en 1374 participà en l'examen a un esclau, sol·licitat pel justícia civil de València, juntament amb Gabriel Descortell. En aquest document es diu que ambdós eren «metges e licenciats en medecina» (Ferragud 2013: 154, 161). En 1396 va participar en una dessospitació a un colteller ferit en la mà (Ferragud 2011: 91). En 1397 va rebre 14 fl d'Agnès de Soler, com a pagament de les atencions prestades a la seua filla Caterina. En 1396 s'esmenta un fill homònim, Pere Figuerola (II) (fl. 1409 – 1415), que fou doctor en decrets, canonge de la seu de València, on desenvolupà diversos càrrecs, i beneficiat amb diverses prebendes, segurament un dels destinataris del regiment. Ambdós, pare i fill, reberen 40 florins d'or pel preu d'una Bíblia «escrita en pergamí de letra judayca». De la seua situació social i econòmica donen compte que fou membre actiu de la confraria de Sant Jaume, una de les més importants de València, en la qual va representar els parroquians de Sant Martí; i que mantingué relacions econòmiques amb veïns de la vila d'Alzira en diverses ocasions, però també amb altres de Puçol, Morella i Alacant. En 1398 la seua vídua, Caterina, pagà les despeses de la seva darrera malaltia. García Ballester li atribuí un comentari a la Chirurgia de Guiu de Chaulhac, perdut (García Ballester 1975: 25, nota 30). Formes antigues del nom: «Petrus Figuerola», «Petrus Fagarola» (llatí, el darrer al ms. del regiment), «Pere Figuerola» (català).

Bibliografia

Thorndike (1931), "Advice from a physician to his ..." (a)
Thorndike (1931), "Translation of a letter from a ..." (b)
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ...
Puig i Oliver (1980), "El procés dels lul·listes ...", p. 356ss
García Ballester (1988), La medicina a la València ...
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ...
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ...
Ferragud (2011), "El metge sota sospita: actuació ..."
Ferragud (2013), "The role of doctors in the slave ..."
Cruselles Gómez (2012-2014), "Francesc Eiximenis y la política ..."
Ferragud (2013), "The role of doctors in the slave ..."

Enllaços

GEC
Llull DB (lul·listes)

Variants del nom

Fagarola, Petrus

Carmel Ferragud; Sebastià Giralt