Ferran d'Aragó (fl. Montpeller, 1277 – Barcelona, 1286)
Creació de la fitxa: 2017-07-30
Darrera modificació: 2022-01-14
- Categoria social i professional
- abat - estudiant
- Comentaris
- Fill il·legítim de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) i Genèsia o Genesa, una dona plebea aparentment de València o Alzira. El seu mig germà Pere II el Gran (1240 – 1285) li proporcionà fons per adquirir una elevada formació universitària, i estudià arts a Montpeller (1277) i teologia a París (1278-1283). Tot seguit, Pere el nomenà abat de l'important monestir aragonès de Montaragó (1284), en un intent per controlar l'Església i la noblesa d'aquell regne durant el conflicte amb França, però els monjos inistiren en una altra elecció i s'acolliren finalment a la protecció francopapal durant la croada contra la Corona d'Aragó. Ferran no pogué prendre possessió de l'abadia, tot i excercir d'abat des de fora i tenir-hi partidaris. Greument malalt, decidí tornar a Barcelona el 1286 i hi morí entre el 29 d'abril i el 3 de març de 1286. Fou enterrat al panetó reial de Santes Creus. Entre els creditors dels seus últims deutes hi havia tes metges (físics), Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), mestre Tomàs i mestre Bernat, i un apotecari, Pere Jutge (fl. 1285 – 1316), tots aparentment implicats en l'assistència sanitària que li haurien dispensat.
- Bibliografia
- Cingolani (2012), "Fernando, abad de Montearagón, y ..."
Sebastià Giralt; Lluís Cifuentes |