Sciència.cat DB | sciencia.cat

Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.

Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar

Id Sciència.cat DB

CAT - ESP - ENG

ms570 (21 / November / 2024)

El Escorial - Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial - Manuscritos - T i 11

Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-07

Bases de dades:

Eiximenis

Descripció

Autor:

PG, JdP

Procedència:

catàlegs

Estat:

bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:

conservat

Ciutat:

El Escorial

Institució:

Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial

Fons:

Manuscritos

Signatura:

T i 11

Sigles usuals en la tradició:

Relligadura

Datació:

s. XVIII

Notes:

II + II. Al f. de g. Iv, amb llapis vermell, signatura actual del ms.: «T-I-11».

Llom

Títols:

1-5 buides.

Altres:

Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant quatre nervis interns, que treuen els corresponents nervis externs i formen cinc seccions exteriors.

Coberta

Matèria:

Ànima de pasta de paper, recoberta de pell vermella.

Altres:

375 x 265 x 75

Decoració de la coberta:

A les dues cobertes, escut de l'Escorial, amb la graella característica, dins doble rectangle, amb cantons de tres línies. Als angles del rectangle interior, ferros en sec.

Altres elements:

Cobertes (folres) del mateix paper que els f. de guarda, amb filigrana «ROMEV», del tipus Valls i Subirà II, 877, datada el 1786. Capçalera i capçada dalt i baix.

Bibliografia

Descripcions:

Massó = 2
Martí = 2

Reproduccions fotogràfiques:

Studia, p. 51

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:

Notes:

Ms. homogeni.

Unitat de composició A

Folis implicats:

1 - 238

Datació i origen

Datació:

s. XIV ex. - XV in. - estimada

Origen:

Catalunya

Notes:

Que el llibre formava part de la biblioteca del Comte-Duc d'Olivares consta en el volum Bibliotheca Selecta del Conde Duque de San Lucar Gran Chanciller. De Matérias Hebreas, Griegas, Arábigas, Latinas, Castellanas, Francesas, Tudescas, Italianas, Lemosinas, Portuguesas, etc., ms. de la Reial Acadèmia de la Història 9/5729, f. 316r, escrit pel P. Lucas de Alaejos, del monestir de l'Escorial, on es llegeix: «Libro llamado Christia. confusion de las Heregias y Secta Mahometana, y dignidad de la Religion Christiana. M. S. fol. Cax. 20. nº 4». Cf. també Gregorio de Andrés, Historia de la Biblioteca del Conde-Duque de Olivares y descripción de sus códices, dins «Cuadernos Bibliográficos», XXX (1973), 33.

Qüestions materials

Matèria escriptòria

Material:

Pergamí

Foliació

Núm. total de folis:

283

Núm. de guardes afegides:

2 + 2

Notes:

Foliació moderna, contínua, a llapis i en xifres aràbigues a l'angle superior dret del recto dels folis. Una numeració també moderna i en llapis, però només per desenes, comença a l'actual foli 7. Al darrer foli, en tinta: "277", que seria el nombre total de folis segons aquesta numeració, més antiga que l'altra.

Dimensions

Alçada x base:

358 x 250

Composició material

Plecs

Número:

Notes:

El primer plec devia ésser primitivament un plec de 2+2. Entre els actuals folis 1 i 2, manca un full (= dos folis), perquè el pròleg és incomplet i la taula de capítols comença amb el capítol CLXVI. Tot i que l'actual foli 2 és trencat i ha perdut part de text, és manifest que en el seu verso reporta la taula de capítols de la segona part del Primer; a mitja pàgina hi podem llegir la xifra del cap. CXCVII; a l'inici del foli 3, on comença la taula de capítols de la tercera part, el primer capítol que hi veiem és el cap. CCVI. La continuïtat del text entre els actuals folis 2 i 3, doncs, és clara.
Entre el foli 62 i el 63 hi ha un foli no inclòs en la numeració, que assenyalem com a [62bis].
En els plecs el pergamí és disposat segons la seqüència carn-pèl, pèl-carn, carn-pèl, pèl-carn, carn-pèl, pèl-carn, carn-pèl, pèl-carn.
Al marge inferior del foli 94rb, immediatament després de la columna del text, hi ha la signatura «CXI.C», escrita en tinta negra.

Plec 1

Plec:

Plec coix.

Tipus:

4+2

Folis:

1-6

Plec 2

Tipus:

4+2

Folis:

7-14

Plec 3

Tipus:

4+2

Folis:

15-22

Reclam:

Enosachs

Impaginació

Disposició del text:

r. tirada

Notes:

Impaginació: 40 + 135 + 74 x 50 + 210 + 100.

Caixa d'escriptura

Alçada x base:

210 x 135

Número de ratlles:

Ratllat:

sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222. Primera línia en blanc. Dues línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, les línies d'escriptura van de línia de justificació a línia de justificació. UR = 5.

Perforat:

sí. Es veuen senyals de punxat, allargats, per a definir les línies verticals de justificació, a dalt (fol. 248-251) o a baix de la pàgina (fol. 47, 49).

Escriptura

Escriptura 1

Tipologia:

Gòtica textual

Datació:

s. XIV ex. - XV in.

Decoració i jerarquització

Inicials:

Foli 1r: Inicial blava i vermella inclinada, amb filigranes interiors i antenes de tintes vermella i morada. Fol. 7r: Gran orla que emmarca tota la pàgina, amb decoració floral, ornitològica i mitològica (dos centaures i dos grifons) amb molts colors d'intensitats diverses. Inicial del llibre primer miniada: Al centre i sobre el fons d'uns arcs d'inspiració renaixentista, Jesucrist amb túnica i mantell, la mà dreta alçada i amb un llibre a l'esquerra, on es llegeix: «Ego sum via | veritas et vita» (Io 14,6). A la dreta un grup escalonat de frares menors, dominicans i franciscans, en barreja. A l'esquerra un grup format per un eclesiàstic amb capa pluvial blava i altres personatges laics, dos amb gramalla vermella, un altre amb vestit verd, una dona amb toca, posats davant una pica baptismal, on hi ha tres infants nus. Als peus de la figura de Jesús, bola del món daurada. Als folis 155r i 166v, inicials de cada part blaves i vermelles, amb filigrana i antenes morades. Rúbriques. Calderons blaus i vermells. Alguna lletra caudada. A l'interior dels paràgrafs, lletres amb tocs de groc.

Marginalia:

sí. Fol. 2v, 88v, 163r, 164r, 173v, 186r, 223v.

Història

Segells:

Timbre de la biblioteca de l'Escorial als folis 7r, 40r, 93v, 166v, 273r, 283r.

Notes de possessors:

Fol. 1r, de la biblioteca del comte-duc d'Olivares: «20.4»; ib., altra signatura: «88». Fol. 3r: (ratllat) «11/173 | j. T. 11». Al fol. 94rb: «CXI.C».

Estat de conservació:

El foli 1 presenta dos trencs amb pèrdua de pergamí que no afecten la integritat del text. Del foli 2 en falta la meitat, per haver estat estripat en diagonal. Llevat d'aquests accidents, el ms. té un aspecte magnífic.

Procedència:

Catalunya.

És probable que formés part de la biblioteca de Jeroni Zurita, dipositada a la cartoixa saragossana d'Aula Dei a la seva mort, la qual fou incautada pel comte-duc d'Olivares. Del comte-duc, després de la seva caiguda en desgràcia i del corresponent procés, passà al patrimoni reial i a la biblioteca de l'Escorial.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Primer del Crestià – 1-283

	Preliminars:	Fol. Ir, dalt de tot: «Ihesus Christus Maria». Més avall, signatures antigues, la primera olivariense: «20.4\|88».
	Pròlegs:	Dessota, inc. de la rúbrica del pròleg i de la seva taula de capítols: «(rúbrica) En nom del nostro Saluador Ihesu Christ Comença lo prolech en lo libre apellat Crestia lo qual prolech conten V capitols segons que appar en les rubriques seguents (fi de rúbrica). Lo primer capitol conte lo preambol a tot lo libre demunt dit...». Fol. 6r exp. del pròleg i de la taula: «... C. de la dignitat de cristianisme e aço per les grans temptacions qui li son dades en aquest mon deles quals sera tot lo segon libre». Ib., inc. del pròleg: «Jhesuchrist fi ll natural de nostre Senyor deus lo pare principi fontal de tota creatura com sia eternalment en si ple e uer deu, Inclinat empero per infi nita pietat e bonesa al hom que uehia desuiat de uera salut...». Fol. 6r exp. del pròleg i de la taula: «... C. de la dignitat de cristianisme e aço per les grans temptacions qui li son dades en aquest mon deles quals sera tot lo segon libre».
	Íncipit:	Fol. 7r, inc. del tractat (rúbrica): «Lo primer capitol qui posa quin es lo principal fundament e primer dela sancta religio christiana (fi de rúbrica). Crestiana Religio per fundament principal de la sua crehença posa e creu fermament e segurament confessa que es un sol ver e natural deu qui en si tostemps engenrat lo fi ll tostemps nat e naxent lo sanct spirit tostemps del pare e del fi ll egualment procehint e procehent...».
	Èxplicit:	Ib., exp.: «... Lo quint diu e nota sumariament ço que lo primer daquest uolum conte». Fol. 283r, exp.: «... com de aquells ab la aiuda de nostro Senyor poras hauer fi nalment uictoria axi que sit uols midgençant la sua gracia null temps no cauras en temptació. (rúbrica:) Aci feneix lo primer libre del demuntdit libre apellat Christia en lo qual es tractat que es religio christiana e com e de qui ha son començament e son esser e quines son ses grans e altes dignitats. E co men ça tantost apres lo segon libre en lo qual sera tractat com lom christia per diuersos linatges de temptacions cau dela dignitat de christianisme e dels dons a ell dats e vençut per temptacio».
	Bibliografia:	Bartolomé José Gallardo, Ensayo de una biblioteca de libros raros y curiosos, vol. IV, Madrid 1889, 1479; Massó i Torrents, Les obres, 2; Vicente Castañeda y Alcover, Catálogo de los manuscritos lemosines o de autores valencianos o que hacen relación a Valencia que se conservan en la Real Biblioteca de El Escorial, Madrid 1916, 13-14; Martí, Eiximenis, 454; Zarco Cuevas, 78-79 [reprodueix la meitat superior del foli 7r]; Ivars, XIX (1923), 359-366, 387-389; Joseph Gudiol, Els trescentistes. (La pintura mig-eval catalana), II, 2ª part, 258 i 277, fi g. 84; Jesús Domínguez Bordona, Manuscritos con pinturas. Notas para un inventario de los conservados en colecciones públicas y particulares de España, vol. II, Madrid 1933, 107-108, n. 1647, fi g. 510; J. Domínguez Bordona i J. Ainaud, Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte Hispánico, vol. XVIII, 1962, 214 i 218, fi g. 291; Isaías Rodríguez, Autores espirituales españoles en la edad media, dins RHCEE. 1. Siglos III-XVI, Salamanca 1967, 261; Pere Bohigas, Ilustración II, 65-67; El llibre manuscrit en llengua catalana, dins «Commemoració dels 500 anys del primer llibre imprès en català, 1474-1974. L'aventura editorial a Catalunya», Barcelona 1972, 72; Manuel J. Peláez, Los conceptos «França» y «Espanya» en el pensamiento literario y jurídico-político de Francesc de Eiximenis (c. 1340-1409), dins «Bulletin Hispanique », LXXXII (1980), 353-361; David J. Viera, Qui és el fra misteriós de qui parla Eiximenis en el Primer del Crestià?, dins «Estudios Franciscanos», 84 (1983), 369-370; Francesc Eiximenis, OFM., y la lengua hebrea, dins «AST», 51-52 (1978-1979 [1983]), 151-153; M. de Epalza, Un logos cristià enfront de l'Islam. Eiximenis escrivint sobre Mahoma, dins «Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura. Vol. I», a cura d'Antoni Ferrando i d'Albert G. Hauf, Barcelona, PAM 1989, 59-75; Josefi na Planas, Los códices ilustrados de Francesc Eiximenis: análisis de su iconografía, separata de l' Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (UAM), vol. IX-X, 78-81; Josep Perarnau i Espelt, Un paràgraf del Primer del Crestià de Francesc Eiximenis inspirat en el De mysterio cymbalorum d'Arnau de Vilanova, dins «ATCA» 17 (1998) 507-510; Albert G. Hauf, Corrientes teológicas valencianas, s. XIV-XV: Arnau de Vilanova, Ramón Llull y Francesc Eiximenis, dins Teología en Valencia. Raíces y retos. Buscando nuestros orígenes cara al futuro. Actas del X Simposio de Teología Histórica (3-5 marzo 1999) (Series Valentina, XLV), València, Facultat de Teologia 2000, 9-47; Josep Puig Montada, Francesc Eiximeniç y la tradición antimusulmana peninsular, dins Pensamiento Medieval Hispano. Homenaje a Horacio Santiago-Otero, vol. II, Madrid, CSIC 1998, 1551-1557; Curt J. Wittlin, Prophezeiungen in den Werken von Francesc Eiximenis: Ihr Einfl uss auf Missionare in Südamerica und Rebellen in Spanien, dins «Dulce et decorum est philologiam colere. Festschrift für Dietrich Briesemeister zu seinem 65. Geburtstag», herausgegeben von Sybille Grosse und Alex Schönberger, Berlin, Domus Editoria Europaea 1999, 793-812; BITECA (2001) manid 1490; BOOCT cnum 692; Robert E. Lerner, The Feast of Saint Abraham. Medieval Millenarians and the Jews (The Middle Ages Series), Philadelphia, University of Pennsylvania Press 2001, 102-103 [n'hi ha traducció italiana de Cristina Colotto, La festa di sant'Abramo: millenarismo gioachimita ed ebrei nel medioevo (Opere di Gioachimo da Fiore. Testi e Strumenti, 15), Roma, Viella 2002; hi ha també traducció catalana del capítol setè, a cura d'Eva Izquierdo, Eiximenis i la tradició profètica, dins «Llengua & Literatura», 17 (2006), 7-28]; David Guixeras, El pròleg general del Crestià de Francesc Eiximenis: models i objectius, dins «Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Girona 8-13 de setembre de 2003», vol. III, Barcelona, PAM 2007, 263- 275; Xavier Renedo, Eiximenis, sant Agustí i sant Jeroni. L'estudi de la Bíblia i de les arts seculars segons Eiximenis, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua 2010, 298-310; Eiximenis y Castilla (Reyes, profecías y política), dins «Actas del XIII Congreso de la Asociación de Historia de la Literatura Medieval», Valladolid 2010, 183-216.