| Bolonya [Bologna] - Biblioteca Universitaria di Bologna - Manoscritti - 1880 |
| Publicació de la fitxa: 2014-01-08
Darrera modificació: 2015-11-23 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | reproducció |
| Estat: | completa |
| Descripció externa |
| Identificació |
| Estat: | conservat |
| Ciutat: | Bolonya [Bologna] |
| Institució: | Biblioteca Universitaria di Bologna |
| Fons: | Manoscritti |
| Signatura: | 1880 |
| Signatura alternativa: | Aul. III. B-165-12
Aul. III. Appendix-App. 1496 |
| Relligadura |
| Datació: | ss. XV-XVI? |
| Notes: | És antiga, però per ara no s'ha pogut comprovar si és original. El deteriorament dels folis inicials i finals del volum fa sospitar que no ho és. |
| Llom |
| Matèria: | Pergamí |
| Coberta |
| Matèria: | Pergamí |
| Història |
| Intervencions d'interès històric: | Al marge superior del f. 1r: «Ítem, prestat unus estiu a en», sense cap nom a continuació, de la mateixa mà que el text (prova d'escriptura?). |
| Estat de conservació: | Alguns folis del principi i del final estan malmesos de l'angle superior dret, sense afectar el text. |
| Bibliografia |
| Descripcions: | Mazzatinti - Sorbelli (1890-<2013>), Inventari dei manoscritti delle ..., vol. 21 (Florència, 1914), p. 162, núm. 1142
Batllori (1932), "Un llibre de manescalia en ...", pp. 179-180 (pp. 217-218 de la reimpr.)
Cacho (2009), Manuscritos hispánicos de las ..., pp. ***
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2776  |
| Reproduccions fotogràfiques: | Arxiu de Sciència.cat (reprod. en microfilm i copia digital del microfilm en b/n) |
| Unitats de composició |
| Quantes unitats de composició: | 1 |
| Unitat de composició A |
| Datació i origen |
| Datació: | c. 1470 - estimada |
| Origen: | Mallorca? |
| Copista: | Anònim |
| Notes: | Datació pròxima als mss. París - BnF - Manuscrits: Esp. - 508 (a. 1473) i, molt especialment, Vaticà [Vaticano] - BAV - Manoscritti: Vat. lat. - 4797 (c. 1466 i c. 1476). Altres datacions: s. XV (Batllori 1932). Lloc proposat per Batllori 1932. |
| Qüestions materials |
| Matèria escriptòria |
| Material: | Paper |
| Foliació |
| Núm. total de folis: | 60 (A + 58 + I) ff. |
| Núm. de guardes originals: | 1 + 1 |
| Notes: | Sense foliació antiga. Foliat recentment al marge inferior dret de cada foli, sense incloure els folis de guarda inicial i final (ff. A i I). Els ff. 1rv, 6v, 53v-58v i les guardes inicial i final són en blanc. Els folis en blanc del principi i del final (ff. Ar, 1v, 53v-58r, Ir) i l'interior de la coberta posterior tenen una roda adherida al centre. |
| Dimensions |
| Alçada x base: | 218 x 144 mm |
| Impaginació |
| Disposició del text: | r. tirada |
| Escriptura |
| Escriptura 1 |
| Lloc al ms: | ff. 2r-53r |
| Tipologia: | Gòtica híbrida |
| Localització: | Mallorca? |
| Datació: | c. 1470 |
| Especificacions: | Aparentment, d'un copista professional. |
| Escriptura 2 |
| Lloc al ms: | ff. 3r, 28v, 53r, 58v i numeracions a la taula inicial i al text |
| Tipologia: | Humanística cursiva |
| Localització: | Itàlia |
| Datació: | s. XV ex. - XVI in. |
| Especificacions: | Tres mans que escriuen en italià. Dues d'elles afegiren notes marginals («su questa righa veni chapitoli che non sono rubrighati, cioè tra 57 e 58», f. 3r; i «non sono a rubriga», f. 28v, ambdues comentant les receptes núm. 57b-57d) i una recepta cadascuna d'elles al final del text (f. 53r). Només la primera d'aquestes receptes fou afegida a la taula inicial i numerada per la mateixa mà que les altres, tant al text com a la taula (núm. 176). Aparentment, doncs, el qui la copià fou l'autor d'aquestes numeracions. En el f. 58v una altra mà anotà quatre línies illegibles. |
| Decoració i jerarquització |
| Inicials: | Simples. Al principi de cada recepta, de la mateixa mà i tinta que el text, en algun cas amb decoració antropomorfa (f. 17v, núm. 19; f. 26r, núm. 48). La primera (f. 7r) absent. |
| Rúbriques: | Rúbriques. En vermell. Numerades amb xifres aràbigues, que es repeteixen a la taula inicial, per una mà italiana de finals del s. XV o principis del XVI (veg. Escriptura). |
| Descripció interna |
| 1. Anònim, Compendi de menescalia i medicina (BUBo 1880) – ff. 2r-53r | Taula de capítols: | Taula de capítols (ff. 2r-6r), que comença: «Açò és la taula del present libre per breument trobar la medicina o remey de una cascuna malaltia. Primerament...». |
| Íncipit: | «<1>. <A> cavall qui hage los los [sic] peus fesos, ço és, la ungle. — Fé-ly tallar ab la rasoneta la ungla alt en la corona, per ço que la ungla nova qui li vindrà la vella no li contrast...» (f. 7r). |
| Èxplicit: | «... <175>. Per enaygament de cavall. — Pren una çeba o dos, segons serà lo cavall, e ralla-la e pica-la; e puis destrempa-la ab lo millor vim que trobaràs, e escalfa-u tot, e tèbeu da-la-y a beure; se és de camí pensa de cavalcar e dar-li a menjar, cor és guarit» (f. 53r). |
| Rúbriques: | [Lliçó del text, amb la numeració existent a la taula i al text]: (1) «<A> cavall qui hage los los [sic] peus fesos, ço és, la ungle»; (2) «Ungüent per cavall qui haja les ungles feses»; (3) «Quina guarda deu aver lo cavall jove que sia gentill»; (4) «Con daràs herba a ton cavall»; (5) «Lo cavall suat ne molt <escalfat> no deu menjar»; (6) «A bístia a qui hom vulla fer metre pèls»; (7) «Com no pot orinar»; (8) «De infladura de collons»; (9) «De ronya de coll de cavall»; (10) «De sobreòs»; (11) «De cavall enayguat»; (12) «De ungle qui·s fa en l'ull del cavall»; (13) «A cavall a qui hix lo ses»; (14) «A cavall qui sia magre e no pusqua engressar»; (15) «Paladejar cavall»; (16) «A cavall qui sia affollat e consentit als ronyons»; (17) «A cavall que tengua les çabates per caure»; (18) «A cavall qui à aristel·la»; (19) «A cavall qui ha mal als ronyons»; (20) «A caval qui haja vives»; (21) «A cavall qui aye rampa»; (22) «Cavall qui s'enaigua sovén»; (23) «A cavall qui brugen los budells»; (24) «A fístola»; (25) «A estancar sanch de naffre de cavall»; (26) «A créxer ungles: bon engüent»; (27) «Ungüent a fístoles e cranch o a ronya de persona»; (28) «Gals qui·s fan entorn dels peus»; (29) «A ronya de acreuadors e de junctures»; (30) «A bístia qui haja sobreòs»; (31) «A créxer ungla a bístia»; (32) «A bístia qui haje vorm»; (33) «A mal de fich»; (34) «A mal de barruga»; (35) «A mal de gotornons»; (36) «A mal de membre»; (37) «A màcula d'ulls»; (38) «A rojor d'ulls»; (39) «A tost e breument sanar e curar tota naffra, lo cayll o costera de bístia»; (40) «A bístia a qui vullen fer metre pèl en loch on no n'aja»; (41) «Si vols que cuytura de cames o d'altra loch que fas a la bèstia no li paregua»; (42) «A cuytura grossa qui paregua fer metre pèl»; (43) «A bístia qui hage les ungles forts e que li escarden per fortalesa e tenir netas»; (45) «A tota bístia qui hage flux de sanch, per orinar sanch o per nas o per altre loch»; (46) «Si vols engrexar cavall: cosa provada»; (47) «A cavall qui no pot orinar»; (48) «Los dies en què les sagnies són bonas o àvols a hòmens o a bèstias en lo mes són aquests»; (49) «A ronya mala o porrets»; (50) «A mal d'ulls»; (51) «A obrir busanya»; (52) «A dolor de dents»; (53) «A febra quartana»; (54) «A esclarir los huylls»; (55) «A hom o fembre qui se n'enbriach»; (56) «A mos de can rabiós»; (57a) «Si te hix sanch del nas escriu aquests nons al front de l'hom o de la dona»; (57b) <Conjur per endur-se la bèstia comprada>; (57c) <Per retenir en la memòria tot el que hom senti>; (57d) <Perquè surtin totes les serps de la palla>; (58) «Per garir florenques»; (59) «A febre quartana»; (60) «Per gitar reuma de cap»; (61) «A dolor d'ulls»; (62) «Si vols que totes les mosques de casa muyren»; (63) «Conjuracio ad nubes»; (64) «Cura a persona qui·s pas la mà o lo dit ab coltell o ganivet en loch de nirvi»; (65) «Empastre contra tote male nexançe»; (66) «A dents descalçà»; (67) «A fístola qui menuga»; (68) «Si vols matar corps»; (69) «Si vols matar coloms»; (70) «Si vols guarir cont<ra> embriagament»; (71) «A tota bístia qui hage les ungles feses o fals quarter: cosa provada»; (72) «Ungüent per créxer e per temprar peus de cavall»; (73) «A cavall o bístia qui ha fals quarter»; (74) «A tot colp <o> infladura de cavall qui sia en junctura o en nirvi»; (75) «Si vols que lamp no fira en neguna casa, scriu lo ve<r>s següent e pose'l en la porta de la casa»; (76) «Per restrènyer humors dels creuadors»; (77) «A fer curar costera o escorchadura»; (78) «A fer pendra ongles fesas e carn tallada»; (79) «A fer exir ferra o espina de naffra de bèstia»; (80) «A cavall repropri»; (81) «A fer metre pèl as [sic] bèstia o a hom»; (82) «A mal de vexigues»; (83) «A mal de hulls»; (84) «Per vexiguas de cames de caval»; (85) «A cavall qui·s grat la coha»; (86) «A fer desinflar dors de cavall o altre per colp e per quisvulla»; (87) «A sobrepeu de cavall»; (88) «A cavall qui no pot orinar»; (89) «A corn de dors de cavall»; (90) «A cavall qui·s tall nirvis»; (91) «A cavall qui hix lo desviador de la ancha»; (92) «A cavall qui hix lo costerol»; (93) «A cavall qui trau lo membre e fan-s'i vexigues en lo membre blanques e quant se esclaten aquellas vexiguas hix-ne aigua groga»; (94) «A curar tota naffra de cavall»; (95) «A mal de corones de cavalls»; (96) «A mal de vives»; (97) «A cavall qui ha inflat lo caraill per qualsevol rahó»; (98) «A mal de formiga»; (99) «A lúpia qui·s fa al braó o sobre lo ginoll»; (100a) «A cama trencada»; (100b) «A mal de bocha de cavall»; (101) «A dolor de anqua»; (102) «A cavall qui ha mal de morenes, que lo budell li hix de cul»; (103) «A caponar cavall»; (104) «A nirvi inflat e a tota infladure»; (105) «A dolor qui sia en qualsevol loch»; (106) «A infladura de dors»; (107) «A endureir ongles e corones de cavall qui sia estada ferida»; (108) «A bístia qui ha alguna naffra»; (109) «A humors de cames sobre lo creuador»; (110) «A cascadura de cames o infladura»; (111) «A dors inflat»; (112) «A bístia qui hage vèrmens en naffra»; (113) «A bístia malsana en lo cors»; (114) «A bístia qui no pot orinar»; (115) «A fer metre pèll en cuytura o en altra loch»; (116) «A bístia qui sia morduda en lo coll o en altra loch»; (117) «A mula qui vage en amor»; (118) «A bístia qui no pot retenir la orina»; (119) «A mal de aristel·la»; (120) «A fer estel·la o senyal blanch a bèstia»; (121) «A cavall qui vullas fer estel·la al front»; (122) «A cavall qui no pot engressar»; (123) «A estancar sanch»; (124) «A mal de lop»; (125) «A cavall qui inflen los colons»; (126) «A bístia qui pixa sanch»; (127) «A cavall qui no pot orinar»; (128) «A bístia qui haja ronya»; (129) «A bístia qui à cuchs»; (130) «A cavall qui ha porrets»; (131) «A guarir costera de bístia»; (132) «A conjur de cacaç» [sic]; (133) «Altra conjur»; (134) «A trer ferre o fust de nafre»; (135) «A bístia qui caga clar»; (136) «A bístia qui à lo dors enfistolat»; (137) «A bístia espaventosa»; (138) «A bèstia fort de bocha»; (139) «A fer metre pèl en loch on no n'age»; (140) «A bèstia ferida per dart o per balesta qui lo ferre hi sia romàs dintra»; (141) «A bístia ferida de cotell o de espasa ou de lance»; (142) «A bèstia qui cayguen los budells»; (143) «A bístia qui à vers en lo cor»; (144) «A bístia qui hage cànçer en bocha»; (145) «A bístia qui sia sorda»; (146) «A bístia qui hage esparvany»; (147) «A bístia qui ha fístola entra lo pèl e la ungla»; (148) «A bístia qui aja embadame<n>t»; (149) «A mal d'estrangola»; (150) «A tolre e a·fluxar tota dolor qui sia en junctures»; (151) «A bístia qui sia carregada en les espatles o als pits que ho hage inflats e vols que guaresca menys de metra sedenys»; (152) «A tota bèstia qui haja vexigues en les cames o altra infladura en junctura»; (153) «A tota persona qui aja mal de morenes»; (154) «A mal de lop»; (155) «A trancadure de bèstia per tost sanar e curar»; (156) «Per estanchar sanch de nas de persona scrivits-li al front de la sanch metexa ço que segueix»; (157) «A mal de cranc, fichs o fístola, o mal de lop»; (158) «A mal d'estrangola»; (159) «A mal de anticor»; (160) «A tota bístia qui sia enclavada o age plagua als peus, digua la oració que·s segueix»; (161) «Recepta per vorm»; (162) «A bístia qui haja ronya o porrets»; (163) «A mal de quexal»; (164) «Cura de cucaç volador»; (165) «Breu per a guarir cucaç: cos-li possat al coll en .I. pargamí»; (166) «Cura contra polmó»; (167) «Cura a sobreòs»; (168) «Cura per aristel·la»; (169) «Cura per gavarró»; (170) «Cura per fals quarter»; (171) «Cure de mal de tudell e de la ongle, e dien-li atronament»; (172) «Cura de porrets»; (173) «A ronya de coll o de coha»; (174) «A tota ronya»; (175) «Per enaygament de cavall»; (176) <A cavallo rifredato o vero bolso>; i <177> «Receta provata al odire, coè al sordo». |
| Observacions: | Tant a la taula inicial com al text la numeració salta del núm. 43 al 45, repeteix el núm. 100, i hi manquen els núm 57b-57d (tal com anotà al marge una altra mà, probablement l'autora de les numeracions) i <177>. La núm. 175 duu una rúbrica errònia («A vorm»), sense cancel·lar, abans de la correcta. |
| Edicions: | Batllori (1932), "Un llibre de manescalia en ..." (ed. parcial).
Ed. completa en prep. a cura d'Ilaria Rizzo (tesi di laurea, Università degli Studi di Ferrara, 2014; dir. Monica Longobardi). |
|
|