| Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – autògraf |
| Publicació de la fitxa: 2018-11-14
Darrera modificació: 2023-12-07 |
| Bases de dades: | Arnau |
| Descripció |
| Autor: | Jordi Bossoms |
| Procedència: | bibliografia |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Lletra |
| Per unitat productora: | Reial |
| Matèria |
| Físic – Mestre – Profetisme – Religió |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II |
| Signatura: | autògraf |
| Data i lloc |
| Datació: | estimada |
| Data: | gener 1311 |
| Lloc: | Messina |
| Llengua |
| Català – Llatí |
| Contingut |
| Regest |
| El rei Frederic de Sicília acusa recepció de la lletra de Jaume II, datada el 4 d'octubre de 1310, i confessa que no sap veure les contradiccions del Rahonament.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 289, doc. 225 |
| Persones relacionades |
| 1. Frederic III de Trinàcria (Sicília) (1272 – 1337) - remitent |
| 2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari |
| 3. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - esmentat |
| Text |
| Transcripció: | «Serenissimo et reverendo domino Jacobo, Dei gracia Regi Aragonum, karissimo fratri suo.
Serenissimo et excellenti principi Domino Jacobo, Dei gracia Regi Aragonum, suo karissimo fratri, reverende, tamquam pater, Fredericus eadem gracia Rex, salutem et reverenciam filialem.
Fem vos saber que reebem e entesem vostres letres et los translatz de ço que maestre Arnau avie proposat en Avinyó davant lo Papa e de ço que proposà davant vos en lo setge d'Almeria, los quals translatz ia avíem reebuts e vists e enteses, e no trobam, ni per nostre enteniment ni d'altres que en aquelles proposicions aja res dit a nostra infamia, salva tota via la reverència vostra, car en tot çò que contà e dix de la nostra part és ver que axí com ho recità aixíns ne érem raonats ab ell, e en aquell çel que ell matex en aquelles proposicions concloex de vós e de nós, car per çel de ver crestianisme nós li dixem que segons les obres e·ls portaments que faien generalment tots crestians donaven a entendre que la doctrina del evangeli fos faula, e donaven ocasió als ignorants e idiotes, axí com són comunament los lecs, d'aver sospita que no xia doctrina de Déu mas d'homes enganadors, en lo qual dupte maestre Arnau matex confessa en aquelles proposicions que caec alcun temps per aquella ocasió, e tota persona que aja ver çel de crestianisme, de qualque grau sia, pot açò dir e recitar en tot loc de crestians, per moure los corages de çels qui·u oiran a tornar a la veritat del evangeli, e per dir açò o recitar no caent en infamia cells qui ho dien, ans en veritat són dignes per açò de ser loats e tenguts per vers crestians, car planyen lo decaiment del crestianisme e·l menyspreu del evangeli, en lo qual està tota la veritat del crestianisme, e no tan solament maestre Arnau, lo qual és nostre natural e domèstic, et creem que anc no ac volontat ni enteniment de difamar vos ni nos ni res que nostre sia, mas encara tota persona que aquelles paraules dixés o recontàs en aquell enteniment en lo qual ell los proposà de part vos e nos deuen qui vers crestians som més amar per allò, e pus car tenir axí com home que la veritat de Déu e del nostre crestianisme mes a avant, e raone llà on los maiors no gosen parlar e és nos vijare que, a nostra sensació, no us cal sobr·açò escriure a Papa ni a Cardenals, pus que conexen que ço que ell los proposà no era acusació nostra, ans creem que·ns acusarien e·ls daríem matèria d'escarnir nos o menysprear, però si maestre Arnau, fora dels escrits que havia vists, avia dit al Papa en públic o en privat que nós duptàssem o menyscreeguéssem en ço que pertayn a la fe del crestianisme, nós som aparellats de proposar e de manifestar davant lo Papa que ell no diie veritat, mas no avem entès encara ni per Papa ni per Cardenal ni per nostre procurador que tenim en cort que maestre Arnau dixés de vós ni de nós açò en neguna manera, ans avem entès lo contrari, ço és que totes altres persones d'altre estament acusa o denuncia de fals crestianisme, e nós e vós loe per vers crestians, e nós, no açò mas per l'enformament que·ns done, avem nós pensat que aitant com porem lo retingam ab nós, per ço car no veem que de paraula ni de feit mostre alre sinó la veritat del evangeli, e açò sabem totes maneres de crestians, per la qual cosa conexem que si studiosament lo lunyàvem de nós, a tot lo món dariem ocasió de infamia nostra la maior que ésser pot, ço és que·ns tinguessen per pijors crestians que anc fóssem, car a nostre natural e domèstic, qui és gelós de ver crestianisme, no poríem soferre prop de nós, totes gents conexirien que·l nostre moviment no serie de raó mas de volontat desordenada ves Déu e ves homes.
E per tal que vós siats pus cert del seu çel e de ço que diu e desiga de vós e de nós, trametem vos sots nostre lo translat del enformament que·ns ha donat ara en aquesta venguda, lo qual enformament nós per la gràcia de Déu avem començat a metre en obra e avem esperança en nostre Senyor Jhesu Christ que m'ho farà cumplir. E per ço car divulgar les coses damunt escrites no us par que fos honor vostra ni nostra, per ço nós matex ho avem escrit de nostra mà, e si per aventura hi avia alcuna cosa que no fos ben dita, pregam vos que·ns ho deiats perdonar, car tot ho cuidam dir a vostra honor, la qual tenim per nostra.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 289, doc. 225 |
| Llibres |
| Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris |
| Arnau de Vilanova, Raonament d'Avinyó |
| Bibliografia |
| Edicions: | Menéndez Pelayo (1880-1881), Historia de los heterodoxos ..., III, pàg. 120-122 |
| Citacions: | Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 289, doc. 225
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 151, doc. 203
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 295, doc. 150
Batllori (1994), Arnau de Vilanova i l'arnaldisme, II, pàg. 160-165; 270-271; 273-278 |
|