|
Darrera modificació: 2020-08-04
Bases de dades: Sciència.cat
AA.DD., Lluís Alcanyís, 500 anys (Xàtiva, ¿1440?-València, 1506), textos d'Agustí Ventura i Conejero, Emili Balaguer i Perigüell [i] Francesc Asensi i Botet; transcripció d'Antoni Ferrando i Francès, Manuel Sanchis Guarner [i] Enric Miquel Prats i Benavent, Xàtiva, Ulleye (Una Ullada a la Història), 2006, 114 pp.
- Resum
- Fa 500 anys, en 1506, un xativí, Lluís Alcanyís, moria en la foguera per la irracionalitat d'alguns dels seus contemporanis. Fill de notari, procedent d'una família d'orígens jueus, havia estudiat medicina en la Universitat de Lleida o en la de Montpeller. La seua capacitat professional l'havia conduït a obtenir el grau de doctor en la València de l'època i això li va valdre, entre altres ocupacions, el de ser nomenat el primer Catedràtic de Medicina de la Universitat de València. El nom de Lluís Alcanyís és conegut de forma àmplia des de la posada en funcionament de l'Hospital que porta el seu nom en la ciutat de Xàtiva en 1984. En eixe moment, l'informe del Cronista Oficial de la Ciutat, Agustí Ventura i Conejero, va ser el que va fer que la corporació municipal de l'època optara per esta denominació entre altres possibles d'anomenats metges xativins dels segles XV i XVI com Francisco Franco. Lluís Alcanyís va acabar precoçment la seua vida després d'un juí de la Inquisició de l'època davall l'acusació de ser practicant del judaisme. Un any abans la seua segona esposa, Elionor Esparça, va tindre el mateix fi. Hui, es continua conduint al seu no desitjat final a moltes persones en este món per motius religiosos. Com podem observar, mig mil·lenni desprès, estem en les mateixes irracionalitats. Este llibre espera ser un mitjà per a donar a conéixer a la figura i obra del metge Lluís Alcanyís entre els no experts en estos temes. L'editorial Ulleye, amb la col·laboració dels diferents autors dels capítols que integren el llibre, dels transcriptors dels textes i del Fons Nicolau Primitu de la Biblioteca Valenciana, volen que d'esta manera Lluís Alcanyís siga reconegut més allà del seu propi nom en els fets que va produir en la seua existència com a mestre, metge, poeta i ciudatà.
Sumari:
* Presentació / Dr. Antoni López i Alemany. Metge i professor de la Universitat de València · 3
* La jueria de Xàtiva / Dr. Agustí Ventura i Conejero. Catedràtic de Llatí i Cronista Oficial de Xàtiva · 8
* La medicina valenciana a finals de segle XV i principis del XVI / Dr. Emili Balaguer i Perigüell. Catedràtic de Història de la Medicina, Universitat «Miguel Hernández» d'Elx · 23
* Lluís Alcanys, Poeta, Metge, Mestre i Víctima / Dr. Francesc Asensi i Botet. Membre Numerari de la secció de Ciències Biològiques del Institut d'Estudis Catalans. Cap de secció de Malalties infeccioses de l'Hospital Infantil «La Fe». Professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de València · 33
-- Obres de Lluís Alcanys en facsímil · 55
* Poema «Trobes en lahors de la Verge Maria» 1474 · 57
- Trancripció a cura del Dr. Manuel Sanchis Guarner. Catedràtic de Lingüística Valenciana. Universitat de Valencia
- Trancripció popular a cura d'Enric Miquel Prats i Benavent. Llicenciat en Filologia Catalana.
* Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència, 1490 · 63
- Transcripció a cura del Dr. Antoni Ferrando i Francés. Catedràtic de Filologia Catalana, Universitat de València.
- Transcripció popular a cura d'Enric Miquel Prats i Benavent. Llicenciat en Filologia Catalana
- Matèries
- Història de la medicina
Biografia
Església - Inquisició
- Notes
- Fitxa de l'editor: http://www.xativa-llibres.com/alcanys.htm
Inclou reproducció facsímil i transcripció de: un poema de les Trobes en lahors de la Verge Maria (València, [s.n.], 1474) i el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència (València, Nicolau Spindeler, c. 1490).
- Conté edicions de
-
|