|
Darrera modificació: 2020-10-22
Bases de dades: Sciència.cat
Ferragud, Domingo, Carmel, "Les relacions entre els menescals sarraïns i cristians a la València baixmedieval", dins: Cifuentes i Comamala, Lluís - Salicrú i Lluch, Roser - Viladrich i Grau, M. Mercè (eds.), Els catalans a la Mediterrània medieval: noves fonts, recerques i perspectives, Roma, Viella (IRCVM - Medieval Cultures, 3), 2015, pp. 329-340.
- Resum
- És ben sabut que als diferents regnes de la Corona d'Aragó els practicants de la medicina humana pertanyents a les tres religions que hi convisqueren ―cristiana, jueva i musulmana― mantingueren contactes de molt diversa índole ―professionals, econòmics i personals, fins i tot d'amistat i intimitat―, bastant habituals. Malgrat que el procés de marginació progressiva de jueus i sarraïns es va fer més palpable a mesura que avançà el segle XIV, tenim dades que corroboren que les bones relacions i l'entesa cordial entre aquests practicants de la medicina es mantingueren. Igualment, també es pot documentar una entesa evident entre els practicants de la menescalia, fet que no havia estat destacat fins ara. Si més no, així ens ha quedat documentat per a la ciutat de València, on algunes famílies de sarraïns tingueren una àmplia tradició en la cria, ensinistrament, ferratge, atenció diversa i guariment de les malalties del equins, generació rere generació. Algunes d'aquestes nissagues (els Abenxoha i els Bellvís) progressaren sota el paraigua protector de la casa reial.
- Matèries
- Història de la veterinària
Veterinària - Menescalia
Documentació
Arabisme
- URL
- http://www.sciencia.cat/biblioteca/documents/Ferrag ...
|