|
Darrera modificació: 2022-04-25
Bases de dades: Sciència.cat, Translat
Pérez i Mingorance, Josep-Andreu, El Regiment de prínceps de Gil de Roma traduït per Arnau Estanyol: tradició manuscrita i edició crítica, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.
- Resum
- El Regiment dels prínceps de Gil de Roma no ha estat mai gaire estudiat. Nosaltres afrontem l'edició textual de la traducció catalana del Regiment dels prínceps, del segle XIV, de notable tradició i que gaudí de gran difusió en el nostre entorn. Sobre el traductor del text al català, Arnau Estanyol, creiem que aquesta vegada en clarificarem l'adscripció, tant en el temps com en l'espai, sense deixar-lo en la mera referència al manuscrit de l'Escorial. Estanyol fou un religiós carmelità amb una bona formació, que passà el temps entre l'Estudi General de Girona i el de Lleida. Un home que a més tingué la cultura suficient per abordar un text difícil i aclarir algunes qüestions de vocabulari difícil a l'època en la seva famosa Explanació d'alguns vocables obscurs. Sobre els manuscrits, tres han arribat a l'actualitat; n'hem fet una bona descripció i un treball profund de filiació i datació, quedant clara la importància del text. El text ha estat editat seguint tots el criteris moderns d'edició, puntuació i ortografia, tot respectant les característiques d'un text de la seva època i seguint les normes d'Els Nostres Clàssic i de l'IEC. El Regiment dels prínceps va ser escrit amb la intenció d'educar el fill de Felip III, dit l'Ardit, Felip, futur rei de França, dit el Bell, per tal d'ensenyar-li els principis elementals de l'època: la monàstica, l'economia i la política. Gil de Roma s'acosta a coses que sorprenen, fent discursos sobre el caràcter del príncep aprofundint en la psicologia humana. El Regiment aborda un tema fonamental, que és el poder del rei, que per a Gil de Roma no està deslligat de la seva essència divina. Quin és el poder per sobre del poder? El rei, el papa? Gil de Roma no enfronta aquests dos poders; tots els poders es reconeixen en un sol agent, que és Déu; una idea que, com sabem, també va prendre Francesc Eiximenis. Gil de Roma té una dimensió humana que no és fàcil de trobar en el món medieval, i tampoc en ell mateix, que en altres obres no és gens compassiu ni caritatiu envers el sexe contrari. No el podríem catalogar de «feminista», ni de bon tros –sap molt bé quin és el paper de cadascú en la seva societat–, però sí que té una perspectiva diferent quant a l'educació dels qui són a prop del príncep. De vegades l'autor ens aproxima a les teories sofistes, que tant de ressò tenen en la psicologia del caràcter actual. Parla d'al-Farabi, i ens preguntem si l'erudit no devia conèixer més que no pensem aquesta filosofia, la psicologia del caràcter. Què fascinà Jaume d'Urgell i altres prínceps del seu temps perquè aquesta obra tingués tanta difusió? Probablement, el títol mateix –un regiment de prínceps devia captivar tota la noblesa de l'època.
- Matèries
- Filosofia moral - Política
Traduccions
Català
- Notes
- Dir.: Jesús Alturo i Perucho (UAB).
- URL
- http://hdl.handle.net/10803/285198
- Conté edicions de
-
|