Sciència.cat DB

estiomen
subst. m. s.Publicació de la fitxa: 2015-03-10
Darrera modificació: 2015-03-11
Bases de dades: Sciència.cat

med Corrosió de la carn. Chaulhac fa correspondre el terme amb el de cranquena (gangrena), emprat pels clàssics grecs, i amb les expressions populars foc de sant Antoni i foc de sant Marçal, que efectivament cursen amb gangrena.

“Capítol que parla de la natura d'estiomenus [...] E quant s'endevé que la corrupció d'aquela apostema comença d'anar al membre e s'apostemex lo loch que és entorn lo corromput membre, ve per ventura corrupció; adonques és dit tot accident estiominus disponcicio [sic], que vol dir de la partida | del membre <qu>e ja és podrida”
Ibn Sīnā, Quart del Cànon, Traductor: Anònim, fen III, tr. 1, cap. 15 (f. 144rv; Cerdà 2004: 518)
[Barcelona?, s. XIV primer quart]

“Stiomen vulgarment és dit foch de sent Antoni ho de sent Mersal; stiomen és apelat cranquena envés los grechs”
Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina, Traductor: Anònim, llib. II, doctr. 1, cap. 2, 2a part (BAV Vat. lat. 4804, f. 38ra / ed. revisada Barcelona 1492, sign. c5vb)
[Barcelona?, s. XIV últim quart]

FORMES: estiomenus; estiominus; stiomen

Notes: Segurament a partir de l'ús actual (vegeu, per exemple, el Diccionari enciclopèdic de medicina ), el DCVB el té per adj., amb un únic testimoni, extret també de Chaulhac, Inventari [ed. Barcelona 1492], llib. IV, doctr. 2, cap. 7 ("En estiomen sia posat"), que no sembla correspondre a aquesta categoria gramatical. Faraudo només recull el verb estiomenar ('corroure alguna part carnosa del cos les humors que hi flueixen'), de Roig, Espill, v. 9668 de l'ed. Carré 2014 ("la nafra frescha | si li'n fan bena, | s'estiomena | o s'i fan cuchs"). Ni Lacavalleria 1696 ni Labèrnia 1839-1840 [1864-1865] dónen el lema.

Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Absent

Lluís Cifuentes