Benvinguts a Sciència.cat DB, la base de dades de la ciència i la tècnica en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement.
Què és Sciència.cat DB | Catàleg d'obres | Sigles | Com citar
Obres | Manuscrits | Impresos | Documents | Persones | Bibliografia | Vocabulari |
Sciència.cat DB voc60 (25 / November / 2024)
gotornó med 1. Tumor indolent enquistat que es forma a la part anterior del coll, tant en humans com en animals; sin. modern: goll (DCVB s. v. goll). Es relacionava amb l'aire respirat i per això es considerava fàcilment encomanadís. Lanfranc de Milà (Chirurgia magna, 1296, llib. III, doctr. 2, cap. 16) n'atribueix la causa a l'aigua que es beu i a la vida de muntanya, i posa com a exemple algunes zones dels Alps italians. Jaume d'Agramont (Regiment, 1348) destaca el Pirineu de Foix (Sabartès) com a regió endèmica de la malaltia (Agramont 1998: 55 i 76; Roig 2006: 626-627). Emprat habitualment en pl., gotornons. Lat. bocium. || 2. p. ext. Inflor passatgera de la part anterior del coll (DCVB: Menorca); vegeu esquinància. “Dicta vero [Na] Orpina postea veniens confessa fuit per sacramentum se usa [sic] fuisse conjuratione en gotornons, que esclafava” “A mal de gotornons: prin scaviosa e stopa blanqua...” “A mal de gotornons: pren escabiosa e estopa blancha...” “Per los estrangolons o gotornons que vénen en la gorja dels bous, lo qual los ve del servell refredat” FORMES: gatirnons; gatrinons; goternons; goterons; godarnons (dial. mod.); botornons (dial. mod.) PL.: gotornons Notes: Primeres documentacions publicades: Miquel Agustí, Secrets d'agricultura, 1617, referit només a animals (DCVB); Anònim, Llibre de menescalia, de BUBo 1880, c. 1470, també referit a animals (Coromines, que el data, a partir de Batllori [s. XV], "c. 1400"). Perarnau 1982 ho interpreta erròniament com un nom propi. Bibl.: Torre (1640), Thesaurus verborum ac phrasium ex ... [1670] Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet Lluís Cifuentes |