Ferrer, Vicent (1350 – 1419). Lucerna fulgoris illuminabit te (Lc 11, 36)
| Publicació de la fitxa: 2023-02-01
Darrera modificació: 2023-02-01 |
| Bases de dades: | Altres |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Estat: | parcial |
| Identificació |
| Autor: | Ferrer, Vicent (1350 – 1419) |
| Títol regularitzat: | Lucerna fulgoris illuminabit te (Lc 11, 36) |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - 1413 |
| Notes sobre la datació: | Sermó predicat a València la Quaresma de 1413, dimarts 21 de març, i reportat posteriorment. |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Sermons |
| Matèries: | Religió - Homilètica
Medicina |
| Paraules clau: | ànima
ciència
nafra
penitència
religiositat |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Transmissió |
| Observacions: | València, Arxiu-Biblioteca de la Catedral de València, ms. 275 |
| Bibliografia |
| Edicions: | Josep Sanchis Sivera (1927), Quaresma de Sant Vicent Ferrer ..., pp. 99-100 (XVII: Panegíric de sant Benet) |
| Text digital |
| Fragments: | «Quant sent Benet era fadrí, havia pres de legir; lo pare e mares feren-li apendre sciència; los pare e mare deuen guardar la disposició, si és grosser lo fill vaja a offici, si soptil a sciència. Axí, lo pare e mare de sent Benet li feren mostra sicència; axí, enviaren-lo a Roma, per ço que en aquell temps en Roma era studi general de totes sciències e de totes lengües. Ell, stant en lo studi studiant bé, veya que alguns studiaven en mals libres, axí com de luxúria, e altres de gola, altres en libres de vanitats, anat sonant e metent-hi fembres. Dix sent Benet: “Yo poria caure ací; estar entre mala gent, poch me valdria la sciència que hagués mala consciència”. Què feu? Vet ací la prudència: elegí més ésser sens sciència e ab consciència; sabent que nostre Senyor Déu no dóna paradís per sciència (…) que sciència infla en supèrbia, elegí més que valia ignorància ab bona vida e santedat, que no sciència ab mala consciència. Dexà los libres, e ell se·n va per metre·s en hun desert; per no haver mal exemple.
Davant la porta de la cova havia romagueres e ortigues e spines, e gitàs dessús allò tot nuu, fregant hi bé lo cors, de que hac gran dolor, e pluvia lo cors tot sanch, e la temptació cessà llavors. Dix: “Bones són naffres del cors, que guaresxen nafrres de la ànima”. [havia rebut la temptació en forma de dona] (…)». |
|