Luis García Ballester (1936-2000)

Luis García Ballester nasqué al barri del Cabanyal de la ciutat de València poc abans de l’inici de la Guerra Civil (14 de febrer de 1936). Estudià medicina a la Universitat de València, però, atret pels aspectes històrics de la seva professió, es doctorà amb una tesi d’història de la medicina dirigida per José M.ª López Piñero (Alma y enfermedad en la obra de Galeno, 1968), i ja mai no exercí de metge.

Després d’uns anys de docència a Múrcia, fou professor agregat d’història de la medicina a la Universitat de València (1971) i, el mateix any, a la de Granada, on obtingué la càtedra (1976), que tot seguit (1982) ocupà a Santander. Com a professor d’investigació del CSIC (1987), fundà el departament d’Història de la Ciència de la Institució Milà i Fontanals, a Barcelona. Motivacions personals el conduïren novament a ocupar la càtedra de Santander (1996), on la mort anà a trobar-lo a la seva casa de Puente Arce (10 d’octubre de 2000). Aquest periple vital i professional es complementà amb estades en alguns dels més prestigiosos centres acadèmics d’Europa i d’Amèrica del Nord.

Membre d’una generació excepcional que, a banda i banda de l’Atlàntic, ha estat vital per als estudis d’història de la ciència, Luis García Ballester fou autor d’una extensa i valorada obra de recerca.

De Galè a Arnau de Vilanova

L’obra de Galè, destinada a tenir una tan prolongada i profunda influència en la història de la medicina amb l’anomenat galenisme, protagonitzà molts dels seus primers estudis, entre els quals la mateixa tesi doctoral i la síntesi Galeno en la sociedad y en la ciencia de su tiempo (1972); uns estudis als quals aplicà una perspectiva i una metodologia superadores de l’internalisme, que encara llastava la història intel·lectual, i que presidiren totes les seves recerques. Malgrat emprendre noves línies de recerca que ja no estarien centrades en l’Antiguitat, no abandonà mai els estudis sobre Galè, als quals dedicà un gran nombre d’articles especialitzats, i s'interessà més i més per la difusió posterior del galenisme i, en particular, per la reintroducció de les obres del metge grec a l'Europa medieval (el 'nou Galè', en expressió creada per ell).

Si la fonamental obra de Galè sempre va atraure’l, la d’Arnau de Vilanova, la gran figura mèdica que els Països Catalans —i, més en concret, la seva València natal— donaren a l’Europa llatina medieval, fou motiu d’iniciatives de més abast. Calia corregir l’abandonament que havia patit l’Arnau metge, una peça cabdal del galenisme medieval llatí, enfront d’altres facetes reals o espúries del personatge, i fer-ho de la millor manera, amb edicions rigoroses sistemàtiques de la seva obra mèdica —gran puntal del galenisme a la universitat de l'època— acompanyades d’estudis pensats per analitzar i posar al dia cadascun dels aspectes que els tractats arnaldians exposaven. Més encara: calia fer-ho des del país, però amb perspectiva i ambició internacionals, confiant els estudis i les edicions als professionals més capacitats d’arreu del món.

El resultat fou la posada en marxa, l’any 1975, d’un projecte que fou la nineta dels seus ulls durant tota la vida i que es guanyà un altíssim prestigi, les Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), la codirecció del qual cedí a Juan A. Paniagua i a Michael R. McVaugh, potser els investigadors que més i millor treballaven sobre l’obra mèdica arnaldiana. Amb una direcció itinerant, com ho fou en aquests anys la seva mateixa carrera, entre Granada, Santander i Barcelona, les AVOMO constituirien en gran mesura una obra personal, possible gràcies a l’empenta, la constància i l’obstinació de les quals era capaç; una obra que actualment té continuïtat gràcies al suport dels seus darrers editors i patrocinadors, la Universitat de Barcelona i la Fundació Noguera.

La construcció d'un nou 'sistema mèdic', els jueus i els moriscos

La història intel·lectual havia de trobar-se necessàriament amb la història social, i així enriquir-se l’una a l’altra. Era el signe d’un temps de renovació en els estudis històrics, que ell, tot i no tenir formació inicial d’historiador, assimilà plenament i sempre lluità per traslladar aquesta renovació a una història de la medicina que a l'àmbit ibèric malvivia entre la descontextualització i l’aïllament. Fou així que l’estudi d’Arnau de Vilanova i la transmissió del galenisme portà a l’estudi de l'exercici de la medicina als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant els segles XIII i XIV, el període crucial per a la difusió d’un nou 'sistema mèdic' basat en el galenisme i en la també nova institució universitària, i va saber veure la importància del 'sistema obert' de formació dels metges extrauniversitaris, etiquetes historiogràfiques que ell mateix va crear i difondre.

De la mateixa manera que el plantejament del 'projecte Arnau' havia estat rigorós, aquest també ho havia de ser: calia recórrer a les fonts, a totes les fonts. Això volia dir, ni més ni menys, que el disseny d’un pla de recerca sistemàtica en tots els arxius històrics de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó, que partís de l'exemple fundacional de Lluís Comenge, Josep M. Roca i, molt particularment, per l'impacte que va tenir el salvament del seu arxiu, Josep Rodrigo Pertegàs. Era evident que la metodologia i l'abast que es plantejava, considerats necessaris per tal de garantir aportacions valuoses i realment noves, superava les possibilitats d’una sola persona. Era, de fet, un projecte d'un abast sense paral·lel no ja en la història de la medicina sinó fins i tot en la història general, i al qual decidí aplicar les noves tecnologies de gestió de la informació, llavors incipients. La coincidència d’interessos uní Luis i Michael R. McVaugh en un projecte que esdevingué comú, soldat per una llarga amistat, mentre els nous vents que, en la promoció de la recerca, bufaren a l’estat espanyol durant la dècada de 1980 forniren un cabal de joves investigadors —historiadors, per expressa voluntat seva— que ajudaren a avançar el projecte, alguns dels quals avui són membres de l'equip de SCIÈNCIA.CAT.

Estretament vinculada a aquesta última línia de recerca, la medicina de les minories religioses i culturals actives al context ibèric medieval i modern —mudèjars/moriscos i jueus— fou un altre dels temes que més interessaren García Ballester, ja des dels primers anys, quan li dedicà dos llibres successius amb aportacions que encara són vigents. Posteriorment, insistí en un seguit d’articles importants en la recepció i pervivència del galenisme en aquelles minories, i en la delicada qüestió de les seves relacions amb la medicina escolàstica cristiana.

El català, un "nou instrument de comunicació científica i tècnica"

Arran dels seus estudis d’història de la medicina als diferents territoris que formaren part de l'antiga Corona d’Aragó, molt en particular la seva València natal, Luis García Ballester s’adonà aviat de la importància de l’ús de la llengua vulgar —en aquest cas, el català— com a "instrument de comunicació científica i tècnica", en l’expressió que li agradava emprar. És un aspecte en el qual no deixà d’insistir en llibres i articles des de mitjan dècada dels setanta. En aquest context s’inscriu l’edició d’una de les traduccions catalanes de l’Epistola de avibus nobilibus, text molt destacat de la falconeria en català, que publicà en aquelles mateixes dates (1975); una edició que marca una fita important en els estudis sobre la falconeria catalana medieval o, el que és el mateix, l'extensió del galenisme a la medicina dels animals.

Més valuosa encara fou la seva tasca d’estímul d’altres edicions i estudis del patrimoni científic en vulgar, una tasca no únicament exercida en l’àmbit del català i de la qual cal destacar alguns exponents. En primer lloc, l’edició de la traducció catalana, elaborada pel cirurgià mallorquí Guillem Corretger a l'inici del segle XIV, de la Chirurgia de Teodoric Borgognoni. Aquesta traducció, que constitueix el text mèdic escrit en català més antic que es conserva, tingué una gran importància en el procés de difusió del galenisme entre els metges extrauniversitaris als Països Catalans. Conscient d’aquest fet, insistí sempre, a la seva engrescadora manera, perquè s’acomplís aquell objectiu. Altres textos catalans antics destacats, com la Tròtula catalana de Joan de Fulgines, també van ser objecte d'encàrrecs doctorals i, de la mateixa manera, va impulsar l'estudi o l'edició d'alguns significats tractats de pesta en català.

Eren les beceroles de l'estudi del procés de vernacularització de la ciència i de la tècnica en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, que connectava amb una recerca internacional creixent sobre aquest tema, fins llavors desatès per la història de la ciència, des d'una perspectiva interdisciplinària, i que a l'àmbit català comptava amb les aportacions fundacionals de Lluís Faraudo de Saint-Germain i, com havia estat la norma arreu, les d'alguns pocs filòlegs. L'impuls i el suport entusiasta de Luis García Ballester va ser fonamental per a iniciar la línia de recerca que actualment s'ha concretat a SCIÈNCIA.CAT. Per a ell, l'estudi d'aquest procés necessàriament havia de partir de la catalogació exhaustiva dels materials conservats (tasca que ara es fa en la base de dades Sciència.cat DB) i havia de generar edicions solvents de les obres, però també el seu estudi i el del vocabulari tècnic, que entenia essencial per fer-se càrrec de la 'penetració social' de la ciència.

Al capdavall, tot i que només va poder conèixer l'inici de les Humanitats Digitals, de seguida va ser conscient de les noves i grans potencialitats que oferien, i les va començar a aplicar a la seva recerca, alhora que imaginava nous projectes que gràcies a elles serien possibles, com l'elaboració d'un 'Corpus Medicorum Catalanorum' que classifiqués tots els metges catalans antics i les seves obres.

Les possibilitats de Castella

Però Luis García Ballester no centrà els seus interessos intel·lectuals únicament a l’àmbit catalanoaragonès. El regne medieval de Castella fou un altre poderós pol d’atracció per a ell, convençut com estava dels estrets vincles que unien els diferents regnes ibèrics. La penetració del galenisme en terres castellanes, el feble desenvolupament de la institució universitària, la forta interacció de les anomenades tres cultures, tot en un marc d’una aparent manca dramàtica de fonts històriques i d’acusats buits en la recerca, constituïen reptes difícils de resistir, més encara des de la càtedra d’història de la medicina de Santander (1982-1987 i 1996-2000), en ple territori d'aquell antic regne.

Lliurat a la coordinació d’una magna obra de síntesi sobre la història de la ciència i de la tècnica a l’antiga Corona de Castella, que en realitat va haver de bastir-se sobre un gran nombre de recerques originals en bona mesura impulsades per ell, engrescà també allà l'elaboració d'edicions crítiques d'obres inèdites, com ara la d'un tractat d’aritmètica comercial i d’assaig de moneda del segle XIV.

Les esmentades no foren les úniques contribucions de Luis García Ballester a la història de la ciència a la Castella medieval. Publicat pòstumament, La búsqueda de la salud (2001) constitueix una sàvia síntesi de recerques personals anteriors i d’altres d’originals efectuades en els últims anys arreu del territori castellà. Aquest esplèndid llibre no únicament afronta amb èxit aquells reptes sinó que ofereix un devessall de dades i propostes de gran interès, i no són menors les que fan referència a la contextualització històrica del patrimoni mèdic medieval en castellà, per a la comprensió del qual subratllà el decisiu paper de la minoria jueva.

Per les seves aportacions, iniciatives i estímuls, i per la seva generositat personal i intel·lectual, els investigadors de SCIÈNCIA.CAT se'n reconeixen deutors.

Per saber-ne més

A més de les breus presentacions publicades als tres volums que recullen seleccions dels seus treballs (vegeu Bibliografia de Luis García Ballester), els següents obituaris n'inclouen important informació biogràfica i intel·lectual:

Vegeu també:

Galeria d'imatges

1. València (vers 1946)

2. Bonn (agost de 1956)

3. Aquisgrà (Aachen) (juliol de 1958)

4. El Garbí (València) (tardor de 1964)

5. Facultat de Medicina de Granada (1973)

6. Ingrés a la Real Academia de Medicina de Granada (25/01/1975)

7. Blanes (Girona) (1989)

8. Jerusalem (desembre de 1992)

9. Homenatge a Juan Antonio Paniagua (Pamplona, nov. 1994)

10. Picos de Europa (maig de 1996)

11. San Juan de la Peña (Osca) (estiu de 1998)

12. Facultat de Medicina de Santander (octubre de 1998)

13. Facultat de Medicina de Santander (octubre de 1998)

14. Reunió del comitè editorial de les AVOMO (Barcelona, maig de 2000), amb Juan Antonio Paniagua i Michael R. McVaugh

15. Reunió del comitè editorial de les AVOMO (Barcelona, maig de 2000), amb Juan Antonio Paniagua, Michael R. McVaugh i Jon Arrizabalaga

Procedència de les imatges: fons familiar (Puente Arce, Cantàbria), Fernando Salmón (Univ. de Cantabria, Santander) i Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona)

Bibliografia de Luis García Ballester

Aquesta bibliografia reordena, corregeix i completa les publicades a dos dels volums llistats al primer dels apartsts que segueixen (Variorum Galen i Artifex). Exclou pròlegs, ressenyes i publicacions divulgatives, i tampoc té en compte les tesis doctorals dirigides.

 

Sumari

I. Reculls d’articles
II. Galè i el galenisme
III. Altres estudis sobre la medicina a l'Antiguitat clàssica
IV. Arnau de Vilanova
V. La medicina a la societat cristiana medieval
VI. La medicina en les minories marginades
VII. Història de la ciència a l'època medieval
VIII. La medicina a l'època moderna
IX. La medicina a l'època contemporània
X. Bibliografia i metodologia
XI. Obres de referència
XII. Edicions d’obres
XIII. Traduccions i revisions
XIV. Obituaris d’investigadors destacats

 

I. Reculls d’articles

  1. Medicine in a Multicultural Society: Christian, Jewish and Muslim Practitioners in the Spanish Kingdoms, 1222-1610, ed. J. Arrizabalaga - M. Cabré - F. Salmón, Aldershot, Ashgate Variorum (Variorum Collected Studies Series, CS702), 2001, xii + 374 pp.
  2. Galen and Galenism: Theory and Medical Practice from Antiquity to the European Renaissance, ed. J. Arrizabalaga - M. Cabré - L. Cifuentes - F. Salmón, Aldershot, Ashgate Variorum (Variorum Collected Studies Series, CS710), 2002, 332 pp.
  3. Artifex factivus sanitatis: saberes y ejercicio profesional de la medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media, ed. G. Olagüe de Ros - E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada (Biblioteca de Bolsillo/Collectanea, 2), 2004, 556 pp.

 

II. Galè i el galenisme

  1. "El galenismo de transición en la España del siglo XVII: Luis Rodríguez de Pedrosa", dins Actas del II Congreso Nacional de Historia de la Medicina (Salamanca, 23-25 septiembre 1965), Madrid, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1965, vol. 1, pp. 385-392
  2. "El hipocratismo de Galeno", Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, 8 (1968), 22-28
  3. "Lo médico y lo filosófico-moral en las relaciones entre alma y enfermedad: el pensamiento de Galeno", Asclepio, 20 (1968), 99-134
  4. "La psyque en el somaticismo psíquico de la Antigüedad. La actitud de Galeno: un aspecto de la polémica ciencia-creencia en la medicina helenística", Episteme: rivista critica di storia delle scienze mediche e biologiche, 3 (1969), 195-209
  5. “Alma y enfermedad en la obra de Galeno: introducción, traducción y comentario a ‘Las facultades del alma se derivan de la complexión humoral del cuerpo’, Medicina Española, 61 (1969), 38-45
  6. "Medicina y ética en la obra de Galeno", Medicina Española, 62 (1969), 213-227
  7. "La historia clínica en la patología de Galeno", Medicina Española, 63 (1970), 155-160
  8. "La utilización de Platón y Aristóteles en las obras tardías de Galeno", Episteme: rivista critica di storia delle scienze mediche e biologiche, 5 (1971), 112-120
  9. "Aproximación genética a la obra anatómica de Galeno", Medicina Española, 65 (1971), 191-209
  10. "Galeno (c. 130 - c. 200): acercamiento histórico-social a su biografía científica", Medicina & Historia, 2a época, 12 (abril 1972), 7-26
  11. [amb J. Samsó (2)], "Tradición y novedad en el galenismo árabe de los siglos IX a XI: la doctrina del pulso, el pronóstico y un caso de aplicación de masaje cardíaco", Al-Andalus, 37 (1972), 337-351
  12. Alma y enfermedad en la obra de Galeno: traducción y comentario del escrito ‘Quod animi mores corporis temperamenta sequantur’, València - Granada, Universidad de Granada, 1972, 376 pp.
  13. Galeno en la sociedad y la ciencia de su tiempo (c. 130 - c. 200 d. de C.), Madrid, Guadarrama, 1972, 291 pp.
  14. "Diseases of the soul in Galen: the impossibility of a Galenic psychotherapy", Clio Medica, 9 (1974), 35-43
  15. "The circulation and use of medical manuscripts in Arabic in sixteenth-century Spain", Journal for the History of Arabic Science, 3/2 (1979), 183-199 [reimpr.: Variorum Galen, XI]
  16. "Galen as a medical practitioner: problems in diagnosis", dins V. Nutton (ed.), Galen: Problems and Prospects, Londres, Wellcome Institute for the History of Medicine, 1981, pp. 13-26
  17. "Experiencia y especulación en el diagnóstico galénico", Dynamis, 1 (1981), 189-221
  18. [amb R. Moreno (1)], "El dolor en la teoría y práctica médicas de Galeno", Dynamis, 2 (1982), 3-24
  19. "Enfermo y enfermedad en la obra de Galeno: problemas en torno al diagnóstico médico", Medicina & Historia, 3a època, 10 (1985), 3-26
  20. “Galeno: mito e incitación en la patología médica occidental”, El Médico, 4-5 (1985)
  21. “La enfermedad en Galeno”, dins A. Albarracín (ed.), Historia de la enfermedad, Madrid, Centro de Estudios Wellcome-España, 1987, pp. 132-141
  22. "Soul and body, disease of the soul and disease of the body in Galen's medical thought", dins P. Manuli - M. Vegetti (eds.), Le opere psichologiche di Galeno: atti del Terzo colloquio Galenico Internazionale (Pavia, 10-12 settembre 1986), Nàpols, Bibliopolis, 1988, pp. 117-158 [reimpr.: Variorum Galen, III]
  23. [amb C. Vázquez de Benito (2)], "Los médicos judíos castellanos del siglo XIV y el galenismo árabe: el Kitab al-tibb al-qastali al-maluki (Libro de medicina castellana regia), ca. 1312", Asclepio, 42 (1990), 119-147
  24. [amb J. Martínez Gázquez (1)], "Las Epistulae de flebotomia y los Calendaria en el galenismo práctico de los siglos XIII y XIV en la Corona de Aragón", dins J. A. López Pérez (ed.), Galeno: obra, pensamiento e influencia. Coloquio internacional celebrado en Madrid, 22-25 de marzo de 1988, Madrid, UNED, 1991, pp. 281-290
  25. [amb J. Arrizabalaga (1) i J. L. Gil Aristu (3)], "Del manuscrito al primitivo impreso: la labor editora de Francesc Argilagues (fl. ca. 1470-1508) en el renacimiento médico italiano", Asclepio, 43 (1991), 3-49
  26. "On the origin of the 'six non-natural things' in Galen", dins J. Kollesch - D. Nickel (eds.), Galen und das hellenistische Erbe: Verhandlungen des IV. internationalen Galen-Symposiums veranstaltet vom Institut für Geschichte der Medizin am Bereich Medizin (Charité) der Humboldt-Universität zu Berlin 18.-20. September 1989, Berlín, Springer, 1993, pp. 105-115 [reimpr.: Variorum Galen, IV]
  27. "Tradición e innovación en el helenismo: su uso en la medicina por Galeno", dins Actas de las 1as Jornadas de Didáctica de Lenguas Clásicas (Mollina, Málaga, 1994), Sevilla, Junta de Andalucía: Consejería de Educación y Ciencia, 1994, pp. 3-14
  28. "Elementos para la construcción de las historias clínicas en Galeno", Dynamis, 15 (1995), 47-65
  29. "Artifex factivus sanitatis: health and medical care in medieval Latin Galenism", dins D. Bates (ed.), Knowledge and the Scholarly Medical Traditions, Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 127-150 [reimpr.: Variorum Galen, VI]
  30. "Improving health: a challenge to European medieval Galenism”, dins J. Woodward - R. Jütte (eds.), Coping with Sickness: Perspectives on Health Care, Past and Present, Sheffield, European Association for the History of Medicine and Health, 1996, pp. 53-71 [trad. esp.: Artifex, XI]
  31. "Alma y cuerpo: enfermedad del alma y enfermedad del cuerpo en el pensamiento médico de Galeno", Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 16 (1996), 705-735
  32. "L'insegnamento del galenismo nella Montpellier del tridicesimo secolo: come uno studente medievale di medicina apprendeva la clinica dell'infiammazione (apostema calidum)", dins M. Vegetti - S. Gastaldi (eds.), Studi di storia della medicina antica e medievale in memoria di Paola Manuli, Pavia, La Nuova Italia, 1996, pp. 112-123
  33. "Introducción general" i "Introducción", dins Galeno. Sobre la localización de las enfermedades (De locis affectis), trad. esp. i notes de S. Andrés Aparicio, Madrid, Gredos, 1997, pp. 7-86 i 89-120 [trad. angl. abr.: Variorum Galen, I]
  34. "The ‘new Galen’: a challenge to Latin galenism in thirteenth-century Montpellier", dins K. D. Fischer - D. Nickel - P. Potter (eds.), Text and Tradition: Studies in Ancient Medicine and its Transmission Presented to Jutta Kollesch, Leiden, Brill, 1998, pp. 55-83 [reimpr.: Variorum Galen, V]
  35. "Galenismo y enseñanza médica en la Universidad de Salamanca del siglo XV", Dynamis, 20 [=El aprendizaje de la medicina en el mundo medieval: las fronteras de la enseñanza universitaria, ed. Cornelius O'Boyle, Roger French i Fernando Salmón] (2000), 209-247 [reimpr.: Artifex, VIII] [trad. angl. rev. i abr.: Variorum Galen, X]

 

III. Altres estudis sobre la medicina a l'Antiguitat clàssica

  1. "El saber morfológico en los saberes de Praxágoras de Cos", Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, 7 (1966), 1-10
  2. "La idea de progreso en la Antigüedad clásica: nota a propósito de un reciente libro de Ludwig Edelstein", Asclepio, 20 (1968), 255-258
  3. "Medicina y tradición hipocráticas: nota a propósito de un libro del profesor Laín", Medicamenta, 54 (1970), 379-383
  4. "Los orígenes del saber anatómico occidental: del Corpus Hippocraticum a la anatomía alejandrina", Medicina & Historia, 2a època, 25 (juny 1973), 7-26
  5. "De la anatomía alejandrina al Corpus Galenianum", Medicina & Historia, 2a època, 37 (jul. 1974), 7-26

 

IV. Arnau de Vilanova

  1. "Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) y la reforma de los estudios médicos en Montpellier (1309): el Hipócrates latino y la introducción del nuevo Galeno", Dynamis, 2 (1982), 97-158 [reimpr.: Artifex, VI]
  2. [amb P. Gil Sotres (2)], Teorías sobre la fiebre y averroismo médico en Montpellier: Bernardo de Gordon y Arnau de Vilanova, Santander - Pamplona, Universidad de Cantabria - EUNSA (Cuadernos de historia de la medicina, 2), 1986, 43 pp.
  3. "Las influencias de la medicina islámica en la obra médica de Arnau de Vilanova", Estudi General, 9 [=El debat intercultural als segles XIII i XIV: actes de les I Jornades de Filosofia Catalana (Girona, 25-27 abril 1988), ed. Marcel Salleras] (1989), 79-95
  4. "Hacia el establecimiento de un 'canon' de las obras médicas de Arnau de Vilanova", Arxiu de Textos Catalans Antics, 14 [=Actes de la I Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, 2] (1995), 23-29 [també dins J. Perarnau i Espelt (ed.), Actes de la I Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1995, vol. 2, pp. 23-29]
  5. [amb F. Salmón (2) i E. Sánchez Salor (3)], "Tradición manuscrita y autoría: sobre la posible autenticidad del comentario de Arnau de Vilanova al De morbo et accidenti de Galeno", Arxiu de Textos Catalans Antics, 14 [=Actes de la I Trobada internacional d'estudis sobre Arnau de Vilanova, 2] (1995), 31-74 [també dins J. Perarnau i Espelt (ed.), Actes de la I Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1995, vol. 2, pp. 31-74]
  6. [amb M. R. McVaugh (1)], "Therapeutic method in the later middle ages: Arnau de Vilanova on medical contingency", Caduceus, 11 (1995), 73-86
  7. "El ‘Proyecto Arnau’: origen y gestación", dins J. Arrizabalaga (ed.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (1975-2000): 25 anys d’un projecte internacional, Barcelona, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC, 2001, pp. 13-21

 

V. La medicina a la societat cristiana medieval

  1. "La medicina valenciana del siglo XIV", dins Actas del I Congreso Español de Historia de la Medicina (Madrid - Toledo, 15-17 de abril de 1963), Madrid, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1963, vol. 1, pp. 379-386
  2. "El tratado del ‘mal de la pedra’ de Joan Jacme (s. XIV)", dins Actas del II Congreso Nacional de Historia de la Medicina (Salamanca, 23-25 septiembre 1965), Madrid, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1966, vol. 1, pp. 93-102
  3. "Tres bibliotecas médicas en la Valencia del siglo XV", Asclepio, 18-19 (1966-1967), 383-405
  4. "La cirugía en la Valencia del siglo XV", Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 6 (1967), 155-171
  5. "Aproximación a la medicina bajomedieval en Valencia", Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 8 (1969), 45-79
  6. "Arabismo y escolástica en la medicina bajomedieval", dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina: actas (Valencia, 10-12 de abril de 1969), Madrid, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1971, vol. 2, pp. 15-30
  7. "El privilegio concedido en 1479 a los cirujanos de Valencia para disecar cadáveres", dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina: actas (Valencia, 10-12 de abril de 1969), Madrid, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1971, vol. 2, pp. 73-76
  8. [amb G. García González (2)], "Nota sobre la asistencia a los locos y ‘desfallecidos de seso’ en la Córdoba medieval: el Hospital de Jesucristo (1419)", Asclepio, 30 (1978), 23-31
  9. "Los orígenes de la profesión médica en Cataluña: el ‘collegium’ de médicos de Barcelona (1342)”, dins Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre, València, Universitat de València, 1982, vol. 1, pp. 129-149 [reimpr.: Artifex, V]
  10. [amb A. Domínguez (1)], "El tratado De anathomia (c. 1280) de Juan Gil de Zamora (c. 1241-c. 1320)", Dynamis, 3 (1983), 341-372
  11. "La circulación de las ideas médicas en la Castilla de Alfonso X el Sabio", Revista de Occidente, 43 [=Alfonso X y su época] (1984), 85-107
  12. "El papel de las instituciones de consumo y difusión de ciencia médica en la Castilla del siglo XIII: el Monasterio, la Catedral y la Universidad", Dynamis, 4 (1984), 33-63 [reimpr.: Artifex, VII]
  13. [amb A. Rubio (2)], “L'influence de Montpellier dans le contrôle social de la profession médicale dans le royaume de Valence au XIVe siècle", dins Actes du 110e Congrès national des sociétés savantes (Montpellier, 1985): Section d'histoire des sciences et des techniques, vol. 2 (Histoire de l'École médicale de Montpellier), París, C.T.H.S., 1985, pp. 19-30
  14. "La Facultad de Medicina de Montpellier: tradición y novedad en la patología médica de la Corona de Aragón durante la transición del siglo XIII al XIV", dins El Regne de Mallorca i el Sud Francès, Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1986, pp. 21-40
  15. "Medical science in thirteenth-century Castile: problems and prospects", Bulletin of the History of Medicine, 61 (1987), 183-202 [reimpr.: Variorum Medicine, I]
  16. "La recepción del Colliget de Averroes en Montpellier (c. 1285)", dins Homenaje al Prof. Darío Cabanelas, Granada, Universidad de Granada, 1987, pp. 317-332 [reimpr.: Variorum Galen, VIII]
  17. "Panorama de la medicina en una sociedad medieval mediterránea: la Valencia cristiana bajomedieval", Dynamis, 7-8 (1987 - 1988), 59-115 [reimpr.: Artifex, II]
  18. La medicina a la València medieval: medicina i societat en un país medieval mediterrani, València, Edicions Alfons el Magnànim - Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (Descobrim el País Valencià, 29), 1988, 128 pp.
  19. [amb M. R. McVaugh (2)], "Nota sobre el control de la actividad médica y quirúrgica de los barberos (‘barbers’, ‘barbitonsores’) en los Furs de Valencia de 1329", dins Homenatge al Dr. Sebastià García Martínez, València, Universitat de València - Generalitat Valenciana: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1988, vol. 1, pp. 73-88
  20. "La ciencia en Valencia después de la conquista", dins En torno al 750 aniversario: antecedentes y consecuencias de la conquista de Valencia, València, Generalitat Valenciana: Consell Valencià de Cultura, 1989, vol. 2, pp. 239-254
  21. "La medicina en el reinado de Pedro el Ceremonioso", dins Pere el Cerimoniós i la seva època, Barcelona, CSIC: Institució Milà i Fontanals (Anuario de Estudios Medievales, annex 24), 1989, pp. 133-150
  22. [amb M. R. McVaugh (2) i A. Rubio (3)], Medical Licensing and Learning in Fourteenth-Century Valencia, Filadèlfia, The American Philosophical Society (Transactions of the American Philosophical Society, 79, part 6), 1989, 128 pp. [reimpr.: Variorum Medicine, III]
  23. [amb M. R. McVaugh (1)], "The medical faculty at early fourteenth-century Lérida", History of Universities, 6 (1989), 1-27
  24. [amb J. Arrizabalaga (1) i F. Salmón (3)], "A propósito de las relaciones intelectuales entre la Corona de Aragón e Italia (1470-1520): los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena, Pisa, Ferrara y Padua", Dynamis, 9 (1989), 117-147
  25. [amb L. Cifuentes (1)], "Els professionals sanitaris de la Corona d'Aragó en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355", Arxiu de Textos Catalans Antics, 9 (1990), 183-214
  26. "Medicina i ciència en la València del Renaixement (1250-1520)", dins D. Bramon (ed.), Lluís de Santàngel, un nou home, un nou món, València, Generalitat Valenciana, 1992, pp. 155-172
  27. [amb J. Arrizabalaga (1) i F. Salmón (3)], "La medicina valenciana y sus relaciones con Italia entre 1470 y 1520", dins M. Ardit (ed.), Lluís de Santàngel i el seu temps: congrés internacional (València, 5 al 8 d'octubre, 1987), València, Generalitat Valenciana, 1992, pp. 401-417
  28. "Medicina y filosofía natural en la Europa latina de los siglos XII y XIII: un debate abierto", Arbor, 142 [=Historia de la ciencia: perspectivas historiográficas] (1992), 119-145
  29. "Medical ethics in transition in 13th- 14th centuries Latin medicine: new problems on physician-patient relationship, and the doctor's fee", dins A. Wear - J. Geyer-Kordesch - R. K. French (eds.), Doctors and Ethics: The Earlier Historical Setting of Professional Ethics, Amsterdam - Atlanta, Rodopi (Clio Medica, 24), 1993, pp. 38-70
  30. [amb A. Domínguez (2)], "El mundo médico de la Historia naturalis (ca. 1275-1296) de Juan Gil de Zamora", Dynamis, 14 (1994), 249-267
  31. [amb R. K. French (2), J. Arrizabalaga (3) i A. Cunningham (4)] (eds.), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, Cambridge University Press, 1994, xiii + 402 pp.
  32. "Introduction: practical medicine from Salerno to the Black Death", dins L. García Ballester - R. K. French - J. Arrizabalaga - A. Cunningham (eds.), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, Cambridge University Press, 1994, pp. 1-29
  33. "Medicina universitaria y no universitaria en la Castilla de los siglos XIII y XIV, en el marco de las novedades europeas", dins C. Codoñer - J. A. González Iglesias (eds.), Antonio de Nebrija: Edad Media y Renacimiento, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1994, pp. 335-345
  34. "Universidad y nueva profesión médica en la Europa latina medieval (siglos XIII y XIV)", dins S. Aguadé Nieto (ed.), Universidad, cultura y sociedad en la Edad Media, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, 1994, pp. 105-129
  35. [amb M. R. McVaugh (2) i A. Rubio Vela (3)], "La regulación de las profesiones sanitarias en el siglo XIV: la peculiaridad de Valencia", dins Historia y medicina en España: homenaje al profesor Luis S. Granjel, Valladolid, Junta de Castilla y León: Cultura y Turismo (Estudios de historia de la ciencia y de la técnica, 10), 1994, pp. 35-55
  36. "Medicina i aristotelisme a l'Europa dels segles XII-XIII", dins J. M.ª Camarasa - H. Mielgo - A. Roca (eds.), Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània (Maó, 11-13 setembre 1991), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'IEC - Societat Catalana de Física, filial de l'IEC - Institut Menorquí d'Estudis: Secció de Ciència i Tècnica, 1994, pp. 13-31
  37. [amb L. Cifuentes (1)], "Medicina i professionals sanitaris en l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355", dins M. G. Meloni - O. Schena (eds.), XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona sul tema la Corona d'Aragona in Italia, secc. XIII-XVIII (Sassari - Alghero, 19-24 maggio 1990), Sàsser, Carlo Delfino - Università di Cagliari: Istituto di storia medioevale - Università di Sassari: Dipartamento di Storia - CNR: Istituto sui rapporti italo-iberici, 1995, vol. 2.1, pp. 305-328
  38. "The construction of a new form of learning and practicing medicine in medieval Latin Europe", Science in Context, 8 (1995), 75-102 [reimpr.: Variorum Galen, VII]
  39. [amb S. Kottek (1)] (eds.), Medicine and Medical Ethics in Medieval and Early Modern Spain: An Intercultural Approach, Jerusalem, Magnes Press - The Hebrew University, 1996, 390 pp.
  40. "Ethical problems in the relationship between doctors and patients in fourteenth-century Spain: on Christian and Jewish practitioners", dins S. Kottek - L. García Ballester (eds.), Medicine and Medical Ethics in Medieval and Early Modern Spain: An Intercultural Approach, Jerusalem, Magnes Press - The Hebrew University, 1996, pp. 11-32
  41. [amb J. L. Gil Aristu (2)], “El manuscrito 860 de la Biblioteca Universitaria de Valencia: el poema médico Sobre los baños de Pozzuoli y Baia por Pedro de Éboli (ca. 1160 - ca. 1220) y la Tabula super balneis Puteoli atribuida a Arnau de Vilanova (m. 1311)” i "The manuscript of the University Library of Valencia: the medical poem on baths of Pozzuoli and Baia by Peter of Eboli (ca. 1160 - ca. 1220) and the Tabula super balneis Puteoli attributed to Arnald of Vilanova (d. 1311)", dins L. García Ballester (ed.), Petrus de Ebolo. Nomina et virtutes balneorum Putheoli et Baiarum et Tabula super balneis Puteoli, València, Scriptorium, 1997, vol. 1, pp. 17-42 i 45-72
  42. "Sobre el origen de los tratados de baños (de balneis) como género literario en la medicina medieval: a propósito del poema médico Nomina et virtutes balneorum Puteoli et Baiarum de Pedro de Éboli (ca. 1160 - ca. 1220) y la Tabula super balneis Puteoli, atribuida a Amau de VIlanova (m. 1311), contenidos en el MS 860 de la Biblioteca Universitaria de Valencia", Cronos, 1 (1998), 7-50 [reimpr.: Artifex, IX]
  43. [amb R. K. French (1), J. Arrizabalaga (2) i A. Cunningham (3)] (eds.), Medicine from the Black Death to the French Disease, Aldershot, Ashgate, 1998, 330 pp.
  44. "La renovación intelectual de la medicina en la Europa latina del siglo XII", dins Renovación intelectual del Occidente europeo (siglo XII): XXIV Semana de Estudios Medievales (Estella, 14 a 18 de julio de 1997), Pamplona, Gobierno de Navarra: Departamento de Educación y Cultura, 1998, pp. 383-409
  45. "La profesión médica en una sociedad medieval", dins J. M.ª López Piñero (ed.), Estudios sobre la profesión médica en la sociedad valenciana (1329-1898): orígenes históricos del Colegio oficial de médicos de Valencia, València, Ajuntament de València, 1998, pp. 19-56
  46. [amb J. Arrizabalaga (2)], "El Regiment de Jacme d’Agramont y el Estudio de Medicina de Lleida" i “Glosssari”, dins J. Arrizabalaga - L. García Ballester - J. Veny, Jacme d’Agramont. Regiment de preservació de pestilència (Lleida, 1348), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998, pp. 13-31 i 69-83
  47. [amb J. Arrizabalaga (2)], "El médico en la Edad Media", dins F. Bujosa Homar (coord.), El Médico de familia en la Historia, Madrid, Doyma, 1999, pp. 35-47
  48. La profesión médica en un tiempo de cambio: la Europa bajomedieval. Lección conmemorativa del 25 aniversario de la Cátedra de Historia de la Medicina, Universidad de Granada (1971-1996), Santander, Universidad de Cantabria (Academicae Celebrationes, 1), 1999, 28 pp. [reimpr.: Artifex, I]
  49. La búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Península, 2001, 718 pp.
  50. [amb M. R. McVaugh (1) i J. Martínez Gázquez (2)], “Guillem de Béziers and his Informatio scolaribus suis”, History of Universities, 18/2 (2003), 1-33
  51. "Medical science and medical teaching at the University of Salamanca in the 15th century", dins M. Feingold - V. Navarro Brotons (eds.), Universities and Science in the Early Modern Period, Dordrecht, Springer, 2006, pp. 37-64

 

VI. La medicina en les minories marginades

  1. "La desintegración de la medicina de la minoría judía en la Valencia bajomedieval", dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina: Actas (Valencia, 10-12 de abril de 1969), Madrid, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1971, vol. 2, pp. 31-35
  2. "El proceso de ‘proletarización’ de la medicina árabe en la Valencia bajomedieval", dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina: actas (Valencia, 10-12 de abril de 1969), Madrid, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1971, vol. 2, pp. 37-41
  3. "The minority of the morisco physicians in the Spain of the sixteenth century and their conflicts in a dominant Christian society", Sudhoffs Archiv, 60 (1975), 209-234
  4. El ejercicio médico morisco y la sociedad cristiana. Discurso leído el día 25 de enero de 1975 en el acto de recepción pública por el Prof. Dr. Luis García Ballester y contestación por el Prof. Dr. Pedro Laín Entralgo, Granada, Real Academia de Medicina de Granada, 1975, 51 pp. + 1 f. de làm. pleg. [reimpr.: Artifex, III]
  5. Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI. I. La minoría musulmana y morisca, Madrid, Akal, 1976, 217 pp.
  6. Medicina, ciencia y minorías marginadas: los moriscos, Granada, Universidad de Granada, 1977, 163 pp.
  7. [amb F. Girón (2)], “La edición y traducción castellana del Taysir de Avenzoar y el papel de las comunidades judías en su transmisión: nota previa”, dins Actas del V Congreso Internacional de Filosofía Medieval, Madrid, Editora Nacional, 1979, vol. 2, pp. 757-766
  8. Los moriscos y la medicina, Barcelona, Labor, 1984, 256 pp.
  9. [amb L. Ferre (2) i E. Feliu (3)], "Jewish appreciation of fourteenth-century scholastic medicine", Osiris, 6 [=Renaissance medical learning: evolution of a tradition, ed. M. R. McVaugh i N. G. Siraisi] (1990), 85-117 [reimpr.: Variorum Medicine, IV]
  10. "Dietetic and pharmacological therapy: a dilemma among fourteenth-century Jewish practitioners in the Montpellier area", dins W. F. Bynum – V. Nutton (eds.), Essays in the History of Therapeutics, Amsterdam - Atlanta, Rodopi (Clio Medica, 22), 1991, pp. 23-37 [reimpr.: Variorum Medicine, VI]
  11. "Los orígenes del renacimiento médico europeo: cultura médica escolástica y minoría judía", Manuscrits, 10 [=El mundo judío en la Edad Moderna, siglos XVI y XVII] (1992), 119-155
  12. "Changes in the regimina sanitatis: the role of the Jewish physicians", dins S. D. Campbell - B. S. Hall - D. Klausner (eds.), Health, Disease and Healing in Medieval Culture, Nova York - Basignstoke, St. Martin's Press - Macmillan, 1992, pp. 119-131 [reimpr.: Variorum Medicine, V]
  13. [amb E. Feliu (2)], "Las relaciones intelectuales entre los médicos judíos y cristianos: la traducción hebrea de las Medicationis parabole de Arnau de Vilanova, por Abraham Abigdor (ca. 1384)", Asclepio, 45 (1993), 55-88
  14. "La minoría judía ante la filosofía natural y la medicina escolásticas: problemas sobre la comunicación científica en la Europa meridional de los siglos XIII al XV", dins E. Lorenzo Sanz (coord.), Proyección histórica de España en sus tres culturas: Castilla y León, América y el Mediterráneo, Valladolid, Junta de Castilla y León: Consejería de Cultura y Turismo, 1993, vol. 1, pp. 101-128 [reimpr.: Artifex, IV]
  15. "The Inquisition and minority medical practitioners in Counter-Reformation Spain: judaizing and morisco practitioners, 1560-1610", dins O. P. Grell - A. Cunningham (eds.), Medicine and the Reformation, Londres - Nova York, Routledge, 1993, pp. 156-191 [reimpr.: Variorum Medicine, IX]
  16. "A marginal learned medical world: Jewish, Muslim, and Christian medical practitioners, and the use of Arabic medical sources in late medieval Spain", dins L. García Ballester - R. K. French - J. Arrizabalaga - A. Cunningham (eds.), Practical medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, Cambridge University Press, 1994, pp. 353-394 [reimpr.: Variorum Medicine, VII]
  17. "Minorías marginadas y medicina en la historia de España (Lección inaugural del I Màster d’Antropologia de la Medicina)", dins Discursos i lliçons: curs acadèmic 1994-95, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 1995, pp. 57-77
  18. "Minorities and medicine in sixteenth-century Spain: Judaizers, Moriscos and the Inquisition", dins S. Kottek - L. García Ballester (eds.), Medicine and Medical Ethics in Medieval and Early Modern Spain: An Intercultural Approach, Jerusalem, Magnes Press, 1996, pp. 119-135
  19. “El sanador morisco entre el empirismo y la ciencia médica escolástica”, dins C. Álvarez de Morales - E. Molina (eds.), La medicina en al-Andalus, Sevilla - Granada, Junta de Andalucía: Consejería de Cultura - Fundación El legado andalusí, 1999, pp. 277-303

     

    VII. Història de la ciència a l'època medieval

    1. “Ciencia e Iglesia en la sociedad valenciana bajomedieval”, dins Historia social de la Iglesia en Valencia. Parte I. Conferencias pronunciadas en el Colegio Mayor del Centro Escolar y Mercantil, de Valencia, durante el curso 1969-70, València, Colegio Mayor del Centro Escolar y Mercantil, 1970, pp. 1 -32
    2. "El códice C-67 de la Biblioteca Universitaria de Granada y la problemática sociocientífica del De natura rerum de Tomás de Cantimpré (c. 1201 - c. 1276)", Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 12 (1973), 45-63
    3. [amb A. Domínguez (2)], "Gil de Zamora y su Historia naturalis: algunos aspectos del enciclopedismo en el siglo XIII", Estudios Humanísticos: Filología, 16 (1994), 115-134
    4. "Naturaleza y ciencia en la Castilla del siglo XIII. Los orígenes de una tradición: los Studia fransciscano y dominico de Santiago de Compostela (1222-1230)", dins VI Semana de Estudios Medievales (Nájera, del 31 de julio al 4 de agosto de 1995), Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos, 1996, pp. 145-169
    5. "Naturaleza y ciencia en la Castilla del siglo XIII. Los orígenes de una tradición: los Studia franciscano y dominico de Santiago de Compostela (1222-1230)", Arbor, 153 [=En torno a la ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y XVII, ed. J. M.ª López Piñero] (1996), 69-125 [trad. angl. abr.: Variorum Medicine, II]
    6. "El Camino de Santiago y el descubrimiento racional de la naturaleza en los siglos XII y XIII", El Basilisco, 2a època, 22 (1996), 33-42
    7. [amb L. Cifuentes (1) i C. Ferragud (2)], "Els menescals i l'art de la menescalia a la Corona d'Aragó durant la Baixa Edat Mitjana", dins Història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans. IV Col·loqui d'història agrària (maig del 1997): actes, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999, pp. 75-98

     

    VIII. La medicina a l'època moderna

    1. [amb J. M.ª López Piñero (1)], "Francisco Vallés y los comienzos de la anatomía patológica moderna", Archivo Iberoamericano de Historia de la Medicina y Antropología Médica, 14 (1962), 129-131
    2. [amb J. M.ª López Piñero (1)], La obra de Andrés Alcázar sobre la trepanación, València, Cátedra e Instituto de Historia de la Medicina (Cuadernos valencianos de historia de la medicina y de la ciencia, serie B: Textos clásicos, 2), 1964, 79 pp.
    3. "El concepto de constitución en el Barroco", Asclepio, 15 (1965), 97-123
    4. [amb J. M.ª López Piñero (1)], "Luis Mercado y la traumatología renacentista: las Instituciones para el aprovechamiento y examen de los algebristas (1599)", Revista Española de Patología Osteoarticular, 1 (1966), 281-288
    5. [amb J. M.ª López Piñero (1)], "Las Nuevas indagaciones acerca de las fracturas de la rótula de Leonardo Galli (1795) y los comienzos de la traumatología experimental”, Revista Española de Cirugía Ostearticular, 2 (1967), 437-452
    6. [amb J. M.ª López Piñero (1)], "La cirugía craneal en la obra de Francisco Arceo (1493-1580)", Asclepio, 20 (1968), 165-169
    7. [amb J. M.ª López Piñero (1)], “Grandes médicos valencianos: Pedro Jimeno”, Médicos, 1 (1969), 24-25
    8. [amb J. M.ª López Piñero (1)], "La cirugía craneal en la España del siglo XVII", Revista Española de Patología Osteoarticular, 5 (1970), 49-64
    9. [amb J. Mayer Benítez (2)], "Aproximación a la historia social de la peste de 1648 en Orihuela", Medicina Española, 65 (1971), 317-331
    10. "Las obras médicas de Luis Collado (†1589): nota a propósito de un manuscrito del British Museum (Sloane, 2489)", Asclepio, 23 (1971), 263-270
    11. [amb F. Girón (2)], "Una posibilidad frustrada en la España del siglo XVI: el arabismo como via de acceso a las fuentes médicas griegas", Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 13 (1974), 219-232
    12. "Una possibilitat frustrada a l'Espanya del segle XVI: l'arabisme com a via d'accés a les fonts mèdiques gregues", dins Homenaje al Dr. D. J. Reglà Campistol, València, Universitat de València, 1975, pp. 321-331 [trad. esp.: Artifex, X]
    13. [amb R. Gago Jover (2)], "La presencia de las disciplinas científicas en la Universidad de Granada, siglos XVI al XX (1950)", dins Facultat de Ciencias (1951-1976): Libro Homenaje al Prof. Dr. Fermín Capitán, Granada, Universidad de Granada, 1976, pp. 19-28
    14. [amb J. Mayer Benítez (2)], "La crisis demográfica y de subsistencias y las medidas sanitarias de carácter colectivo en la peste de Orihuela de 1648", dins Primer Congreso de Historia del País Valenciano, celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971, València, Universitat de València, 1976, vol. 3, pp. 401-410
    15. [amb R. Gago Jover (1), G. Olagüe (2) i J. L. Carrillo (3)], "El plan de estudios del rector Blasco (1786) y la renovación de las disciplinas científicas en la Universidad de Valencia: la química y la enseñanza clínica", Estudis, 6 (1977), 157-169
    16. [amb J. Mayer Benítez (2)], "La peste de Orihuela de 1648: nota previa", dins Primer Congreso de Historia del País Valenciano, celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971, València, Universitat de València, 1976, vol. 3, pp. 391-399
    17. "Academicism versus empiricism in practical medicine in sixteenth-century Spain with regard to morisco practitioners", dins A. Wear - R. K. French - I. A. Lonie (eds.), The Medical Renaissance of the Sixteenth Century, Cambridge, Cambridge University Press, 1985, pp. 246-270 i (notes) 338-342 [reimpr.: Variorum Medicine, VIII]
    18. "Lo clásico en la medicina española moderna y contemporánea", dins Lo clásico como pretexto, Madrid, Universidad Complutense, 1987, pp. 191-209
    19. "La nueva industria del libro médico y el renacer del humanismo médico latino", dins M. Fernández Álvarez et al., La cultura del Renaixement: homenatge al pare Miquel Batllori, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1993, pp. 111-128

     

    IX. La medicina a l'època contemporània

    1. “El testimonio de la sociedad española en el siglo XIX acerca del médico y su actividad”, dins J. M.ª López Piñero - L. García Ballester - P. Faus, Medicina y sociedad en la España del siglo XIX, Madrid, Sociedad de Estudios y Publicaciones, 1964, pp. 209-284
    2. “El médico en la sociedad del siglo XIX español”, Batas Blancas, 2 (1964), 3-5
    3. [amb J. M.ª López Piñero (1)], "Theodor Kocher y sus métodos de reducción de la luxación escápulo-humeral", Revista Española de Patología Osteoarticular, 1 (1966), 91-101
    4. [amb E. Balaguer (2)], "Protestas por la supresión de la cátedra de Anatomía de Valencia (1837) ", dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina: actas (Valencia, 10-12 de abril de 1969), València, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1969, vol. 2, pp. 385-395
    5. [amb J. M.ª López Piñero (1) i M.ª L. Terrada (3)], "El número y la distribución de los médicos en la España del siglo XIX", Medicina Españolola, 62 (1969), 239-248
    6. [amb J. L. Carrillo (1)], "El comportamiento de los grupos y clases sociales de Málaga en las epidemias de fiebre amarilla", Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 11 (1972), 77-116
    7. [amb J. L. Carrillo (2)], “Un ejemplo de represión de la ciencia en la España absolutista: la suspensión del capítulo 15 de la Breve descripción de la fiebre amarilla (1806), de J. M. Aréjula”, Revista de Occidente, 134 (1974), 205-211
    8. [amb J. L. Carrillo (2)], "The repression of medical science in absolutist Spain: the case of Juan Manuel de Aréjula (1755-1830)", Clio Medica, 9 (1974), 201-204
    9. [amb J. L. Carrillo (1) i R. Gago Jover (2)], "Juan Manuel de Aréjula (1755-1830) y la introducción en España de la nueva nomenclatura química", Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 13 (1974), 273-296
    10. [amb J. L. Carrillo (1)], “Repercusiones sociales de la epidemia de fiebre amarilla en Málaga (1803-1804): posturas tradicionales e ilustradas en el estamento eclesiástico”, Asclepio, 29 (1977), 73-99
    11. [amb J. L. Carrillo (1)], Enfermedad y sociedad en la Málaga de los siglos XVIII y XIX. I. La fiebre amarilla (1741-1821), Màlaga, Universidad de Málaga, 1980, 199 pp.
    12. "Factores sociomédicos en el proceso de constitución de las especialidades médicas: la otología", dins A. Albarracín - J. M.ª López Piñero - L. S. Granjel (eds.), Medicina e Historia, Madrid, Universidad Complutense, 1980, pp. 321-338
    13. [amb F. Salmón (1) i J. Arrizabalaga (2)], “La introducción del hospital contemporáneo en España: la quiebra del modelo originario de organización de la Casa de la Salud Valdecilla de Santander”, Dynamis, 7-8 (1987-1988), 249-274
    14. [amb F. Salmón (1)], “En el centenario del nacimiento del Dr. Gregorio Marañón Posadillo (1887-1960): dos escritos en torno a los orígenes de la Casa de Salud Valdecilla”, Dynamis, 7-8 (1987-1988), 413-419
    15. [amb F. Salmón (1) i J. Arrizabalaga (2)], "La Casa de Salud Valdecilla de Santander: ¿una empresa imposible?", dins Actas del VIII Congreso Nacional de Historia de la Medicina (Murcia-Cartagena, 18-21 diciembre 1986): libro de actas, Múrcia, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1988, vol. 1, pp. 353-369
    16. [amb F. Salmón (1) i J. Arrizabalaga (2)], "La introducción de un programa de formación de médicos especialistas en la España de la década 1920-1930: los orígenes del Instituto Médico de Postgraduados", dins Actas del VIII Congreso Nacional de Historia de la Medicina (Murcia-Cartagena, 18-21 diciembre 1986): libro de actas, Múrcia, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1988, vol. 1, pp. 390-408
    17. [amb F. Salmón (1) i J. Arrizabalaga (2)], "La asistencia al enfermo mental en la Casa de Salud Valdecilla de Santander", dins Actas del VIII Congreso Nacional de Historia de la Medicina (Murcia-Cartagena, 18-21 diciembre 1986): libro de actas, Múrcia, Sociedad Española de Historia de la Medicina, 1988, vol. 1, pp. 370-389
    18. [amb F. Salmón (1) i J. Arrizabalaga (3)], La Casa de Salud Valdecilla: origen y antecedentes. La introducción del hospital contemporáneo en España. Santander, Universidad de Cantabria, 1990, 285 pp. (reimpr.: 1991)
    19. [amb F. Salmón (1) i J. Arrizabalaga (3)], "Hospitales relevantes en España: la Casa de Salud Valdecilla, de Santander", dins A. González de Pablo - J. Martínez Pérez (dirs.), Historia de los Hospitales, Madrid, El Médico, 1994, pp. 649-658

     

    X. Bibliografia i metodologia

    1. [amb J. M.ª López Piñero (1), M. Peset Reig (2) et al., Bibliografía histórica sobre la ciencia y la técnica en España, València - Granada, Universidad de Valencia: Cátedra de Historia de la Medicina (Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, Serie C: Repertorios bio-bibliográficos, 7 i 13), 1968-1973, 2 vols., 480 pp.
    2. [amb J. M.ª López Piñero (1), M.ª L. Terrada (3), E. Balaguer (4) et al., “Bibliografía histórica de la medicina valenciana”, dins Primer Congreso de Historia del País Valenciano, celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971, València, Universitat de València, 1973, vol. 1, pp. 509-578
    3. "Los manuscritos científicos de la Biblioteca Universitaria de Granada: nota previa", Boletín de la Universidad de Granada, 104 (1972), 22-30
    4. [amb J. Martínez (2), F. Girón (3) i J. L. Carrillo (4)], Catálogo de la exposición de obras médicas y científicas en Granada (siglos XII al XVIII). IV Congreso Español de Historia de la Medicina (Granada, 23 a 25 de abril, 1973), Granada, Universidad de Granada, 1973, 112 pp. + 22 làm.
    5. [amb J. M.ª López Piñero (1), M.ª L. Terrada (3), E. Balaguer (4) et al., Bibliografía histórica de la medicina valenciana, València - Granada, Universidad de Valencia: Cátedra de Historia de la Medicina (Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, Serie C: Repertorios bio-bibliográficos, 15), 1975, 75 pp.
    6. [amb J. Aréchaga (1) i G. Olagüe (2)], La introducción de la teoría celular en España: edición facsímil del Tratado de ovología (Granada, 1853) de Mariano López Mateos, Granada, Universidad de Granada, 1976, 201 pp.
    7. "La contribución española a la historia de la medicina antigua", Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 15 (1976), 55-86
    8. "Studies on Hippocrates and Galen in modern Spain", Transactions and Studies of the College of Physicians of Philadelphia, 5th series, 1 (1979), 215-229
    9. "Evolución y problemática de las investigaciones sobre historia de la medicina bajomedieval en España", Asclepio, 30-31 [=V Congreso Nacional de Historia de la Medicina: homenaje al profesor Pedro Lain Entralgo (Madrid, 29-30 septiembre - 1 octubre 1977)] (1978-1979), 121-156
    10. "Studien über die Schriften des Hippocrates im modernen und zeitgenössischen Spanien", dins M. D. Grmek (ed.), Hippocratica: actes du Colloque hippocratique de Paris, 4-9 septembre 1978, París, CNRS, 1980, pp. 149-166
    11. [amb E. Sánchez Salor (2), M. R. McVaugh (3) i A. Trias (4)], "Las ediciones renacentistas de Arnau de Vilanova: su valor para la edición crítica de sus obras médicas", Asclepio, 36 (1985), 51-83
    12. "De la biblioteca médica a la biblioteca de las ciencias de la salud: análisis histórico", dins Primeras Jornadas de Información y Documentación Biomédica (Santander, junio de 1986), Santander, s. n., 1986, pp. 8-35
    13. "La historia de la medicina, disciplina médica para la formación del médico: reflexiones sobre la actualidad de un programa lanzado por Pedro Laín en 1950", Cuadernos Hispanoamericanos, 446-447 [=Homenaje a Pedro Laín Entralgo] (1987), 343-355
    14. [amb J. Echeverría (1) i J. L. Peset Reig (3)], “Historia de la ciencia”, dins Tendencias en la Historia: Encuentro en la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (Pazo de Mariñán, Betanzos, La Coruña, julio 1988), Madrid, CSIC, 1988, pp. 85-94
    15. "Archivos medievales", Dynamis, 9 [=La defensa del patrimonio histórico-médico español: actas del III Simposio de la Sociedad Española de Historia de la Medicina (Granada, 21-22 de diciembre de 1998)] (1989), 45-54
    16. "Nota sobre el mundo de las abreviaturas médico-latinas medievales", dins J. Mateu Ibars (ed.), Las abreviaturas en la enseñanza medieval y la transmisión del saber, Barcelona, Universitat de Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1990, pp. 157-164
    17. "La aportación de Laín al conocimiento de la obra de Galeno", Arbor, 143 [=Filosofía ciencia en la obra de Pedro Laín Entralgo] (1992), 183-200
    18. José M.ª López Piñero (1933-), historiador de la medicina y de la ciencia: ‘laudatio’ con motivo de su 65 cumpleaños y jubilación académica, Santander, Universidad de Cantabria (Academicae Celebrationes, 2), 1999, 29 pp.
    19. “Un Hipócrates olvidado: las traducciones castellanas de Donaciano Martínez Vélez (fl. 1900)”, Cronos, 3 (2000), 13-46
    20. "Mi colega y amigo Juan Antonio Paniagua, historiador de la medicina", Dynamis, 30 (2010), 309-314 [text d’un homenatge de 1994]

     

    XI. Obres de referència

    1. [amb J. M.ª López Piñero (1)], Antología de la escuela anatómica valenciana del siglo XVI, València, Universitat de València, 1962, 71 pp.
    2. “Teófilo Hernando", "Ibn al-Baitar", "Pedro Jimeno", "Rafael Lorente de No", "Juan Madinaveitia", "Gregorio Marañón", "Pedro Mata", "Nicolás Monardes", "Francisco Novoa Santos", "Severo Ochoa" [articles], dins Enciclopedia de la Cultura Española, Madrid, Editora Nacional, vol. 3 (1963), pp. 536-537, 633 i 773; I vol. 4 (1964), pp. 127-128, 146, 197-198, 243, 365-366, 532 i 565
    3. [amb J. L. Pinillos (1) i J. M.ª López Piñero (2)], Constitución y personalidad: historia y teoría de un problema, Madrid, CSIC, 1966, 399 pp.
    4. [amb J. M.ª López Piñero (1)], Sobre la medicina y los médicos: diez clásicos españoles, València, Facultad de Medicina, 1967, 13 pp.
    5. "II. La obra de Albucasis, culminación de la cirugía medieval", "III. El Renacimiento, Siglo de Oro de la cirugía española" i "IV. El siglo XVII, época de decadencia de la cirugía española", J. M.ª López Piñero (ed.), La trepanación en España: clásicos neuroquirúrgicos españoles, Madrid, ETESA, 1967, pp. 49-73, 75-152 i 153-191
    6. [amb J. M.ª López Piñero (1)], Introducción a la medicina, Barcelona, Ariel, 1971, 162 pp. (4a reimpr.: Orbis, 1987)
    7. "Galeno", dins P. Laín Entralgo (dir.), Historia Universal de la Medicina, Barcelona, Salvat, 1972, vol. 2, pp. 209-268
    8. [amb P. Laín Entralgo (1)], "La medicina bizantina", dins P. Laín Entralgo (dir.), Historia Universal de la Medicina, Barcelona, Salvat, 1972, vol. 3, pp. 9-40
    9. "Astrologische Medizin", dins Lexikon des Mittelalters, Munic, Artemis, 1977, col. 1145
    10. [amb G. Olagüe (2) i M. Ciges (3)] (eds.), Classics in Modern Otology, Granada, Universidad de Granada, 1978, 354 pp. + 6 ff. de làm.
    11. "Galen as a clinician: his methods in diagnosis", dins H. Temporirini - W. Haase (eds.), Aufstieg und Niedergang der römischen Welt (Geschichte u. Kultur R. im Spiegel der neuren Forschung), part II, vol. 37/2 (Philosophie, Wissenschaften, Technik. Wissenschaften [Medizin und Biologie (Forts.)], ed. Wolfgang Haase), Berlín - Nova York, Walter de Gruyter, 1994, pp. 1636-1671 [reimpr.: Variorum Galen, II]
    12. "La medicina", dins J. M.ª Jover Zamora (dir.), Historia de España Menéndez Pidal, vol. 16 (La época del gótico, c. 1220 - c. 1480, coord. J. A. García de Cortazar), Madrid, Espasa-Calpe, 1994, pp. 595-656
    13. [amb J. M.ª López Piñero (2) i J. L. Peset Reig (3)] (coords.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, 4 vols., Valladolid, Junta de Castilla y León, 2002
    14. "Introducción general. Ciencia y técnica en la Corona de Castilla bajomedieval: problemas y perspectivas", dins L. García Ballester - J. M.ª López Piñero - J. L. Peset Reig (coords.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Valladolid, Junta de Castilla y León, vol. 1, pp. 13-55
    15. "La actividad intelectual médica de las minorías judía y mudéjar", dins L. García Ballester - J. M.ª López Piñero - J. L. Peset Reig (coords.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Valladolid, Junta de Castilla y León, vol. 1, pp. 789-825
    16. "Nuevos valores y nuevas estrategias en medicina", dins L. García Ballester - J. M.ª López Piñero - J. L. Peset Reig (coords.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Valladolid, Junta de Castilla y León, vol. 1, pp. 647-708
    17. "La producción y circulación de obras médicas", dins L. García Ballester - J. M.ª López Piñero - J. L. Peset Reig (coords.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Valladolid, Junta de Castilla y León, vol. 709-788
    18. [amb M. Amasuno (1)], "El control social de la práctica médica", dins L. García Ballester - J. M.ª López Piñero, J. L. Peset Reig (coords.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Valladolid, Junta de Castilla y León, vol. 1, pp. 827-849
    19. "La ‘çiençia y el ofiçio de la boticaría’", dins L. García Ballester - J. M.ª López Piñero - J. L. Peset Reig (coords.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Valladolid, Junta de Castilla y León, vol. 1, pp. 865-911

     

    XII. Edicions d’obres

    1. L. García Ballester (dir.), Codex Granatensis: De natura rerum (lib. IV-XII), por Tomás de Cantimpré; Tacuinum sanitatis. Códice C-67 de la Biblioteca Universitaria de Granada, Granada, Universidad de Granada, 1974, 2 vols., 330 pp. + 116 ff. (facs.)
    2. "The Epistola Aquilae, Symachi et Theodotionis ad Ptolomeum regem Aegypti de avibus nobilibus and its XIVth century Catalan version", Episteme: rivista critica di storia delle scienze mediche e biologiche, 3-4 (1974), 253-264
    3. [amb M. R. McVaugh (2) i J. A. Paniagua (3)] (eds.), Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia [AVOMO], Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera, 1975- [volums editats entre 1975 i 2000, per ordre d’aparició: II, XVI, XV, III, IV, VI.1, VI.2, X.1, X.2, XI i V.1]
    4. Charles Darwin, Autobiografía y cartas escogidas, selecció de F. Darwin, trad. esp. d’A. Cohen - M.ª T. de la Torre, prefaci i notes de M.ª T. de la Torre, introducció de L. García Ballester, Madrid, Alianza, 1977, 2 vols., 490 pp. (3a reimpr.: 1997)
    5. Arnau de Vilanova, Commentum supra tractatum Galieni de malicia complexionis diverse, ed. i estudi L. García-Ballester - E. Sánchez-Salor; Doctrina Galieni de interioribus, ed. i estudi R. Durling, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1985, 393 pp. [AVOMO XV] [reimpr. parcial de l’estudi (pp. 110-117 I 136-137): Variorum Galen, IX]
    6. Arnau de Vilanova, Commentum in quasdam parabolas et alias aphorismorum series: Aphorismi particulares, Aphorismi de memoria, Aphorismi extravagantes, ed. i estudi J. A. Paniagua - P. Gil Sotres, amb la col·lab. de L. García-Ballester - E. Feliu, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera, 1993, 460 pp. [AVOMO VI.2]
    7. Jonannes Aegidius Zamorensis, Historia naturalis, introducció, edició crítica, trad. esp. i índexs: A. Domínguez García - L. García Ballester, Valladolid, Junta de Castilla y León: Consejería de Cultura y Turismo (Estudios de historia de la ciencia y de la técnica, 11), 1994, 3 vols., 1944 pp.
    8. Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ed. L. García Ballester - M.R. McVaugh; estudi P. Gil Sotres, amb la col·lab. de J. A. Paniagua - L. García-Ballester, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera, 1996, 936 pp. [AVOMO X.1]
    9. Petrus de Ebolo, Nomina et virtutes balneorum Putheoli et Baiarum et Tabula super balneis Puteoli (MS 860. University Library of Valencia), introducció, text, notes trad. esp. i angl. [dir.] Luis García Ballester, València, Scriptorium, 1997, 2 vols., 38 ff. + 195 pp.
    10. Jacme d'Agramont, Regiment de preservació de pestilència (Lleida, 1348), estudis introductoris i glossari J. Arrizabalaga - L. García Ballester - J. Veny; edició J. Veny, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998, 129 pp.

     

    XIII. Traduccions i revisions

    1. R. M. Coe, Sociología de la medicina, trad. esp. de L. García Ballester i R. M.ª Martinez Silvestre, Madrid, Alianza (Alianza Universidad, 55), 1973, 439 pp. (2a reimpr.: 1984)
    2. G. Rosen, Locura y sociedad: sociología histórica de la enfermedad mental, trad. esp. de M.ª T. de la Torre, revisió de L. García Ballester, Madrid, Alianza (Alianza Universidad, 111), 1974, 387 pp.
    3. A. C. Crombie, Historia de la ciencia: de San Agustín a Galileo, versió esp. de J. Bernia; revisió de L. García Ballester, Madrid, Alianza (Alianza Universidad, 76-77), 1974, 2 vols., 292 pp., 354 pp. (9a reimpr.: 2006)
    4. J. Needham, La gran titulación: ciencia y sociedad en Oriente y Occidente, trad. esp. de R. M.ª Martínez Silvestre i M.ª T. de la Torre Casas; revisió de L. García Ballester, Madrid, Alianza (Alianza Universidad, 179), 350 pp.
    5. E. H. Ackerknecht, Medicina y antropología social, estudis diversos seleccionats per H. H. Walser i H. M. Koelbing, traducció esp. ampliada: Luis García Ballester - Pilar Guijarro Arcas, Madrid, Akal, 1985, 218 pp.
    6. R. L. Jahn, K. Senglaub, W. Heese (dir.), Historia de la biología: teorías, métodos, instituciones y biografías breves, trad. esp. de J. L. Gil Aristu, revisió i addicions al text esp. de L. García Ballester, Barcelona, Labor, 1990, 780 pp.

     

    XIV. Obituaris d’investigadors destacats

    1. “Dr. Vicente Peset Llorca (1914-1981)”, Dynamis, 1 (1981), 221-222
    2. "Erwin H. Ackerknecht (1906-1988)", Dynamis, 7-8 (1987 - 1988), 421-425
    3. "Georg Harig (1935-1989)", Dynamis, 9 (1989), 239-243
    4. “Paola Eliana Manuli (1946-1991)”, Dynamis, 13 (1993), 373-376
    5. “Richard J. Durling (1932-1999)”, Dynamis, 20 (2000); 518-522

     

    Lluís Cifuentes 2017

    Agraïments: Jon Arrizabalaga, Antònia Carré, Carmel Ferragud, Fernando Salmón