| Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). LuḥotAquesta obra té:Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Almanach perpetuum [Llatí] Traducció: Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Almanac perpetu [Català]. Traductor: Anònim 
|  | Publicació de la fitxa: 2016-07-24 Darrera modificació: 2016-07-24
 |  |  | Bases de dades: | Sciència.cat |  |  | Descripció |  |  | Autor: | Lluís Cifuentes |  |  | Estat: | parcial |  |  | Identificació |  |  | Autor: | Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304) |  |  | Títol regularitzat: | Luḥot |  |  | Llengua: | Hebreu |  |  | Data: | estimada - 1300 |  |  | Lloc: | Montpeller |  |  | Estat de l'obra: | conservada |  |  | Forma: | prosa |  |  | Gènere: | Almanac |  |  | Matèries: | Astronomia i astrologia - Astronomia |  |  | Contingut |  |  | Sinopsi |  |  | Sinopsi: | Almanac calculat per al meridià de Montpeller que té per objectiu indicar directament la posició del sol, la lluna i els cinc planetes sense necessitat de càlculs addicionals. |  |  | Bibliografia |  |  | Edicions: | Steinschneider (1876), "Prophatii judaei montispesulani ..." - fragmentària - El proemi de l'autor |  |  | Bibliografia: | Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 3, pp. 197-204 i 694-698 Millàs i Vallicrosa (1951), "La transmisión del almanaque ..."
 Harper (1971), "Prophatius Judaeus and the ..."
 Toomer (1973), "Prophatius Judaeus and the ..."
 Chabás - Goldstein (2012), A Survey of European Astronomical ...
 |  |  | Observacions |  |  | Tal com adverteix l'autor, és un almanac fonamentat en el que havia elaborat vers 1075 Al-Zarqālī (m. 1100) i calculat a partir de les taules del mateix Al-Zarqālī, Tabule Toletane, si bé canviant el meridià de Toledo pel de Montpeller. Les taules de la posició diària del sol comencen l'1 de març de 1301 i les dels planetes el març de 1300. També conté taules per al càlcul dels eclipsis i moltes altres. 
 És l'obra que donà més fama a l'autor, sobretot al ser traduïda i adaptada al llatí (vegeu fitxa de la traducció llatina). Fou molt valorada per astrònoms posteriors, fins al segle XVII (Abraham Zacut, Copèrnic, Reinhold, Kepler).
 |  |