| Pucci, Antonio (c. 1309 – 1388). Poema sobre el préstec de llibres
|  | Publicació de la fitxa: 2020-06-16 Darrera modificació: 2020-06-23
 |  |  | Bases de dades: | Sciència.cat |  |  | Descripció |  |  | Autor: | Lluís Cifuentes |  |  | Estat: | bàsica |  |  | Identificació |  |  | Autor: | Pucci, Antonio (c. 1309 – 1388) |  |  | Títol regularitzat: | Poema sobre el préstec de llibres |  |  | Llengua: | Italià |  |  | Data: | estimada - s. XV |  |  | Notes sobre la datació: | Datació de la còpia conservada, probablement obra d'un convers de jueu mallorquí emigrat a Itàlia (Florència?). |  |  | Estat de l'obra: | conservada |  |  | Forma: | vers |  |  | Gènere: | Poema didàctic |  |  | Matèries: | Literatura - Vers medieval |  |  | Contingut |  |  | Íncipit |  |  | Íncipit text: | «Sempre se dixe que un ffa malle a cento...» |  |  | Èxplicit |  |  | Èxplicit del text: | «... che sia villano la done io son cortese». |  |  | Sinopsi |  |  | Sinopsi: | Poema sobre els perills de prestar llibres a altres persones, en italià toscà (amb catalanismes gràfics). |  |  | Públic/intenció: | Usuari |  |  | Transmissió |  |  | Manuscrits: | Cambridge (MA, EUA) - Houghton - Manuscripts - Typ 479 - f. 109v |  |  | Bibliografia |  |  | Edicions: | Ilil Baum (Hebrew University of Jerusalem/Sciència.cat), en prep. |  |  | Bibliografia: | Narducci (1892), Catalogo di manoscritti ora ..., p. 105, ms. 178 Vitelli (1902), "Catalogo dei codici che si ...", p. 167
 Kristeller (1963-1997), Iter Italicum: A Finding List of ..., vol. 2, p. 301, núm. 2845
 Branca (1958-1991), Tradizione delle opere di ..., vol. 2, p. 96, ms. L0
 Scalamonti (1996), Vita viri clarissimi et ..., p. 2
 Daniels (2006), "Controversy, censorship and ...", pp. ***
 Daniels (2009), Boccaccio and the Book ..., pp. 95-96
 |  |  | Observacions |  |  | Recopilat per un anònim que posseïa el manuscrit en el segle XV. Aquest anònim devia ser mallorquí (vegeu text 10 del ms.), jueu, o més aviat convers (el ms. té altres continguts devocionals cristians), instal·lat a Itàlia, potser a Florència (escriu en italià toscà, en alfabet llatí, i en català, en alfabet hebreu i llatí). 
 El poema (un 'sonetto caudato') s'atribueix a Antonio Pucci o a Buccio di Ranallo (Branca 1058-1991), i també al copista i antiquari veronès Felice Feliciano (Scalamonti 1996). Apareix també en altres manuscrits del s. XV (Naducci 1892; Vitelli 1902; Kristeller 1963-1997), entre els quals un del Decameron de Boccaccio (Branca 1958-1991; Daniels 2006 i 2009). Aquest testimoni sembla desconegut.
 |  |